Els 20 millors llibres del 2020

Leonardo Padura Tusquets. El popular escriptor, allunyat aquesta vegada de la novel·la policíaca i del seu detectiu Mario Conde, dibuixa un intens fresc històric sobre la diàspora cubana a escala mundial, als Estats Units, Puerto Rico o Espanya, a través d’un grup d’amics de joventut, que han seguit diferents derives. Possiblement aquesta sigui la novel·la més aconseguida de l’autor. 

Manuel Baixauli. Periscopi. Egos i vanitats; atmosfera onírica, inquietant i deconcertant; creadors fracassats i genis solitaris i desconeguts... L’autor de ‘L’home manuscrit’ obre les portes al lector a un món insòlit i metaliterari que li ha valgut a Baixauli el Premi Llibreter.  

Ali Smith Nórdica / Raig Verd. Gran Bretanya en temps de ‘brexit’. Una relació que podria ser la d’un avi i una neta, però no ho és. Una mirada excèntrica a la realitat quotidiana que cada vegada es torna més estranya. Ali Smith posa en marxa la primera entrega d’una tetralogia al ritme de les estacions. 

Manuel Baixauli. Periscopi. Egos i vanitats; atmosfera onírica, inquietant i deconcertant; creadors fracassats i genis solitaris i desconeguts... L’autor de ‘L’home manuscrit’ obre les portes al lector a un món insòlit i metaliterari que li ha valgut a Baixauli el Premi Llibreter.  

Kenneth Cook Sajalín / Males Herbes Necessària recuperació d’una rara novel·la de culte australiana. Cook habitualment sol ser més divertit que en aquesta faula sobre una particular fi del món un mestre atrapat en un poble de mala mort el principal al·licient de la qual és la ingesta alcohòlica. Tot un descobriment. 

Mathias Enard LRH / Empúries. El goncourt canvia totalment de tema en aquesta novel·la rabelesiana que exalta els plaers de la taula vinculant-los a la naturalesa. En el fons, i tot i que no ho sembli a primera vista, és una obra que gravita al voltant de la mort, marcada per la idea de la reencarnació a la manera oriental. 

Mircea Cartarescu. Impedimenta / Periscopi. Segona entrega d’‘Encegador’, la monumental trilogia sobre la memòria, el passat del seu país, Romania, i la mateixa identitat presentada d’una manera extravagant i fantasmagòrica per Mircea Cartarescu. Un Everest lector que arriba aquí a la cimera aconsellable als més aguerrits. 

Chris Offutt. Sajalín. Novel·la negra rural, sí. Però també un retrat descoratjador d’una Amèrica que ha sigut enganyada per Trump i que ara es dirigeix cap a l’oblit per l’embornal de la història. Offutt, que ja ens va colpejar amb els seus llibres anteriors, torna després de 20 anys de no publicar ficció. 

Lana Bastasic. Navona / Periscopi. La ferida de la guerra de Bòsnia continua oberta en la següent generació. La debutant Bastasic explica com una jove de la seva edat, que ha aconseguit fugir d’aquell ambient opressiu, haurà de tornar per enfrontar-se a la recerca del germà d’una amiga després del conflicte. Un ‘road trip’ en tota regla. 

Colson Whitehead. LRH / Periscopi. L’autor afroamericà retrata una dura adolescència dickensiana a través d’un ingenu noi negre que acabarà a un sinistre reformatori acusat d’un delicte que no va cometre. Una història real que va fer guanyar a Whitehead el seu segon Pulitzer després del que va aconseguir amb ‘El ferrocarril subterrani’.  

Antonio Scurati. Alfaguara. Aquesta ambiciosa i voluminosa novel·la de no ficció dibuixa amb les armes pròpies de la ficció tot el procés històric pel qual Benito Mussolini va arribar al poder mentre Itàlia encunyava les noves formes feixistes. A aquesta entrega se sumaran dos més, reflex de la consolidació al poder del dictador i la seva caiguda. 

Ted Chiang Sexto Piso / Mai mes. Un conjunt de relats marcats per l’amor a la tecnologia de l’autor de ciència-ficció del moment. Gràcies a aquest volum, el sinoamericà ha aconseguit superar les barreres del gènere més celebrat actualment. En especial destaca ‘El mercader i la porta de l’alquimista’, un conte amb ecos de Borges i les ‘Mil i una nits’.  

