Víctor García Tur ‘viatja’ al Quebec per guanyar el Premi Sant Jordi

Gairebé pot dir-se que Víctor García Tur (Barcelona, 1981) compta els seus llibres per premis. Aquest dimarts l’autor de ‘Twistanschauung’ (Documenta 2008), ‘Els ocells’ (Marià Vayreda 2015) i ‘Els romanents’ (Justo Casero 2017) ha rubricat, gràcies a la novel·la ‘L’aigua que vols’, el repòquer: el Sant Jordi, el més ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros), que ha recollit a la gala de la 70a la Nit de Santa Llúcia, un marc en el qual fa dos anys aconseguia el Mercè Rodoreda de contes amb ‘El país dels cecs’.

‘L’aigua que vols’, de la qual el jurat ha valorat la seva «estructura circular brillant», reflexiona sobre la família, la memòria, la mort, la llengua i la identitat en una història ambientada al Quebec dels anys del referèndum per la independència, on s’enfronten dues cultures i dues llengües. A la novel·la, García Tur presenta Marie Tremblaypierre, que per celebrar els seus 76 anys reuneix fills i nets al xalet familiar d’un poble perdut al costat del llac.

Contes i poesia

El Sant Jordi per a García Tur, que publicarà Enciclopèdia el 21 de febrer, ha sigut el colofó d’aquesta Nit, la festa de les lletres catalanes que convoca Òmnium, celebrada al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, ciutat que l’acollirà a partir d’ara, que deixarà de ser itinerant. Durant la gala s’han entregat la resta de tradicionals guardons: el Rodoreda (6.000 euros) ha sigut per a una veu nova, la jove Anna Gas (Barcelona, 1996), per «la coherència argumental, la cohesió narrativa i l’originalitat de les imatges» dels relats de ‘El pèndol’, mentre que el Premi Carles Riba de poesia (3.000 euros) ha recaigut en Miquel Desclot (Barcelona, 1952) i els versos de ‘Despertar-me quan no dormo’, segons el jurat, «un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística formen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal». Tots dos els editarà Proa.

Tina Vallès i el Folch i Torres

L’escriptora i traductora Tina Vallès (Barcelona, 1976) s’ha emportat el Josep M. Folch i Torres de literatura infantil amb ‘Els pòstits del senyor Nohisoc’, en què la petita protagonista es comunicarà via pòstits amb el seu misteriós nou veí, que s’ha mudat amb un carregament de caixes de llibres. El jurat ha valorat aquest «llibre que regala llibertat, llengua i literatura» com una «narració imaginativa i suggerent» que «manté la tensió i la intriga fins al final».

Ciència-ficció gòtica de Rubèn Montañá

Notícies relacionades

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"

Per a l’escriptor, actor i dramaturg Rubèn Montañá (Badalona, 1983) ha sigut el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, gràcies a ‘Les esferes del temps’, un homenatge a la ciència-ficció i la literatura gòtica, que, apunta el jurat, «se submergeix en un segle XIX ple d’aventures, ombres i màgia» a la Barcelona de l’Exposició universal del 1888 on coincideix un ésser amb poders sobrehumans que deixa víctimes per on passa i un jove orfe és una atracció de fira a causa de les seves cicatrius. Tots dos estan dotats amb 6.000 euros i els publicarà La Galera al març.

Durant la Nit de Santa Llúcia, celebrada per quart any consecutiu amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a la presó, s’ha entregat també el premi J.B. Cendrós als editors nord-americans Jill Schoolman i el Txad W. Post, pel seu compromís amb la internacionalització de la literatura catalana al traduir per primera vegada a l’anglès referents com Rodoreda, Pla i Monzó; i el premi Muriel Casals de Comunicació, al col·lectiu ‘On són les dones’.