Mirar i deixar-se mirar: Temporada Alta refà el seu aparador

El festival de Girona i Salt va plantejar un cap de setmana carregat d’estrenes malgrat les restriccions de mobilitat

Mirar i deixar-se mirar: Temporada Alta refà el seu aparador
2
Es llegeix en minuts
Manuel Pérez i Muñoz
Manuel Pérez i Muñoz

Periodista.

ver +

«Un home camina per un espai buit mentre un altre l’observa, i això és tot el que es necessita per realitzar un acte teatral». Així començava el referencial assaig de Peter Brook ‘El espacio vacío’, una recerca de l’essència escènica que sembla haver seduïtEl Conde de Torrefiel, companyia inquieta i últimament ben exportada. Durant el cap de setmana van presentar al festival Temporada Alta de Girona‘Se respira en el jardín como en un bosque’,una peça per a un únic espectador que havia d’adoptar primer el paper d’intèrpret i més tard el de públic.

Com en els seus dos últims espectacles ‘La plaza’ i ‘Kultur’, l’obra utilitza auriculars a través dels quals els participants reben les senzilles instruccions per convertir-se en ‘performers’. Cada un acaba resolent com bé li permet la seva por escènica, i les diferents interpretacions de les ordres que transmet la locució són part del joc. Però l’important arriba després, quan la peça cobra sentit observant d’altres actuar. La mirada processada a través de la imaginació vol completar el procés, donar un sentit al ritual i a les seves accions. Després de tants mesos de tancament forçós, la presència en un teatre, tot i que sigui a tan esquemàtica, adquireix un recobrat valor.La companyia de Tanya Beyeler i Pablo Gisbertcrea un dispositiu que actua de robust esquelet, altament suggestiu per la seva senzillesa. Tot i que sense la densitat de discurs d’altres ocasions, el rigor i la coherència artística aconsegueixen també aquesta vegada la sorpresa i l’efervescència.

Voyeurs a la sala

Notícies relacionades

Voyeurs a la salaDesprés de recol·locar les dates i amb el flux d’espectadors limitat pel tancament perimetral, Temporada Alta ha salvat un cap de setmana amb un bon nombre d’estrenes importants. A Salt, el controvertit cineastaAlbert Serra va presentar ‘Personalien’,una instal·lació destinada a provocar la mirada morbosa de l’espectador. Un sistema de doble pantalla projecta les imatges d’una orgia llibertina del XVIII, en part un ‘spin-off’ del film ‘Liberté’ estrenat l’any passat. ‘Cruising’ en un bosc, escenes un punt grotesques que s’aprofiten de l’ull inquiet de l’espectador, obligat a exercir de ‘voyeur’ entre les ombres. 45 inquietants minuts en què l’argument no és res més que la contemplació.

Mario Gas, Gabriel Calderón, Susana Barranco o la companyia Les Impuxiblestambé van actuar fins diumenge passat sense l’habitual afluència de públic dels temps prepandèmics. L’aparador de propostes s’allargarà fins al dimarts festiu amb obres de David Selvas, Sol Picó i La Maquiné.