Sara Mesa. Anagrama. No, aquesta no és una novel·la romàntica. Els que coneguin la prosa exacta i alhora evocadora de Mesa sabran que aquest no és el seu estil. És la història d’una estrangera que arriba a un lloc ominós on entre moltes altres solituds viurà una estranya relació, l’amor del títol. 

Eva Baltasar. Club Editor / Literatura Random House. El desig de ser mare i l’elecció de no ser-ho; la renúncia a una part de si mateixa per amor a la seva companya; el caràcter solitari i indòmit de la protagonista... En aquesta segona entrega del tríptic que va iniciar amb la celebrada ‘Permagel’, Baltasar continua fidel al seu estil.

Orlando Figes. Taurus. La cultura europea tal com la coneixem avui es va unificar i va consolidar al segle XIX gràcies als canvis tecnològics del moment (especialment el tren). Aquest entretingut assaig té com a protagonistes l’autor rus Iván Turguéniev, el seu amant Pauline Viardot i el marit d’aquesta. 

Jordi Amat. Tusquets. Amat es deixa portar per la fascinació i especialment la repulsa que li produeix Alfons Quintá, un dels professionals de la premsa catalana posterior a la transició amb més poder i més capacitat de manipulació. El personatge li serveix per retratar també l’era Pujol. 

 Miqui Otero. Blackie Books. El premi El Ojo Crítico de RNE ha avalat la formidable quarta novel·la d’Otero, una història d’auge i caiguda que proposa un ambiciós recorregut per la Barcelona de les últimes tres dècades de la mà d’uns personatges inoblidables.

Olga Merino. Alfaguara. Abans que Sergio del Molino posés a la palestra l’oblidada Espanya buida, la barcelonina Olga Merino ja es preocupava literàriament per aquest territori, del qual en bona mesura procedim gairebé tots. Aquesta novel·la aprofundeix encara més en aquesta identitat, prenent com a protagonista una dona en la cinquantena que ha viatjat durant anys pel món i, decebuda, torna als orígens per trobar-se amb uns valors primitius però essencials amb què ha d’aprendre a jugar. L’antany urbanita Angie, individualista a ultrança, no es casa amb ningú. No es rendeix. Té les seves pròpies conviccions i uns quants però reals amics. Merino ha donat en aquesta novel·la, res complaent i lliure de qualsevol condescendència per al lector, un gran pas en la seva narrativa. L’obra, depurada i de perfecta construcció, no només regala un memorable retrat femení també torna un riquíssim i oblidat castellà rural. ELENA HEVIA

Alejandro Zambra. Anagrama. El sintagma poeta xilè té alguna cosa de pleonasme. Com escaquista rus, gimnasta romanesa o maratonià etiope. A partir d’aquesta circumstància, el poeta xilè Alejandro Zambra, mestre reconegut de la forma breu, construeix la seva primera novel·la de certa extensió (421 pàgines), un fascinant exercici literari que utilitza la vocació poètica, amb les seves doloroses derrotes, les seves petites recompenses i les seves divertides impostures, per estendre un pont afectiu entre un pare i un fill que no són tals (en realitat, el Gonzalo és el padrastre del Vicente i només durant un temps) i que, en conseqüència, no saben com relacionar-se. Basculant entre la melancolia i la comicitat sense deixar de ser mai emocionant, Zambra explora assumptes com la família, l’amor, la masculinitat, les expectatives i el sentit de pertinença i entrega un llibre commovedor en el qual els personatges prenen vida més enllà del paper i tot sembla tenir sentit. Assoliment majúscul. RAFAEL TAPOUNET

Patrick Radden Keefe. Reservoir Books / Periscopi . Vagi per davant que això és un reportatge periodístic sobre la violència desencadenada entre els anys 60 i finals dels 80 a l’explosiu escenari d’Irlanda del Nord. Però no només això. Perquè el bostonià i descendent d’irlandesos Patrick Radden Keefe, membre del staff del ‘New Yorker’, ha ordenat els esdeveniment com un habilidós escriptor de novel·la negra. Perquè més que retratar una època, el que fa és agafar un cas concret, l’assassinat d’una viuda, mare de deu fills i... confident de la policia, perquè el lector se submergeixi i empatitzi amb el sofriment i el disbarat d’un trist signe dels temps, el terrible i fals binomi violència-ideals que va marcar la joventut de molts països: Brigades Roges a Itàlia, Baader-Meinhoff a Alemanya, ETA a Espanya. Lectura addictiva que no dona respir a un lector d’assegurança entregada, amb la finalitat trobar el culpable no tant executiu com moral. ELENA HEVIA