La Fundació Miró esquiva l’any del virus i encara un «difícil 2021»

«El 2020 ha sigut molt difícil i el 2021 ho serà més. Ens creiem que ho estem superant però encara tardarem a notar l’efecte de les vacunes i la crisi econòmica no desapareixerà amb elles. Em temo que nosaltres no recuperarem el nivell de visitants del 2019 fins al 2022 o el 2023. Però almenys ja sabem com afrontar-ho i treballem de cara al futur amb un optimisme moderat, prudència i realisme», assenyala Marko Daniel, director de la Fundació Miró, amb la vista posada al 2025 –quan el centre celebrarà el 50è aniversari–, en la programació de mínims per al 2021 –amb una important exposició de Joan Miró i el grup d’avantguarda ADLAN, Amics de l’Art Nou–, i fent balanç de l’any que va arribar la pandèmia, en què preveu una reducció de les visites d’entre el 80% i el 85 % respecte a un 2019 que havien crescut un 3%. Un descens, apunta, patit per igual per la majoria dels museus, «com el Picasso, la Fundació Tàpies o els Dalí de Figueres».  

Tot i que durant el confinament va arribar a pensar que no podrien tornar a obrir, Daniel es mostra agraït «al visitant de Barcelona i Catalunya que aquests nou mesos no ha deixat de venir i que ha augmentat respecte anys anteriors». Però també, afegeix el director de la Fundació en una entrevista a aquest diari, a les administracions públiques, sense les subvencions de les quals no hauria pogut pal·liar la pèrdua d’ingressos prevista per la Covid, de 3,4 milions d’euros. Les xifres són aquestes, detalla: l’Ajuntament de Barcelona ha aportat un milió d’euros, la Generalitat, 870.000, i la Diputació de Barcelona, 100.000, tots amb partides «extraordinàries». Des del Ministeri de Cultura, aquest 2020 han rebut només l’ajuda ordinària, de 90.000 euros, però que al 2021 «arribarà als 500.000», augura. Aquestes subvencions, juntament amb l’augment de patrocini i les mesures d’estalvi aplicades des del març per valor d’1,2 milions d’euros (un erto, encara vigent per part de la plantilla, o la suspensió de contractes d’alguns serveis externs) han donat un respir a la Miró.  

La Fundació, que el 2019 acollia l’aportació d’un milió d’euros durant una dècada per part del col·leccionista Antoni Vila Casas, porta 45 anys autofinançant-se gràcies als ingressos propis generats en gran part pels visitants i turistes que, apunta el seu director, «han pagat amb les entrades la protecció del patrimoni, artístic i arquitectònic» que suposa l’obra de Joan Miró i l’edifici dissenyat amb la complicitat de l’arquitecte Josep Lluís Sert. Ara, «en aquest moment de crisi, quan els turistes no poden venir, defensem que les administracions públiques aportin els diners necessaris per conservar aquest patrimoni públic», demana, mentre manté contactes fluids amb aquestes per elaborar el pressupost del 2021 en funció dels nous ajuts.

Fins que no es recuperi el turisme i responent a les necessitats del visitant local, que sol treballar durant la setmana, la Fundació continuarà obrint només de divendres a diumenge (al marge de les visites concertades), com ve fent des de la reobertura després del confinament, amb l’excepció d’aquest Nadal, que s’han ampliat els dies. 

Visionaris a la BCN republicana

I si aquest 2020 han brillat les mostres d’Antoni Llena i Nalini Malani, reserven per al 12 de març una gran exposició, la que reconstrueix la relació de Miró amb el grup cultural ADLAN, sorgit a la Barcelona republicana dels anys 30 per defensar la modernitat i difondre l’art nou, amb noms com Sert, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Joan Prats i Adelita Lobo. 

Comissariada per Jordana Mendelson, Joan M. Minguet i Muriel Gómez, la mostra provarà com aquests visionaris, que volien regenerar la cultura catalana i van agafar Miró com a estendard d’aquest art modern i experimental, van irradiar la seva activitat a la resta d’Espanya i la seva influència va arribar a la postguerra i fins als anys 70.  

«Aquests Amics del Art Nou van ser intel·lectuals, artistes, músics, escriptors, col·leccionistes... que van recolzar la cultura des de la societat a la Barcelona dels anys 30 –recalca Daniel–. Avui, amb aquesta crisi, ens trobem en un moment que defensem que és necessari fer el mateix: teatres grans i petits, sales de concert, locals de música en directe, museus, galeries d’art... necessiten el nostre recolzament com a públic i visitants». I, afegeix: «A Barcelona cal apostar per un turisme cultural». 

A l’Espai 13

Fins al 14 de març, l’Espai 13, plataforma de l’art emergent, acull ‘vis.’ una instal·lació de Julia Spínola que al·ludeix a la dificultat de fixar els objectes en l’espai i a la inestabilitat de les imatges. El 25 de març agafarà el relleu una mostra de Lorea Alfaro i Jon Otamendi. Mentrestant, des del 15 de gener, dins les habituals exposicions de fotografia al vestíbul de la Fundació, es presentarà el projecte experimental de Violeta Mayoral, que evoca la intempèrie per simbolitzar com els artistes desenvolupen una carrera contracorrent i en plena crisi.

Notícies relacionades

Nalini Malani, la feminista veu dels desposseïts

La Fundació Miró reobre més dies al desembre

En paral·lel, el centre presentarà exposicions itinerants al Musée Rolin d’Autun (França), a l’Ambaixada d’Espanya a París i al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas (Palafrugell). Perquè, «si el turista no pot venir, portarem Miró fins a ell».

Trasllat de l’Arxiu  

Daniel preveu a més, gràcies als fons FEDER de la UE, el trasllat de l’arxiu a la torre octogonal, que Miró i Sert van concebre com a punt d’intercanvi del coneixement. «És una col·lecció de dibuixos i obres en paper de 10.000 originals. Ara són només accessibles als investigadors i així en podrem exposar una part al públic integrant-los a la col·lecció permanent». Això, i l’especialització de la Biblioteca en Miró i la història del museu, potenciarà la investigació, en línia amb la Càtedra Fundació Joan Miró - Universitat Pompeu Fabra, de recent creació. I insistint en la reivindicació de la modernitat de Miró, al juny publicaran la seva biografia, pensada per a joves, il·lustrada per l’artista Marta Altés i amb textos de Gemma Gallardo.