Un abecedari per entendre el Concert d’Any Nou de Viena

És el concert dels concerts. El més vist, el més exclusiu, el més tradicional. Milions de persones començaran el 2021 escoltant des de casa els valsos del Concert d’Any Nou de Viena, també afectat per la pandèmia: la Sala Daurada estarà buida i els aplaudiments sortiran dels altaveus.

Aquest abecedari repassa els aspectes més importants d’un recital seguit a tot el món.

A d’Aplaudiments: les restriccions contra la Covid-19 impedeixen que hi hagi públic a la sala on se celebra el concert, però una aplicació permetrà als filharmònics rebre les ovacions que envien els espectadors des de casa.

B de Ballet: la retransmissió televisiva del recital estarà acompanyada de representacions de ballet gravades prèviament. En aquesta ocasió el Palau Liechtenstein i la Looshaus a Viena són els escenaris triats, i la coreografia va, per segon any consecutiu, a càrrec de l’espanyol José Carlos Martínez.

C de Confinament: la celebració de l’esdeveniment coincidirà amb el tercer confinament decretat per Àustria per frenar l’expansió de la Covid, des del 26 de desembre fins al 18 de gener.

D de Danubi blau: la famosa composició de Johann Strauss fill, el vals ‘Al bonic Danubi blau’, és un símbol del Concert d’Any Nou. Es representa des del 1945 durant els bisos, i la seva introducció se sol interrompre amb aplaudiments del públic perquè el director i l’orquestra ofereixin la seva felicitació pel nou any.

E d’Esperança: normalment, el programa sol incorporar alguna referència a l’any en què se celebra. En aquesta ocasió no hi ha cap «vals de la pesta», però La Filharmònica vol enviar un missatge «carregat d’esperança per al futur».

F de Filharmònica: l’Orquestra Filharmònica de Viena, fundada el 1842, és el conjunt que des del 1939 posa cada any música al primer dia de l’any. Els intèrprets s’escullen entre els integrants de l’orquestra de l’Òpera Estatal de Viena, després que hi hagin tocat durant almenys tres anys. Fins a l’any 1997 no es permetia que hi hagués dones filharmòniques.

G de Goldener Saal: la Sala Daurada (oficialment la Gran Sala del Musikverein de Viena) és el luxós escenari on se celebra sempre el recital. L’any passat es van complir 150 anys de la seva inauguració, quan hi van sonar peces inèdites tant de Johann Strauss fill com d’Eduard Strauss.

H d’Història: fa més de 150 anys que es fan concerts per celebrar l’any nou a la ciutat de Viena, però no va ser fins al 1939 que Clemens Krauss va dirigir el que ara coneixem com a Concert d’Any Nou. El programa va estar compost per música de Johann Strauss fill, i per primera i única vegada es va interpretar el 31 de desembre en lloc de l’1 de gener.

I d’Imatges: a més dels aplaudiments retransmesos en directe per l’emissora pública austríaca ORF, en aquesta edició els espectadors podran enviar imatges que es projectaran durant l’ovació digital.

J de Jardineria: els arranjaments florals que decoren la Sala Daurada tarden cinc dies a muntar-se i estan a càrrec de l’empresa municipal de parcs i jardins de Viena.

K de Krauss, Clemens: el primer director del Concert d’Any Nou va desenvolupar gran part de la seva carrera a l’Alemanya nazi (de la qual Àustria era part des del 1938). Va tenir amistat amb alts càrrecs nazis, però sembla que també va ajudar les germanes britàniques Ida i Louise Cook a salvar jueus que escapaven de l’antisemitisme nazi.

L de Loteria (d’entrades): per al concert cada any se sortegen les 1.300 localitats disponibles per a la venda entre les desenes de milers de sol·licituds que es reben. Aquest any, el preu variava entre 35 i 1.200 euros (o entre 42 i 1.460 dòlars).

