¿Qui són els agosarats que obren llibreries en plena pandèmia?

Així que el saldo és positiu. Les xifres del Gremi de Llibreters de Catalunya recullen l’obertura de 16 noves llibreries el 2019 davant cinc de tancades el mateix any, totes, per jubilació. El 2020 les llibreries que s’han atrevit a obrir han sigut sis. 

A aquests llibreters valents, que el Govern declarés la cultura com a bé essencial i tot seguit obligués a tancar les llibreries durant el cap de setmana com a demostració de tot el contrari, els afecta, sí, però només és l’última baula en una sèrie d’obstacles que han sabut salvar. En general, estan animats per aquest aire dels temps que assegura que els llibres t’acompanyen, et consolen i et diverteixen. Hem volgut recollir les impressions dels llibreters de tres d’aquestes llibreries obertes en plena crisi sanitària.

Llavors, complicitat i crítica social

Alicia Arévalo, Noelia Domínguez i Dani Garrido estan entre espantats i excitats. Tenen de 28 a 36 anys, van coincidir a l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona (el gran planter de noves llibreries) i el seu treball de final de curs va ser precisament el projecte de la Llavors, la llibreria que van obrir a Collblanc l’11 de desembre. Els tres simultaniegen altres treballs amb el de llibreter (un model que sol ser usual als locals petits) en un projecte que van concebre i que han creat com a cooperativa, perquè integrats a la xarxa de cooperatives catalana se senten més protegits, a més de considerar que el model és més just, equitatiu i solidari. «Si es perden diners, ho fa tothom, si se’n guanyen, també. Mai vam contemplar cap opció més. És una filosofia de vida».

A l’Hospitalet, la ciutat amb més densitat de població d’Europa, hi ha poca oferta llibretera, amb prou feines la veterana Perutxo i una Abacus, la resta són papereries que venen llibres. Un altre negociat. El nostre trio volia establir complicitats amb el barri, vendre llibres com una forma de militància: «La ciutat fa que la gent se senti sola, una cosa que s’ha fet més patent amb la pandèmia», expliquen, conscients que el barri necessita espais per compartir interessos comuns. Aquí està. Al fons dels 60 metres quadrats del local, s’accedeix a un espai posterior polivalent de gairebé 100 metres que aspira a convertir-se en un viver de cooperatives i, més enllà, un pati en el qual esperen poder fer activitats a l’aire lliure quan el temps i la Covid es calmin.

No és sorprenent que, a més de les novetats habituals, la Llavors estigui especialitzada en ciències socials i en llibre polític. De fet, són els hereus del clausurat Espai Contrabandos, que des del Raval va apostar per les editorials més petites, gairebé ínfimes, que deixaven els seus fons en dipòsit. Ara, aquests fons, més les prestatgeries, han sigut recollits per la Llavors.

Fahrenheit 451, sabor de barri

Un sentiment alhora trist i esperançat pot embargar qui entri a la llibreria Fahrenheit 451. Trist, perquè allà va tenir el plorat llibreter Paco Camarasa la seva Negra i Criminal, un Camelot minúscul de la novel·la policíaca, i molt més alegre perquè la parella formada per la bosnianocroata Azra Ibrahimovic i el malagueny Sergio Lledó van reformar i van reobrir el local del carrer de la Sal, a la Barceloneta, a l’octubre buscant la complicitat en el títol de Ray Bradbury: la resistència a què els llibres desapareguin –solen fer-ho quan es deixen de llegir, com va apuntar l’escriptor americà– està en la base del projecte. Mai uns quants metres quadrats, 65 en concret, havien estat més ben aprofitats. Apartant puntualment les taules expositores s’aconsegueix un espai que els llibreters esperen omplir amb activitats: «No tant per difondre com per crear comunitat real, amb calor humana, i per fomentar el pensament crític», asseguren.

Volien muntar el negoci a Sitges, perquè allà durant l’estiu treuen al sol una bonica llibreria ambulant, però els preus els ho van impedir. El local de la Barceloneta, que va comprar la tercera sòcia, Ana Shelly, conserva el sabor mariner i la possibilitat que les converses sobre llibres continuïn traient cadires al carrer. ¿Què és el que fa que algú es converteixi en llibreter? Primer de tot, cal ser un bon lector. Ibrahimovic, extravertida i simpàtica, ve del món de la dansa i el teatre i s’autoanomena amb broma «la pitjor llibretera del món». Ell ha treballat com a corrector, traductor i lector editorial, va aprendre l’ofici a La Central i és un lletraferit de pro. La selecció de la seva llibreria ho confirma. Hi abunden els títols d’aquests que corren com a consignes entre els bons lectors i en especial d’editorials independents. «Però abans de tot tinc present que no són aquí només els llibres que m’agraden. Aquesta és una llibreria oberta a tothom i molt contrària a l’elitisme del que se’ns sol acusar».

Byron, un reducte de pau

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Amb un esperit molt més burgès, la llibreria Byron, a la zona del barri de Sant Antoni que es fa més amb l’Eixample, és un projecte que Mariana Sàrrias i el seu soci, Víctor Sánchez, estudiaven des de fa tres anys. Havien d’obrir portes a l’abril, però no van poder fer-ho fins al novembre. Amb molt bona recepció, potser perquè al final de l’espai diàfan on els llibres a les lleixes esperen a ser elegits hi ha una peça d’aquestes que fomenten la pau interior. Butaques, xemeneia d’estil ‘british’ i el que es vulgui prendre a la cafeteria. «Buscàvem un punt acollidor i domèstic», explica Sàrrias. Són 400 metres quadrats, just el límit per no haver-se vist obligats a tancar en aquests dies.

«La llibreria s’ha convertit en un símbol de resistència davant l’adversitat», diu a tall de mantra per treure’s de sobre l’aprensió d’haver obert en el pitjor moment possible, dolent-se de no poder portar a terme bona part de les conferències, cursos, presentacions i activitats infantils que planejaven. Tot i que sí que s’han atrevit a oferir, amb aforament reduït, miniconcerts gratuïts, a tall de petits aperitius amb un músic o dos en acústic. Sàrrias coneix bé la matèria. Abans de dedicar-se a l’edició va organitzar concerts de música clàssica i la llibreria, malgrat ser generalista, recull aquesta tendència. Sàrrias encarna al seu torn un altre model de llibretera, l’editora-emprenedora –està al capdavant de Huygens, especialitzada en dret i economia– que decideix ampliar horitzons i que no té experiència prèvia, tot i que els treballs de gestió no n’ estiguin allunyats. Tampoc li importa estar una mica allunyada del nucli urbà de les llibreries generalistes, perquè està convençuda que el futur passa per la cada vegada més actual descentralització i la implicació amb el teixit social del barri: «Tot i que tot suma, la concentració de llibreries no és bona», diu.