Cutemobb, un clan per fugir del sistema

La carta de presentació de Cutemobb ha sigut un àlbum, ‘Cute tapes’, que va del trap al R&B i en què participen ni més ni menys que una vintena d’artistes. Aquest treball mostra el so propi al qual han arribat els productors que integren el col·lectiu barceloní. Segueixen l’exemple d’un cas d’èxit com el del grup dels EUA Internet Money, formada per joves que s’ajunten per guanyar diners creant ‘beats’.Alguns d’ells han sigut nominats als Grammy i han treballat amb el raper Drake, per exemple.

Cutemobb és, per tant, una manera de crear generació, moviment i, sobretot, un estil de vida. Una manera harmònica d’amarar-se els uns dels altres i ajudar-se. També quan estan escarxofats al sofà de casa seva, que ben aviat deixarà de ser també la particular ‘oficina’ de Cutemobb, jugant a la Play. «Estem tot el dia pencant i no ens n’adonem. Puc estar tot el dia fumant però en cap moment estic deixant de pensar. Tot està molt desdibuixat», puntualitza. Treballar amb col·legues és, de vegades, poc productiu. «Ja hem estat per tonteries. Som com un clan mafiós, perquè al final tots estem fent pasta. El món està fotut i ells són les persones amb qui he decidit que això vagi endavant. Vull viure de puta mare, i viurem, però hem de pencar molt», defensa.

Cutemobb neix després d’anys funcionant col·lectivament però de manera amateur. «Som o érem nens», justifica Sène, de 23 anys. Ara la intenció és que tots puguin treballar de manera professional per «menjar el nostre propi pa». «Penso que tenir els teus diners, menjar el teu menjar, no utilitzar el sistema com a mitjà de vida, és la millor manera per criticar el sistema. Si no hi ha cap acte revolucionari, no hi ha res que faci avançar la població. Al final estàs repetint codis que ja s’han fet», exposa.

Apaga la tele

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Leïti Sène té molt clar que la seva vida passa per la música després de participar en una sèrie d’èxit com ara ‘Élite’. No encaixa en el món de la televisió, d’on venen molts dels seus seguidors ara. «He vist molt ‘fake’, has d’encaixar bé a molta gent. En la música també hi ha molta gelosia, però almenys soc a casa i si vull em llevo a les 12», comenta. Leïti és polifacètic: va començar amb la dansa. Això «el va treure de la merda». «Mai he sigut superdolent, simplement feia el que volia», concreta. I va seguir amb la música, el trap, el rap. En aquests gèneres ha trobat la manera d’interpretar-se a si mateix, sense fer cap paper. «Són alarmes del sistema. Les noves generacions perden el cul per personatges del trap perquè fan el que volen tota l’estona, demostren una llibertat que t’han tret», sentència.

Leïti segueix aquesta filosofia al peu de la lletra, amb lletres molt explícites. «Parlo de coses que per mi en aquesta societat han significat llibertat: les drogues, les noies i els diners». El seu estil fresc i la seva magnètica manera de rapejar l’han portat a ser part del pompós cartell de l’edició europea del festival Rolling Loud.