Mishima, contra els elements

Ni en pandèmia Mishima va voler saltar-se el seu ‘Concert de Nadal’, una tradició els orígens de la qual se situen el 2008 a la sala Heliogàbal, i que ha fet camí a l’Apolo i a la Fabra i Coats. La posició del grup en la vida té a veure amb el fet d’afrontar els esculls amb grandesa d’esperit, sense fer-se el torturat, així que la seva injecció d’‘ànsia que cura’ d’aquest dimecres va ser oportuna, a punt de deixar enrere el nostre pitjor any. Aquesta vegada, a Salamandra i dins del cicle Sala CAT, que ha donat una mica de vida a l’escena de la mà de l’ASACC i el Departament de Cultura.

Escenari que coneixen bé: Salamandra ha acollit amb assiduïtat els assajos de les bandes, de vegades amb públic, i David Carabén va evocar les estades de Mishima per a gires com la de ‘L’amor feliç’ (2012). La sessió va ser un luxe en aquesta distància curta, assaborint el punt d’expressiva maduresa en el qual es troba el quintet, amb el seu refinament pop i la seva electritzant rauxa, com a banda d’un cantautor i com a conjunt de músics desperts que conflueixen en una cosa més gran que ells.

La floritura i el xoc

Notícies relacionades

Sopa de Cabra torna amb ‘Ànima’

Cantar a l’estil gitano, segons el Niño de Elche

El seu últim àlbum, ‘Ara i res’ (2017), va confirmar al seu dia que el creixement segueix obert, i va encarar el repertori des del pòrtic de ‘L’or’, una mica ‘morriconià’, a través de les tribulacions de ‘Jimi’ i de les elaborades capes, amb més contrastos que al disc, d’‘Una sola manera’. En absència de trompetista, altres filigranes: la mandolina puntejada per Dani Vega, cara b del seu ‘guitarrisme’ elèctric d’etiqueta, i la colorista parada de campanes i el greu harmònium de Marc Lloret.

Arquitectura molt assentada, a compte de la poderosa base rítmica (Xavi Caparrós i Alfons Serra), amb el seu preciosisme i el seu punt salvatge, perquè és una banda pop amb un gen rock’n’roll que es manifesta entre línies, i que sap tant commoure amb aquesta rodonesa anomenada ‘Qui més estima’ com sacsejar a cop de ‘Tornaràs a tremolar’ o ‘La lenta esclata’. Mishima, en una discreta nit de glòria enmig del cataclisme, contra els elements i els mals auguris, mostrant a les seves cares la felicitat d’estar tocant malgrat tot. I un prec de Carabén: «Sisplau, vacunem-nos ràpid tots!»