Crítica de música clàssica
Mischa Maisky, tot un espectacle amb l’OCM
El llegendari violoncel·lista eclipsa amb el ‘Concert’ de Dvorák al Palau de la Música
L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) va continuar celebrant els seus 15 anys amb un nou èxit tant artístic com d’un públic que s’ha convertit en fidel seguidor del conjunt, que el va rebre amb un calorós aplaudiment. Després de la col·laboració amb Maria João Pires de fa unes setmanes, l’ambiciosa programació de l’OCM va incloure una nova estrella convidada de caires llegendaris, el violoncel·lista Mischa Maisky, el qual va interpretar un dels concerts per al seu instrument més importants del repertori.
Però aquestes no van ser les úniques cartes exhibides davant el públic barceloní pel conjunt que dirigeix Tomàs Grau. Després del seu pas per Tarragona i Vic, l’OCM també va oferir al Palau de la Música barceloní el ‘Siegfried-Idyll’ de Richard Wagner, un poema simfònic que exigeix gran maduresa interpretativa. Part de les seves melodies el compositor les utilitzarà més tard en la Tetralogia de l’‘Anell del Nibelung’, per això la seva importància capital, a més de ser una de les poques obres instrumentals concebudes per un geni fascinat pel teatre musical. Concebuda originalment per a orquestra de cambra, el ‘Siegfried-Idyll’ es va oferir en la seva molt difosa versió per a conjunt simfònic en una lectura intensa i plena d’entusiasme que només va flaquejar en alguna inseguretat a les trompes, i va arribar a la secció final molt amalgamada i amb vellutats colors.
El ‘Concert per a violoncel i orquestra, Op. 104’ de Dvorák és dels més interpretats, però això no li resta dificultat, sinó tot el contrari. Amb Maisky la part solista estava més que garantida, el qual va oferir tot un espectacle extraient del seu instrument un cant de mil matisos, sempre avalat de manera exemplar per una orquestra concentrada i obedient a les directrius clares i efectives de Tomàs Grau, que va semblar remarcar l’aire agitanat de la composició i aturar-se en el diàleg del conjunt amb el solista, amb unes fustes impecables i expressives. La difícil part final va ser portada amb una efectiva acció de conjunt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
