Les curiositats del rodatge de ‘Cielo de medianoche’

Netflix acaba d’estrenar una de les pel·lícules més ambicioses d’aquesta temporada. Es tracta del film futurista Cielo de medianoche, el nou treball com a actor i director de George Clooney, que està acompanyat per Felicity Jones La teoría del todo), David Oyelowo (Selma), Kyle Chandler (Friday night lights, Argo), el mexicà Demian Bichir (Los odiosos ocho, La monja), Sophie Rundle (Peaky Blinders), Ethan Peck (Spock a Star Trek: Discovery) i la sorpresa de la pel·lícula, la nena debutant Caoiliin Springall.

El film transcorre a tres escenaris principals. Els dos primers transcorren l’any 2049. Un home es manté en solitari en una base de l’Àrtic després que un misteriós succés hagi assolat el nostre planeta. Però descobrirà que allà també s’amaga una nena que haurà de cuidar. La seva missió principal consisteix a contactar amb una nau espacial que va de tornada a la Terra després d’haver estat en un exoplaneta amb la intenció de descobrir si és habitable. Pretén advertir-los de la situació perquè puguin decidir quin camí volen seguir. A bord hi van un jove afroamericà, una dona embarassada, un mexicà i dos tripulants més. Paral·lelament, la trama retrocedeix diversos anys enrere perquè coneguem el descobriment d’aquest astre a càrrec d’un jove científic i alguns detalls de la seva vida.

És un film postapocalíptic amb un clar missatge ecologista que adverteix de les conseqüències del canvi climàtic i de maltractar el planeta. També és una cinta espacial amb espectaculars escenes a bord d’una sofisticada nau i els obstacles a què han de fer front els astronautes durant el seu trajecte. Destaca igualment pels seus efectes especials, la bellesa d’algunes de les seves imatges i alguns dels paisatges que retrata. Venen ganes de veure-la al cine en una pantalla gran... Tot i que les opinions sobre ella són bastant trobades figura entre les candidates per aconseguir diverses nominacions als pròxims Oscars. Coneguem algunes de les seves curiositats.

-L’origen. La pel·lícula es basa en la primera novel·la de l’escriptora Lily Brooks-Dalton, Good night, midnight publicada l’any 2016 i aquest va ser, precisament, el títol de treball que van utilitzar fins a decidir el definitiu. Al nostre país l’ha editat Blackie Books sota el títol El cielo de medianoche.

-Absent del cine. George Clooney feia quatre anys que no participava en cap pel·lícula com a actor des que va rodar Money monster. En aquest temps ha dirigit Suburbicón i ha participat en tres capítols de la minisèrie Trampa 22, on també va coincidir amb Kyle Chandler.

-Una decisió imprudent. Per interpretar el personatge del debilitat personatge, Clooney va decidir aprimar-se 13 quilos i mig, però no va estar ben controlat i va patir una pancreatitis que va provocar que hagués de passar quatre dies a l’hospital.

-Un embaràs real. Poc després de ser contractada Felicity Jones, l’actriu va descobrir que estava embarassada i temia que l’acomiadessin, però ho va reconèixer i van decidir incorporar-ho al guió. La principal inspiració de Clooney va ser el personatge de Frances McDormand a Fargo i reconeix que va ser un detall que va millorar la pel·lícula, ja que va inspirar molts diàlegs i va crear un vincle d’unió entre els tripulants, que es consideraven una família.

-Felicity a l’espai. No és la primera vegada que l’actriu surt a l’espai exterior, ja que també va ser la protagonista deRogue One: una historia de Star Wars i va cedir la seva veu en la sèrie animada Star Wars: Forces of destiny. També tenia experiència en el cine fantàstic ja que havia treballat a Un monstre em ve a veure, de Juan Antonio Bayona.

-El net del protagonista. En un moment determinat, l’astronauta que interpreta Kyle Chandler està veient una pel·lícula. Es tracta de la també apocalíptica L’hora final (1959), de Stanley Kramer. Curiosament, el seu protagonista era Gregory Peck, avi d’Ethan Peck, que interpreta el jove científic.

-Un rodatge sota zero. Els impressionants paisatges nevats que es veuen a la pel·lícula corresponen a Islàndia, on van haver de fer front al fred i la neu fins al punt que en alguns moments ni tan sols podien veure’s entre ells. Va tenir lloc a la glacera Vatnajökull, durant el mes d’octubre, l’única data en la qual podien tenir neu sense por de congelar-se. La filmació va coincidir amb temperatures de menys 28 graus i Clooney assegura que la seva barba congelada no era de maquillatge, sinó real.

-De la Gran Bretanya a les Canàries. Les escenes d’interiors es van recrear als estudis britànics de Shepperton, però la resta d’exteriors van ser filmats a La Palma, a Gran Canària. El Barbeau Observatory és, en realitat, l’Observatori Astronòmic del Roque de los Muchachos. De fet, en una seqüència pot veure’s el cartell del Centre per a l’Observació de l’Espai de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries. Altres dels racons canaris que poden veure’s són el Bosque de los Tilos, el Llano del Jable i Fuencaliente. La campanya promocional en aquest arxipèlag va canviar el títol del film per Cielo de panza de burro, una expressió popular canària per definir el color del cel. L’equip de la pel·lícula va estar a l’illa des de gener fins al 7 de març, just poc abans que la pandèmia canviés el món

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-Més enllà de ‘Gravity’. Qualsevol que hagi vist Cielo de medianoche establirà un paral·lelisme amb les seqüències espacials de Gravity, en la qual també apareixia Clooney. Reconeix que aquest treball el va preparar per al repte de dirigir una epopeia espacial. «Una de les coses que vaig aprendre de treballar amb Alfonso sobre l’espai és que, una vegada que ets al món de l’antigravetat, no hi ha nord, sud, est ni oest, perquè no existeix en l’espai. A dalt no és a dalt i a baix no és a baix», va declarar Clooney. «Així que la càmera pot estar al revés, els personatges poden estar al revés, i és difícil de fer, perquè estàs girant la càmera constantment, i esperant que no els estiguis tornant bojos a tots.»

-Influències d’un altre mexicà. El director considera aquest projecte com una combinació entre el film d’Alfonso Cuarón i el d’un altre mexicà, Alejandro González Iñárritu, El renacido. De fet, el guionista del film de Clooney, Mark L. Smith, és el mateix d’aquesta última cinta. I recorda aquest film durant el dur viatge que emprenen el protagonista i la nena mentre intenten arribar a la segona base de comunicacions.