Les 10 millors pel·lícules nacionals del 2020

Malson nocturn rodat amb un pols ferri per David Victori a través d’una planificació seqüencial febril i anguniosa en la qual destaca el magnífic treball de Mario Casas. Un thriller rabiós en el qual surten a col·lació els pitjors impulsos.

Patiño continua explorant les llegendes i els mites gallecs en aquesta hipnòtica pel·lícula que medita sobre la mort, el temps i el paisatge, en la qual hi ha fantasmes, misteris i la construcció d’un univers d’enorme potència visual i poètica. 

Fesser torna als seus orígens amb aquesta antologia de relats independents sobre misèries, fracassos i picaresca a ritme de gag i amb un esperit gamberro molt desinhibit i devastador. Resulta irregular, però estimulant, inesperada i original. 

Exquisit experiment amb les imatges en el qual es reconstrueix la vida d’una dona a través de les seves reflexions escrites a tall de diari íntim. La veritat i la mentida, la ficció i el documental es difuminen a través d’aquest artefacte poètic i revelador. 

Deliciosa extravagància surrealista rodada en super 8, a mig camí entre el relat costumista, la ciència-ficció low cost i el posthumor. Un viatge retropop per una Barcelona marciana que confirma l’originalitat del tàndem Burnin’ Percebes.  

El basc recupera l’efecte hipnòtic i malsà dels seus primers treballs amb aquest conte gòtic recargolat sobre la maternitat en el qual demostra una portentosa imaginació i domini de la planificació. Una obra iconoclàstica atapeïda d’estranya poesia.

Estrenes de la setmana. Tràiler de ‘Baby’

La primera experiència en anglès de Pedro Almodóvar és una exquisitat en miniatura que concentra totes les claus del seu univers convertint-se en una experiència visual a través d’un dispositiu tan meticulós com experimental. Una catàrtica delicatessen. 

Un incisiu acostament a les contradiccions de l’Espanya dels noranta a través de la mirada d’una preadolescent marcada per l’educació religiosa, els tabús morals, la culpa i el sentiment d’orfandat. Una opera prima delicada i emocionant. 

López Carrasco continua explorant el passat per analitzar del present a través d’un dispositiu testimonial en el qual els temps es fonen i es confonen mentre es reflexiona sobre l’opressió laboral i la lluita obrera. Una monumental fresca política de la nostra història recent.