El sector cultural de la UE va perdre gairebé 200.000 milions d’euros el 2020

‘Reconstruint Europa: l’economia cultural i creativa abans i després de la Covid-19’, informe auspiciat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC, en la qual hi ha integrada la SGAE al costat de 31 societats més), recull les xifres darrere de la pròspera economia cultural i creativa d’Europa abans de la pandèmia i els impressionants efectes que han tingut els tancaments de locals i l’aturada de l’activitat. Només a Espanya i Luxemburg l’activitat als teatres i auditoris es manté oberta al públic actualment. En la resta d’Europa no és així i sense cultura en viu el sector difícilment sobreviurà. L’anunci de la cancel·lació del festival de Glastonbury la setmana passada va ser un cop i el seu efecte dòmino pot ser demolidor. Els artistes no guanyen prou amb els ingressos del mercat digital. «Necessitem una estratègia comuna», ha destacat aquest dimarts en una roda de premsa ‘online’ Jean-Noël Tronc, president de la GESAC, que presenta aquests dies el resultat de l’estudi a destacats membres de la Comissió Europea. L’estudi ha analitzat dades de 10 sectors culturals en 28 països europeus, inclòs el Regne Unit.

7,6 milions de llocs de treball

El 2019, les indústries culturals (IC) representaven el 4,4% del PIB total de la UE, en termes de volum de negocis, amb una facturació de 643.000 milions d’euros i un valor afegit de 253.000 milions d’euros. Les IC també van ser un dels principals proveïdors d’ocupació d’Europa, ocupant més de 7,6 milions de persones, vuit vegades més que el sector de les telecomunicacions.

El 2020 es va registrar una pèrdua del 31% del volum de negoci, equivalent a uns 199.000 milions d’euros. Els sectors de la música i les arts escèniques van experimentar pèrdues del 75% i el 90%, respectivament; 53.000 milions d’euros en les arts visuals; 26.000 milions d’euros en les audiovisuals. La indústria dels videojocs és l’única que aguanta i ha crescut un 9% durant la pandèmia. L’estudi conclou que IC s’ha vist tant afectada com el transport aeri i encara més que el turisme.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’estudi considera que el sector creatiu hauria de ser fonamental per als esforços de recuperació d’Europa i recomana un enfocament amb tres vessants: «Finançar, capacitar, potenciar». Tronc calcula que com a mínim serà necessari destinar al sector cultural un 2% dels fons per sortir de la crisi generada per la Covid-19.

L’estudi aconsella un finançament públic massiu i la promoció de la inversió privada, un marc jurídic sòlid per crear les condicions necessàries per revitalitzar l’economia creativa i per salvaguardar el seu creixement a llarg termini. No només preocupa el present, sinó el futur. Jean Michel Jarre, famós compositor i músic, que també va ser present en la roda de premsa, ho va expressar així: «Jo ja tinc la meva carrera feta, però ¿què passarà amb les noves generacions si no poden tocar en concerts o festivals?» Molts artistes hauran d’abandonar la seva carrera si la UE no protegeix un sector «essencial» sense el qual «el confinament hauria sigut un desert», va recordar Jarre.