M de Muti: l’italià Riccardo Muti dirigeix aquest 1 de gener per sisena vegada el concert. És el director viu que més vegades haurà portat la batuta de l’esdeveniment. La seva relació amb la Filharmònica de Viena es remunta al 1971 i porten ja unes 500 representacions junts.

N de Nazisme: la recaptació del primer Concert d’Any Nou oficial, el 31 de desembre del 1939, es va utilitzar com a donació per als esforços de guerra de l’Alemanya nazi. El seu director va ser Clemens Krauss, un amic íntim de Joseph Goebbels, el temut ministre de propaganda nazi. La Filharmònica no va assumir fins al 2013 els seus vincles amb el nazisme i la purga de músics jueus a partir del 1938. Cinc d’aquests músics van morir en camps de concentració. Segons aquest estudi, el 1942, 60 dels 123 músics de l’orquestra eren militants del partit nazi i només quatre d’ells van ser acomiadats després del final del règim.

Ñ d’‘espaÑol’: l’espanyol i Espanya han tingut una presència modesta però important en el concert. El director argentinoisraelià nacionalitzat espanyol Daniel Barenboim el va dirigir el 2009 i el 2014, i el veneçolà Gustavo Dudamel, el 2018. En anys passats s’hi han interpretat peces com el ‘Vals espanyol’, la ‘Marxa espanyola’ o ‘La dansa gitana’, inspirades en temàtiques espanyoles.

O d’ORF: la televisió pública austríaca ORF retransmet el concert en directe des del 1957, i aquest any arribarà en directe a més de 90 països.

P de Pandèmia: la situació sanitària actual impedeix que l’esdeveniment es desenvolupi com altres anys, i per primera vegada no es permet públic al teatre. Els diners de les entrades s’han hagut de tornar als compradors.

Q de Quinze: quinze minuts després de les onze (a les 11.15 hora local, 10.15 GMT) és quan comença sempre el concert.

R de Radetzky: la ‘Marxa Radetzky’, de Johann Strauss pare, és una altra de les composicions essencials de l’acte. Tot i que no forma part del programa, s’ha utilitzat sempre per tancar el concert al ritme dels palmells del públic. Aquest any en serà l’excepció a causa que no hi haurà públic per a aquest acompanyament.

S de Strauss: la família Strauss és la protagonista indiscutible del Concert d’Any Nou. Les seves composicions són sempre les més interpretades. Aquest any, de les 15 obres del programa, 10 pertanyen a compositors del llinatge Strauss.

T de Tradició: els arranjaments florals, els palmells a la ‘Marxa Radetzky’, la felicitació d’Any Nou del director i l’orquestra, ‘El Danubio blau’... El Concert d’Any Nou està ple de petites tradicions que es repeteixen cada gener.

U d’Universal: s’estima que l’audiència que cada any segueix l’esdeveniment supera els 50 milions de persones. Es retransmet a tot Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó, Xile, Guatemala, l’Equador, Bolívia...

V de Vals: el vals, juntament amb la polca, la marxa i la masurca, és el gènere amb més representació en els programes de l’esdeveniment. En aquesta edició se n’interpretaran sis, de compositors com Johann Strauss fill, Carl Zeller o Karl Komzác.

W de Wolfgang Amadeus Mozart: tot i que el compositor és l’astre indiscutible de la música austríaca, les seves obres amb prou feines s’han interpretat en aquest concert.

X de Xilòfon: un instrument que sona poc en el Concert d’Any Nou.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Y de ‘Yermo’: la Sala Daurada estarà per primera vegada buida, una situació inèdita a què els intèrprets hauran d’enfrontar-se amb els seus instruments. El més temut és el silenci i la falta d’ambient musical a la sala.

Z de Zubin: el director d’orquestra indi Zubin Mehta, empatat amb Muti en el nombre de concerts d’Any Nou dirigits, es convertirà divendres en el segon director viu que més vegades ha conduït el concert.