Crítica de música
Un atípic Concert de Sant Esteve
La tradicional vetllada, en la seva 107a edició, es va presentar necessàriament condicionada per la pandèmia
Amb guió de Laura i Adrià Aubert i una àgil i fluida direcció d’escena d’aquest últim, els cors de l’Orfeó Català van celebrar un any més al Palau de la Música Catalana el seu tradicional Concert de Sant Esteve, el 107è d’aquesta convocatòria, una festa que, a causa de les restriccions d’aforament, va haver d’organitzar-se en dues vetllades en dies consecutius per poder arribar al seu públic habitual, que va esgotar les entrades. Des de fa alguns anys s’ha transformat en un espectacle que va més enllà d’una trobada coral, perquè a més de les esperades nadales i temes nadalencs, també inclou dansa, actuació i vídeos.
Coronada en el tram final per l’una mica megalòmana visió de l’‘Adeste fideles’ de Josep Vila i Casañas i pel solemne ‘Cant de la senyera’ –que, com ve sent habitual, arriba acompanyat per estelades i manifestacions per la llibertat dels presos polítics–, aquesta edició es va veure obligada a comptar únicament amb l’Orfeó Català distribuït en diferents punts de la sala, ja que, per evitar les aglomeracions, el Cor Petits, el Cor Mitjans, el Cor Jove, el Cor de Noies i el Cor de Cambra del Palau –que celebra els seus 30 anys– van aparèixer en intervencions pregravades. Pel mateix, l’acompanyament instrumental en directe va anar únicament a càrrec de l’expert Josep Buforn al piano i de l’organista Juan de la Rubia. Les actuacions dels altres pianistes -Jordi Armengol, Laia Armengol, Pau Casan i Josep Surinyac, i a solistes de percussió, oboè, trompeta o flauta– també van arribar envasats, tot i que la popular actriu i cantant Elena Gadel –en una cançó de Beth Nielsen Chapman-, la ballarina i membre de l’Orfeó Laia Jorba, la nena actriu Joy Sánchez i la presentadora, Sandra Monclús, sí que van intervenir en directe. També van poder apreciar-se, a les diverses peces del programa, treballs d’Alba G. Corral, videoartista en residència aquest curs al Palau.
Notícies relacionadesEn el programa, com és habitual, hi va haver una mica de tot, destacant les tres genials harmonitzacions de nadales catalanes fetes per Albert Guinovart. Va cridar l’atenció que l’única peça cantada en castellà de la nit hagi sigut una cançó nadalenca de la República Dominicana. D’entre les intervencions solistes va destacar sobretot la qualitat de la soprano Anna Niebla al «Gloria» de la ‘Missa de la Coronació’ de Mozart.
En la recta final, tots els cors de la casa es van unir en el ‘Poema èpic de Nadal’, de Marc Timón, amb l’Orfeó en directe sota el comandament de Simon Halsey i amb la resta de cantaires en una actuació prèviament gravada, brindant unitat a un concert atípic però que va saber mantenir l’esperit que el caracteritza.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
