Només sis films rodats en català opten a premis Gaudí

Només sis films rodats en català opten a premis Gaudí: ’La vampira de Barcelona’, de Lluís Danés; ‘L’ofrena’, de Ventura Durall; ‘La dona il·legal’, de Ramon Térmens, i ‘Terra de telers’, de Joan Frank Charansonnet –totes dues s’estrenen aquesta setmana–; ‘Les dues nits d’ahir’, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal, i ‘Bronko’, d’Isaac Ulam . La pandèmia ha obligat a retardar la cerimònia dels Gaudí, que aquest any es farà el 21 de març a l’Auditori de Fòrum i serà un homenatge a les sales de cine, que passen per una difícil situació. La productora El Terrat se n’encarregarà i estarà dirigida per Enric Cambray. La intenció és fer-la presencial, tot i que ja s’ha pensat en altres opcions per si la Covid ho impedeix.

Producció sota mínims

La 13a edició dels premis de l’Acadèmia Catalana del Cinema coincideix amb el pitjor any per als films fets en català, la quota de pantalla dels quals ha passat en una dècada del 48% al 30%. «Hi ha talent però la indústria aquí està sota mínims i els professionals se’n van a Madrid», ha lamentat Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia. Les 60 produccions que competeixen aquest any (davant les 72 del 2016) ofereixen un bon retrat de la precarietat del sector a Catalunya. «La mitjana per produir una pel·lícula a Catalunya és de 750.000 euros davant els 3,2 milions d’Europa, on s’inclouen estats de l’Est que tenen tant pressupost. És molt greu».

L’impuls que les plataformes pot ser una sortida. «El que hi compta és el talent, no els importa l’idioma», ha dit recordant que entre les pel·lícules més vistes de Netflix hi ha ‘El practicante’, ‘El hoyo’ i ‘Hogar’. Aquesta última, d’Àlex i David Pastor, és una de les pel·lícules que competeix en la primera ronda de votacions dels Gaudí com a millor pel·lícula en llengua no catalana, on hi ha 20 títols, entre els quals ‘A Stormy Night’, de David Moragas; ‘Baby’, de Bajo Ulloa; ‘Cosmética del enemigo’, de Kike Maíllo; ‘La boda de Rosa’, d’Icíar Bollaín; ‘Las Niñas’, de Pilar Palomero; ‘No Matarás’, de David Victori; ‘Sentimental’, de Cesc Gay; ‘Te quiero, imbécil’, de Laura Mañá, i ‘Voix brisées’, d’Héctor Fáver.

Pel·lícules europees

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les sis pel·lícules europees seleccionades són ‘Dios es mujer y se llama Petrunya’, de Teona Strugar Mitevska (República Macedònia del Nord); ‘Les vides de Marona’, d’Anca Damian (França); ‘Little Joe’, de Jessica Hausner (Alemanya); ‘Longa noite’ d’Eloy Enciso (Espanya); ‘Sobre lo infinito’, de Roy Andersson (Alemanya), i ‘Sorry we missed you’, de Ken Loach (Regne Unit).

Entre els 10 documentals no figura ‘Eso que tú me das’, de Jordi Évole, segona producció catalana més taquillera per darrere del film ‘Adú’, de Salvador Calvo. Al tractar-se d’una entrevista no ha sigut tingut en compte. Dels 23 títols presentats se n’han escollit 10: ‘Sanmao: la novia del desierto’, de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; ‘Niños somos todos’, de Sergi Cameron; ‘¿Puedes oírme?’ de Pedro Ballesteros; ‘La Mami’, de Laura Herrero; ‘Descubriendo a José Padilla’, de Marta Figueras i Susana Guardiola; ‘Pa’trás ni pa’tomar impulso’, de Lupe Pérez García; ‘My Mexican Bretzel’, de Nuria Giménez Lorang; ‘El cas Loveparade’, de Dominik Wessely; ‘The Mystery of the Pink Flamingo’, de Javier Polo, i ‘Camino incierto’, de Pau García Pérez de Lara.