El Museu del Prado s’obrirà a les pintores i a les cultures excloses el 2021

El director del Museu del Prado, Miguel Falomir, ha presentat aquest dimecres un avanç de les exposicions més importants que tindran lloc al llarg del 2021, sempre amb la cautela que exigeixen aquestes condicions extraordinàries que, com ell mateix ha dit, s’han convertit en les habituals. Així, la paraula incertesa sembla inevitable que es trobi present en tot moment a l’hora de parlar del futur imminent de la institució.

El tancament de la pinacoteca durant la pandèmia ha obligat a traslladar a aquest any part de les exposicions programades. Només una, en principi, no es podrà realitzar de moment, la dedicada a William Blake i les seves il·lustracions per a ‘La Divina Comèdia’. La National Gallery of Victoria de Melbourne, on es troba aquest conjunt de 36 aquarel·les amb molt alta sensibilitat a la llum, ha deixat en suspens el seu trasllat a causa de les noves restriccions.

Ticià i Felip II

«Nous públics, noves narratives» era la idea central en la qual s’englobaven les activitats del 2020, que ara es reprendran amb la mostra ‘Passions mitològiques. Ticià, Veronese, Allori, Rubens, Ribera, Poussin, Velázquez, Van Dyck’. Per primera vegada des del segle XVII es reuniran les sis pintures mitològiques més influents de la història, basades en la poesia clàssica grega, conegudes com a ‘Poesies’ i pintades per Ticià per a Felip II entre el 1551 i el 1562. Al costat, s’exposaran altres obres que han begut d’aquest influx.

Serà, sens dubte, l’exposició temporal més ambiciosa ja que està coorganitzada amb la National Gallery de Londres, la National Galleries of Scotland d’Edimburg i l’Isabella Stewart Gardner Museum de Boston. Es podrà visitar a partir del 2 de març fins al 4 de juliol.

El gran reclam per al tercer trimestre de l’any, a partir del 5 d’octubre, serà ‘Tornaviaje. Arte iberoamericano en España’, en el que suposa l’obertura del Prado a les ‘noves geografies’, en aquest cas, aportacions artístiques del Nou Món a Europa, per atorgar-los la visibilitat que mereixen ja que durant segles han conviscut i s’han integrat al nostre imaginari.

Mirada contemporània

¿Què passarà amb la col·lecció permanent? Com era de preveure s’hi posarà el focus, reorganitzant-la per allunyar-se dels models vuitcentistes que s’havien perpetuat i acostar-la així a una mirada més contemporània oberta a noves sensibilitats i a les realitats del segle XXI. «No es mouran els quadros atenent a un caprici, però està clar que s’han de repensar els criteris historiogràfics d’acord amb el nostre present», ha declarat Miguel Falomir.

Es tracta de donar una visió més plural que afectarà la incorporació de moltes creadores que no havien tingut l’espai que mereixien, com Clara Peeters, Sofonisba Anguissola, Lavinia Fontana o Artemisia Gentileschi. També s’obrirà el museu a cultures excloses que estan guanyant posicions en l’actualitat, com la filipina, així com temàtiques purament socials. Es preveu que aquesta nova estructura es pugui veure de cara a l’estiu i afectarà les sales de pintura europea del segle XVIII, aplicant els nous criteris utilitzats a les sales de Goya i pintura espanyola, en la qual s’incorporen alguns exemples europeus. A més, la pintura del segle XIX presentarà un discurs totalment nou i s’abordaran les intervencions previstes que no es van poder completar l’any passat.

També hi haurà una nova sala dedicada a la Història del Museu del Prado, al lloc on fins ara s’exhibia el Tresor del Delfí, enfocada a transmetre al públic els conceptes bàsics de l’edifici, la seva evolució, la seva ampliació, així com les característiques de les instal·lacions expositives i equipament al llarg del temps.

Més pinacoteca el 2025

L’ampliació del que va ser l’antic Museu de l’Exèrcit afegirà a la pinacoteca 5.700 metres quadrats. Aquest projecte firmat per Norman Foster i Carlos Rubio començarà el novembre vinent després que el Govern inclogués una línia de finançament en els Pressupostos Generals de l’Estat. Les obres durarien quatre anys i si tot va bé, acabarien a finals del 2025.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Durant aquests mesos el museu tindrà altres reclams, com la primera gran exposició entorn de ‘Marius van Reymerswale’ (9 de març - 13 de juny), ‘El fill pròdig de Murillo i l’art de narrar el Barroc andalús’ (21 de setembre - 23 de gener del 2022), entorn de la sèrie del pintor sevillà, la primera realitzada a Espanya d’aquest episodi de la Bíblia; o ‘Leonardo i la còpia de Mona Lisa. Nous plantejaments sobre les pràctiques del taller vincià» (28 de setembre - 30 de gener del 2022).

Miguel Falomir ha reconegut que la Covid-19 ha accelerat molts dels canvis que apareixien en l’horitzó, com la importància de l’activitat digital, que ha servit durant la pandèmia per acostar l’art als ciutadans confinats. En aquest sentit, començaran a idear-se activitats enfocades a l’‘online’.