Adeu a Jordi Fàbregas, ànima del Tradicionàrius

La cultura popular ha quedat òrfena d’una de les seves personalitats clau en els últims cinquanta anys. El músic i activista cultural de Sallent, Jordi Fàbregas, nascut el 1951, ha mort avui després de dues setmanes ingressat a l’hospital a causa d’una malaltia cardíaca que patia de feia anys. El món del folk i la recuperació de la música popular catalana no s’entenen sense ell. Impulsor del festival Tradicionàrius i del CAT Centre Artesà Tradiconàrius el 1993, que va dirigir fins l’any passat, Fàbregas sempre va voler «saber d’on venim» a través de la música. La cerimònia de comiat es farà dissabte, 23 de gener, al tanatori de les Corts de Barcelona.

De Sallent a Barcelona

A Sallent va participar en la fundació del grup de cançó popular La Roda, a Manresa, el 1967, on va coincidir amb músics, cantants i poetes del Bages i del Berguedà, com Miquel Estrada i Ton Rulló, amb els quals va crear, el 1973, l’històric grup Coses, que va tornar a reactivar el 2012 amb nou disc a la Fira de la Mediterrània. L’orquestra l’Armónica Brava (1979) i els grups de folk La Murga (1980) i Primera Nota (1987) van ser altres projectes del de Sallent que, el 1990, amb Artur Blasco, Isidro Pelàez i Eduard Casals va crear El Pont d’Arcalís, grup de referència en la divulgació de la cançó tradicional del Pirineu.

Notícies relacionades

Estopa és Estopa, tant en un paranimf com en un bar

Del local al global

Amb una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents grups i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional, Fàbregas va ser creador i director de la formació Els Ministrils del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l’acte del Toc d’inici que obre les Festes de la Mercè. Un dels seus últims treballs va ser l’adaptació del tema: «Som de Sallent», escrit per ell mateix durant el confinament per adequar la lletra a la situació que es vivia.

L’any passat va rebre la Creu de Sant Jordi, guardó que es va afegir a Bages de Cultura, el Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2006).