Les 10 millors sèries internacionals del 2020

¿L’antídot als clixés d’‘Emily in Paris’? El París multiracial, tàctil, viu i intens d’aquest drama ‘cassavetià’ sobre el cost personal de la recerca de l’excel·lència. És a dir, el director Damien Chazelle (‘La La Land’) no canvia de tema. 

Les pintures digitals i breus relats del llibre de Simon Stålenhag han inspirat una de les sèries (de ciència-ficció o no) més exquisides de l’any: faules existencials amb un paisatge, sempre bellament fotografiat, alhora rural i futurista. 

Aquesta atípica docusèrie és la història d’un home enganxat a una càmera i d’un cervell que sap fer les millors associacions. Els usos i costums de Nova York, o, per extensió, la humanitat, explorats amb geni còmic i important melancolia.

Es nota que Sally Rooney ha estat a sobre de l’adaptació de la seva gran novel·la: alguns diàlegs es reprodueixen fil per randa. Però, alhora, la sèrie reserva algunes sorpreses, com un desenllaç més satisfactori en l’aspecte emocional. L’idil·li (intermitent) del segle. 

Un argument de Stephen King, la mà de Richard Price com a guionista i Ben Mendelsohn al capdavant del repartiment: res de dolent podia passar. I, sobretot en els seus primers capítols, vam estar davant un gran encreuament de terror sobrenatural amb drama policial. 

L’equip de guionistes liderat per Peter Morgan ens va portar de viatge a uns anys convulsos per a la corona i fascinants per a l’espectador: l’espectacle de Lady Di (i, en menor grau, Margaret Thatcher) no ha decebut, només revitalitzat un culte. 

Va arribar sense fer massa soroll i, mesos després, no hi ha qui la tregui de les més vistes i comentades. ¿El secret d’aquest drama d’escacs? Potser la mirada d’Anya Taylor-Joy. O la seva empenta optimista en un any en què anàvem justos d’ànim. 

Si algú del bon gust de Barack Obama la cita entre les seves favorites, per alguna cosa deu ser. Se’n parla com a ‘trip’ filosòfic, exercici de ciència-ficció dura, però el relat futurista d’Alex Garland apel·la tant al cervell com el cor.

La guionista, actriu i directora Micaela Coel ha convertit una crua experiència personal en una exploració, tan profunda com lleugera, no només de l’abús sexual, sinó també de l’amistat, l’escriptura o, simplement, la vida ara mateix.

Quan el poder de la Força començava a flaquejar, Jon Favreau i el seu soci creatiu Dave Filoni han recordat per què vam estimar ‘Star wars’ en un primer moment: per les seves aromes de vell serial, el seu humor o la seva acció transparent. El diari de viatge de Mando i Grogu és pur goig sense adulterar.