‘Annus horribilis’ als museus: les visites es desplomen un 70%

El 2020 passarà a la història com un any negre per als museus espanyols: la majoria perden una mitjana d’un 70% de visitants per la pandèmia, cosa que es tradueix en pèrdues milionàries per al sector. La caiguda de visitants respon a tres factors: la falta de turistes estrangers, que en el cas dels grans museus espanyols suposen prop de tres de cada quatre visites; el tancament complet durant el confinament entre març i juny, i les restriccions d’aforament després de la reobertura.

Fins al març les xifres es mantenien o en alguns casos superaven lleugerament les del 2019, però el cop de la pandèmia per al sector de l’art s’ha deixat sentir de manera especial. Les tres grans pinacoteques de Madrid, el Prado, el Reina Sofia i el Thyssen, han registrat el pitjor descens de la seva història, segons les dades fetes públiques aquest dilluns. El Prado perd un 73%, el Reina Sofia un 71,8% i el Thyssen un 67% respecte al 2019.

El Prado, el cinquè museu més gran del món, ha passat de trencar el seu rècord el 2019 amb la celebració del seu bicentenari i la visita de 3,2 milions de persones, a reduir la seva afluència fins als 852.161 visitants. A més de les restriccions d’aforament, el museu encara no ha reobert el seu itinerari al complet.

El Museu Reina Sofia passa de tenir 4,4 milions de visitants el 2019 a 1,2 milions el 2020 i el Thyssen-Bornemisza passa de superar un milió de visites el 2019 a registrar-ne 341.008 el 2020.

Les xifres són devastadores i es tradueixen en pèrdues milionàries per a tots els museus. El Prado calcula que deixarà d’ingressar prop de 19 milions d’euros i el Reina Sofia xifra la recaptació perduda en més de quatre milions d’euros. Les pèrdues no només es refereixen a la disminució en la recaptació de venda d’entrades, també inclou lloguer d’espais, patrocinis o la frenada de les vendes de les seves botigues.

Un any nefast

Els museus de ciutats amb gran afluència de turisme com Barcelona i Bilbao registren dades similars. El Guggenheim ha caigut d’1,1 milions a 315.908 persones, un 73% menys. A Barcelona, el MNAC i el Macba van registrar 210.465 i 86.000 visites l’any passat, també un 75%. El Museu Picasso de Màlaga qualifica el 2020 com el seu «annus horribilis», amb una xifra de descens del 76%.

Els vuit centres CaixaForum i CosmoCaixa van rebre 1,2 milions de visitants, un 65% menys que el 2019. CosmoCaixa va ser el centre que va rebre un major nombre de visitants, més de 358.400, seguit dels centres CaixaForum de Madrid i Barcelona, que van arribar als 230.891 i als 213.478 visitants, respectivament.

Per a la Fundació Mapfre, amb seus a Madrid i Barcelona, la caiguda es redueix al 55 % respecte al 2019, i això malgrat que compta amb quatre exposicions menys i que es va veure obligada a retardar diversos mesos l’obertura del seu nou centre a Barcelona, el KBr. En total, les seves exposicions han rebut prop de 138.000 visitants davant els 309.000 de l’any anterior.

Canvi de tendència

Durant els últims mesos, CaixaForum Barcelona i Madrid han registrat mitjanes diàries d’un miler de visitants, i han arribat a l’aforament màxim permès, amb puntes destacades durant els caps de setmana, en els quals no s’ha pogut atendre tota la demanda. També altres museus noten cert canvi de tendència en els últims mesos de «lleuger i progressiu augment», com el Reina Sofia, que aquest mes de desembre va omplir cada cap de setmana l’aforament de l’exposició sobre Piet Mondrian, o el Guggenheim, que ha tornat a veure les cues per accedir al museu aquest Nadal.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tots coincideixen que les xifres d’afluència han millorat substancialment des de la reobertura generalitzada al juny, just després de l’impacte de la primera onada. El 2020 es va saldar amb un gran nombre d’exposicions cancel·lades o retardades i el 2021 manté la incertesa en aquest sentit.

La majoria de centres d’art han presentat les seves programacions per als pròxims mesos amb una certa tendència a bussejar en les seves col·leccions i dependre menys dels préstecs internacionals, un mercat que continua tocat per les restriccions de moviment que ha imposat la segona onada a diversos països.