‘Nieva en Benidorm’: l’idil·li crepuscular d’Isabel Coixet

És la primera vegada que el gran intèrpret britànic (guanyador de la Palma d’Or de Cannes per encarnar Turner a ‘Mr. Turner’) treballa al nostre país i reconeix que ha sigut tota una experiència. El seu personatge, Peter, com ell mateix el defineix, és la quinta essència de la no entitat. «És un d’aquests homes anodins que ignores tots els dies, que passen desapercebuts. Ell ja s’ha acostumat a això, a tenir poques expectatives de la vida i d’ell mateix». 

Però ‘Nieva en Benidorm’, a més de tota aquesta suggerent barreja de gèneres, també és una pel·lícula sobre segones oportunitats. En realitat, més aviat sobre terceres o fins i tot quartes. Tracta sobre com afrontar l’inesperat en un entorn, com és la ciutat de Benidorm, en la qual res sembla tenir sentit ni correspondre amb la lògica predeterminada. Però precisament per això, perquè ens trobem en aquest lloc ple de contrastos, sabem que poden sorgir les relacions més insospitades. Com l’atracció que sentirà aquest home obsessionat amb el predictible per una dona que trenca amb totes les seves expectatives, Alex, a la qual dona vida Sarita Choudhury, amb qui Isabel Coixet ja havia treballat a ‘Aprendiendo a conducir’. 

«Per a mi el més difícil va ser fer creïble aquesta dona. La Isabel em va dir que volia que fos com una ‘femme fatale’. I jo vaig pensar, ¿i com ho faré això? Em vaig fixar en grans icones del gènere i en les heroïnes de Pedro Almodóvar. Al final em vaig adonar que no s’havia de fer veure, havia de ser realment una ‘femme fatale’. Així que em vaig posar el vestit negre, els talons, els llavis vermells i un cigarret i allà hi havia l’Alex», explica l’actriu a EL PERIÓDICO. 

Diu que quan va arribar a Benidorm, tot li semblava fals, però després es va adonar que hi havia també autenticitat, com en el fons li passava al seu personatge. «Ella s’amaga darrere d’una màscara per aparentar fortalesa, però precisament per això se sentirà tan sorpresa quan trobi el Peter i tota la tendresa que a ella li falta». 

Esperit cosmopolita

L’actriu va començar treballant amb Mira Nair a ‘Mississippi Masala’, juntament amb Denzel Washington. A Espanya va recalar el 2001 per rodar a les ordres de Jordi Torrent ‘L’est de la brúixola’ i l’hem vist en nombroses pel·lícules i sèries de televisió, com ‘Homeland’. En el fons, el seu personatge a ‘Nieva en Benidorm’ hereta el seu esperit cosmopolita, de lluitadora incansable i que està una mica farta de donar explicacions de la seva procedència pel color de la seva pell o els seus trets exòtics. 

Per a ella la pel·lícula parla de veure realment aquell que tens davant. «Normalment, quan coneixem algú ens posem a la defensiva i pensem, no necessito aquesta persona a la meva vida ni ell a mi tampoc. Però en aquest cas sorgeix una confiança que és molt pura i que no té a veure amb cap altre interès ocult. Quan passa això, és una cosa molt màgica». 

Timothy Spall pensa que aquesta puresa es pot trobar en un lloc tan aparentment buit i vulgar com Benidorm. «Crec que la ciutat actua com a catalitzador d’aquesta relació. Si no fos per l’entorn, dues persones tan diferents mai s’haurien trobat. Fins i tot el lloc més horrible pot tenir un punt romàntic. Hi ha poesia en l’amor. I si hi ha poesia en l’amor, hi ha poesia en l’ambient». 

Notícies relacionades

’Nieva en Benidorm’: la virtut de l’estranyesa

Isabel Coixet: «La bellesa de les coses rovellades cada vegada m'interessa més»

L’actor britànic sap què són les segones oportunitats de primera mà. «Quan els meus companys de la pel·lícula ‘Secretos y mentiras’ estaven pujant les escales de La Croissete per presentar-la al Festival de Cannes, a mi m’estaven posant la meva primera dosi de quimioteràpia perquè m’havien detectat leucèmia en estat molt avançat. Va ser l’èxit més gran de la meva carrera i no vaig poder celebrar-ho perquè ja em veia a la tomba. No obstant, no vaig morir. I gràcies a aquesta pel·lícula, quan em vaig recuperar, vaig poder continuar tenint una carrera. Així que per totes aquestes raons sempre serà la pel·lícula més important de la meva vida». 

Reconeix que el seu personatge a ‘Nieve en Benidorm’ li ha recordat la importància de no llançar la tovallola, de la possibilitat de replantejar-te les coses i lluitar pel que vols. «De vegades estem adormits per la monotonia, ens falten els estímuls, sobretot en aquest moment en el qual ens trobem, per això no ens podem deixar portar per l’abúlia, s’han de mirar les coses d’una altra manera. D’això també va aquesta pel·lícula».