Najat El Hachmi guanya el Premi Nadal

Un Premi Nadal i el seu acompanyant de costum, el Josep Pla, absolutament descafeïnats. Sense sopar, discursos, vel·leïtats polítiques de qualsevol signe, ni tan sols aplaudiments a l’Hotel Palace, l’antic Ritz, on les nits del dia de Reis, data en la qual tradicionalment es concedeixen aquests guardons, solien bullir d’animació. L’acte d’aquest dimecres presentat per la periodista Lídia Heredia, en el qual la guanyadora del Nadal, Najat El Hachmi, i la guanyadora del Pla, Maria Barbal, van presentar les seves novel·les es va reduir a tan sols una roda de premsa. La primera amb ‘El lunes nos querrán’ i la segona, amb ‘Tàndem’. Totes dues amb el comú denominador argumental de situar el focus sobre dones desitjoses d’aconseguir la seva llibertat.

Tretze anys després d’haver guanyat amb ‘L’últim patriarca’ el Premi Ramon Llull de novel·la que la va donar a conèixer, l’autora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi obté un altre guardó important en l’òrbita del grup Planeta, el veterà i antany prestigiós Nadal. El trajecte de llavors a ara ha consolidat una de les autores més atípiques de les lletres catalanes, en el sentit d’aportar una mirada temàtica excèntrica a l’actual i molt homogeni panorama literari. Com va ocórrer al seu dia amb autors com Xavier Benguerel o Maria de la Pau Janer, que es van passar al castellà buscant el Planeta, El Hachmi ha decidit canviar de llengua, requisit indispensable, per tenir l’ocasió. Però no del tot, ‘El lunes nos querrán’ estarà a les llibreries el pròxim 10 de febrer, juntament amb la versió en català. I és que l’autora les ha escrit alhora. «Totes dues són originals. Però escriure la mateixa història en dos idiomes diferents em permetia tenir diferents punts de vista. L’única norma que m’he imposat és que no fossin novel·les diferents», explica l’autora.

Notícies relacionades

Nadine Sierra i Xabier Anduaga, pura màgia

Carranza i Puntí reflexionen sobre literatura i la BCN d’avui

La novel·la del Nadal, com altres llibres de l’escriptora, segueix dues noies joves de cultura musulmana que viuen a «la perifèria de la perifèria» d’una ciutat, en aquest cas Barcelona. «Tot i que no he volgut –explica El Hachmi– explicar una realitat concreta perquè aquesta marginació es viu a tot arreu».

Maria Barbal, que va dedicar el seu premi a la gent Tremp «que ha patit molt últimament», va començar a escriure la seva novel·la fa ja anys. Aquí s’allunya dels seus habituals escenaris en el seu Pallars natal –on es va situar el gran èxit que la va donar a conèixer, ‘Pedra de tartera’– per situar-se també en un escenari barceloní. L’Helena i l’Armand, els seus protagonistes, són dues persones que mai s’han concedit la llibertat de viure plenament, renunciant voluntàriament a la seva llibertat fins que descobreixen que són capaços d’anar més enllà d’aquesta vida automàtica.