Gergiev: «Esperem que la gira espanyola sigui un èxit i no hi hagi sorpreses»

Cada visita de Valeri Gergiev i l’Orquestra del Mariinski de Sant Petersburg és un esdeveniment, però en els actuals temps de Covid-19, moltíssim més. Tot i que arribi amb una plantilla limitada –només 60 músics, el màxim permès amb les distàncies de seguretat– és la primera gran orquestra internacional que visita Barcelona des del març. Actuarà a l’Auditori amb dos programes diferents. Dijous oferirà l’obertura de ‘Tannhäuser’ i la ‘Simfonia fantàstica’ de Berlioz. Divendres, el ‘Concert per a piano núm. 2’ de Rakhmàninov amb Alexei Volodin i la ‘Simfonia núm. 6, en si menor’ o ‘Patètica’ de Txaikovski. I dissabte actuarà a l’Auditori de Girona amb ‘Simfonia núm, 9’, de Schubert, també coneguda com la ‘Gran’.

«Els músics i els programadors tenim una gran responsabilitat. Cal demostrar que la cultura en viu és possible malgrat la pandèmia», ha reconegut Gergiev, fidel aliat de la promotora Ibercamera, en roda de premsa avui des del Palau de les Arts de València, on la nit abans van fer el seu primer concert. Avui partien cap a Madrid per tocar a l’Auditori Nacional. «Esperem que la gira a Espanya sigui un èxit artístic i no tinguem cap sorpresa», ha afegit el mestre. Malgrat la pandèmia ell ja ha fet gires amb altres orquestres. Va estar al Japó amb la Filharmònica de Viena i va fer una gira per Alemanya amb la Filharmònica de Munic. «El complicat a Europa és viatjar entre països, perquè obliguen a fer quarantenes», lamenta Gergiev, que al seu país l’anomenen ‘el Tsar’. Des que va assumir la direcció general del Mariinski fa 24 anys –abans va ser el seu director artístic i musical– el teatre s’ha convertit en emblema cultural del país. «Dirigir música és la part fàcil. El complicat és coordinar i organitzar tota la gent que treballa al meu voltant». A part del Mariinski –que compta amb més de 1.000 persones entre el ballet i les diferents formacions musicals– dirigeix regularment prestigioses orquestres. «Treballar amb gent implica riscos. Un no es pot enfadar amb els artistes ni amb el públic, perquè la seva vida seria miserable. Per això un director ha de callar, concentrar-se en la seva feina i ser intel·ligent», va declarar poc després de deixar clar el seu nul interès a parlar de política. No va voler mullar-se en qüestions polítiques: no va voler pronunciar-se sobre la detenció de l’opositor Alexei Navalni, ni tampoc del seu suport a Putin. «A tots els països hi ha tensions, i més quan s’acosten eleccions. Als EUA també passen coses rares i tampoc ho comento per respecte. Jo dirigeixo 200 concerts a l’any i una vida prou rica. La música és l’únic que m’interessa». Gergiev, que d’aquí tres anys en farà 70, el més important ara és preparar-se per disfrutar de la maduresa. «Molts grans directors com Solti, Maazel i Toscanini es van mantenir actius fins a la seva mort als 80 o 85 anys. Després dels 70 un només pot millorar, com el vi. Ho he vist en els meus col·legues que van entrar en la seva època daurada. Jo que en els últims cinc anys he dirigit totes les simfonies de Bruckner, una cosa que ha canviat la meva vida; totes les de Mahler, fa 10 i les de Xostakóvitx fa 20, crec que estic arribant a aquella etapa daurada en el que compta no és l’energia, sinó la saviesa i l’experiència».