Un mal moment per organitzar la gran gira de retorn o comiat

Per als músics que havien decidit penjar els instruments el 2020, la pandèmia està suposant un trauma addicional. I Frampton, com a líder solista del seu projecte, almenys pot decidir ell sol reprendre aquests concerts quan li vingui de gust..., i si li ve de gust. Però, ¿i totes aquelles bandes que, després d’infinites reunions d’advocats, sessions de teràpia grupal, pugnes, amenaces, pactes fràgils i sondejos amb agències de contractació per calcular la rendibilitat econòmica, havien decidit que el 2020 era l’any ideal per a la gran gira de comiat? ¿On queden tots aquests adeus? ¿O els donem ja per acomiadats?

Per ara, la gira de comiat d’Extremoduro s’ha posposat al maig. I la de La Polla Records, al juny. Però ningú sap quin tipus de concerts es podran celebrar llavors. Que l’hi expliquin a José Luis Perales. La seva gira de comiat estava programada per al maig del 2020. Alguns d’aquells concerts es van ressituar en el primer trimestre del 2021. Immersos en la tercera onada de la pandèmia, ja els ha traslladat al segon semestre de l’any. I a encreuar els dits, com tots. Per una vegada, Perales, Robe i Evaristo estan en la mateixa situació.

Prudència o paciència

Txarango ha sigut més prudent i fa unes setmanes van anunciar que la seva gira de comiat quedava definitivament cancel·lada. La Fundació Tony Manero planejava acomiadar-se dels escenaris coincidint amb el seu 25è aniversari, però ja ha anunciat el seu adeu per a la temporada 2021-2022. La Locomotora Negra, tenint en compte que val més un ocell a la mà que cent a volar, oferirà el 29 de gener el primer concert de la gira de comiat. Si la cosa es complica, almenys s’hauran acomiadat des del Palau de la Música. Barón Rojo, en canvi, s’aferren al destí i anuncien el seu últim vol per al desembre del 2021. Serà ni més ni menys que el dia 28, Dia dels Innocents.

Els grups esmentats no han de sortir d’Espanya per acomiadar-se del públic. Però, ¿què passa amb els artistes de fama mundial? Elton John va iniciar la seva gira de comiat el setembre del 2018. Havien de ser més de 300 concerts, però la pandèmia li ha desmuntat el calendari per complet. La gira s’havia d’acabar el 2021. Ara la recta final a Nova Zelanda està programada per al gener del 2023. Això, si no ha de cancel·lar els concerts ja anunciats per a aquest setembre. El seu Farewell Tour pot convertir-se en un bucle infinit de cancel·lacions i reprogramacions. I sir Elton fa 74 anys al març.

El temps s’esgota també per a Ozzy Osbourne (72 anys), que abans de la pandèmia ja va posposar dates de la gira de comiat per problemes de salut. Kiss també en va posposar uns quants per la mateixa raó i, amb la pandèmia, n’acumulen ara 70. La seva agenda per al 2021 no dona per a més i el cos, tampoc. Però les gires de comiats són un filó. Tant, que se sap quan arrenquen, però mai quan acaben. La de Lynyrd Skynyrd va arrencar el maig del 2018. El 2020 van afegir 30 de dates més, però ja només en van poder completar dues i, aleshores, el guitarrista Gary Rossington ja s’havia retirat. El temps corre en contra d’infinitat de músics que van esperar massa per acomiadar-se.

Desgràcies totals

Però encara hi ha un negoci més tocat que el de les gires de comiat: el de les gires de reunió. «Vam triar un mal any per tornar», haurà remugat més d’un grup, igual que Lloyd Bridges va reconèixer a ‘Aterriza como puedas’ haver escollit un mal dia per deixar d’esnifar pega. I el que més, Soda Stereo. Els argentins van muntar la gira Gracias Totales sense el seu cantant Gustavo Ceratti, mort el 2014. El retorn es venia com un comiat definitiu, tot i que el trio ja es va acomiadar el 1997 i va tornar a reunir-se i acomiadar-se el 2007. Estranya maniobra consumada en el pitjor moment. El tercer concert de la gira llatinoamericana es va cancel·lar per problemes organitzatius. El cinquè no va arribar mai.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El retorn més sonat del 2020 havia de ser el de Genesis. Es va anunciar el 4 de març. Deu dies després, el planeta entrava en pànic i la seva gira se n’anava en orris. La seva i tantes més. Pearl Jam, Rage Against the Machine, My Chemical Romance, The Black Crowes, Mötley Crüe i Pussycat Dolls també havien anunciat gires de retorn per al 2020. I hi havia rumors de reunions d’alta envergadura com les d’Oasi i Destiny’s Child. No tan esperat però més còmic és el cas de Supergrass. El trio de brit-pop tornava «per portar alegria a un món lleugerament trastocat». La declaració és prèvia a la Covid, és clar. Vist el panorama, això d’un «món lleugerament trastocat» sona poc ajustat.

El col·lapse pendent

¿Aconseguiran tots aquests grups, i d’altres que no caben en aquest article, consumar les seves gires de retorn? La següent pregunta és encara més inquietant: ¿quan i en quin ordre? L’allau de bandes que busquen festivals i estadis en què acomiadar-se dels seguidors quan tot torni a la normalitat pot col·lapsar el planeta i deixar sense escenaris centenars de grups emergents o en desenvolupament. En qualsevol naufragi, la norma és rescatar «les dones i els nens primer», però en el món del rock les coses funcionen gairebé al revés.