El CCCB explora la rima entre el Ku Klux Klan i la mascareta anti-Covid

Els millors episodis del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i en van uns quants en 26 anys, han sigut dilemes entre pensament acadèmic i cultura popular. Per dues vies principals: erudició per crear fenòmens bruts i sentit de l’espectacle aplicat a temes elevats.

Bona notícia: el CCCB es reivindica amb una exposició magnètica primer de tot, i més oportuna impossible: ‘La màscara mai menteix’, es titula. «Abarca des del Ku Klux Klan fins a Pussy Riot», diu Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB. Sense oblidar el moment present, en el qual ens veiem tots gràcies al coronavirus, del primer a l’últim, agermanats amb fantasies com Fantomas. ¿Del primer a l’últim? Mentida, hi ha qui renega de la màscara.

Queda clar que són un assumpte polític, la màscara i la mascareta, i més en mans del comissari Servando Rocha, capo de l’editorial La Felguera i pensador sense rival sobre, diguem, subcultures, algunes de molt antigues. «És un assagista absolutament brillant», diu Costa. Hi estem tots d’acord, si bé de vegades ens desorientem en llibres de La Felguera.

¿Hi ha una imatge més representativa del món, any 2020, que la del fulletonesc Fantomas? Potser sí. Ho veurem a partir de desembre del 2021 fins al maig del 2022.

Seguim. O més aviat retrocedim. La primera exposició del CCCB el 2021 serà la posposada per la pandèmia ‘Mart. El mirall vermell’. A partir el 24 de febrer i fins a l’11 de juliol. Durant més d’un segle hem vist Mart com un lloc de vacances. Pur escapisme popular que ha creat un llenguatge mundial: ¿qui no sap que els marcians són verds i tenen trompetes per orelles? L’exposició sacseja aquesta gratificant i fantasiosa idea i ens trasllada a la realitat. «Hi ha una nova economia espacial en marxa», diu Costa. Mart ja no com a fantasia sinó com a necessitat.

Entre la mostra dedicada a Mart i la de la màscara, dues propostes més.

‘Ciència fricció’, del 8 de juny al 28 de novembre. O com «aprendre a pensar com si fóssim una xarxa de fongs», en paraules de Costa. El punt de partida és que l’espècie humana està canviant i més li val canviar més si no vol acabar malament.

Òrbita al revés: ’Urban nature’, de l’1 de juliol al 19 de setembre. Aquí la cosa va d’examinar la vida a les ciutats, tan potent i tan depriment. Tan tensa. «Serà un espai expositiu, narratiu i dramatúrgic», diu Costa. Cortesia del col·lectiu d’autors i directors de teatre Rimini Protokoll. Ens preguntarem en aquest tinglado interdisciplinari: ¿què és una exposició?

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Judit Carrera, directora del CCCB, va assenyalar en la presentació del curs 2021 que el pressupost de la institució és de 10,8 milions, el 4% menys que l’any anterior. Hi ha, no obstant, el compromís per part de la Diputació de Barcelona d’una aportació extra per equilibrar els comptes. La desaparició gairebé total del turisme a Barcelona no ha afectat gaire el CCCB: el 75% del seu públic és local, va remarcar Carrera.

No té gaire ganxo mediàtic un programa sota el radar del CCCB, però allà hi ha ‘Escola en residència’. Cinquanta estudiants de quart d’ESO del pròxim institut Miquel Tarradell, considerat d’alta complexitat, participen tres dies a la setmana en el CCCB en un currículum entorn de la memòria, el cos i la diferència