Perifèrics i consumibles
No tot ha de ser follar
Ja ho deia el mestre Javier Krahe. Caldrà fer altres coses, sens dubte. I com que no tot ha de ser follar, potser és moment de preguntar a qui correspongui què fem amb els clàssics i les Humanitats en el sistema educatiu i en la societat (la urgència la planten a la nostra cara les alumnes de Grec de l’IES Néstor Almendros, de Tomares, Sevilla). Krahe sabia molt bé què fer amb els clàssics: estudiar-los, conèixer-los, disfrutar-los, utilitzar-los, esprémer-los, tornar-nos-els frescos com una rosa. Ulisses ‘reloaded’.
I com que no tot ha de ser follar, potser és el moment de preguntar als companys poetes, com els preguntava Silvio Rodríguez amb urgència, «tenint en compte els últims successos en la poesia», com ho fem per evitar l’esgarrifor assonant (que és per plorar) i consonant, la cosmètrica dels sentiments i dels valors poètics i socials, l’enganxositat de la secta al·lucinògena poètica addicta i militant de gallines que posa els seus ous entre la dictadura que cloqueja del nord i la dictatova que cloqueja del sud. Per a rima consonant jo prefereixo la de Rafael de León a ‘Duda’: «¿Qué terciopelo negro te amorena/el perfil de tus ojos de buen trigo?/¿Qué azul de vena o mapa te condena/al látigo de miel de mi castigo?» (i que la canti Bambino).
Notícies relacionadesI com que no tot ha de ser follar, potser és el moment de preguntar per què la mateixa societat i el mateix moment històric veuen com Disney retira del seu catàleg infantil pel·lícules com ‘Dumbo’, ‘Peter Pan’, ‘La dama y el vagabundo’, ‘El llibre de la selva’, ‘Los aristogatos’, i, alhora, tenen a la seva disposició un ‘software’ que permet ressuscitar Lola Flores o, posem, pot crear un Tinder™ per als mitjons desparellats.
I com que no tot ha de ser follar, potser és el moment de preguntar-se un mateix quan comença a mirar la vida des d’una altra de preceptiva, quan deixarà de no fer brot, quan s’arriscarà a abandonar la caloreta de portar sempre a sobre un abric de fidels, quan firmarà d’una vegada amb el seu nom i les seves dues erupcions ben a la vista. Vam aprendre del mestre Javier Krahe totes aquestes coses. I a viatjar al Canadà, i a ser gairebé president, i a ser corb ingenu per no firmar, i a ser cinturó negre de karaoke, i a tossir i cantar, i a donar versos de rosca. Ho vam aprendre però se’ns oblida quan ens entossudim a fregar-nos amb pedra Gómez o a cantar el ‘Gaudeamus igitur’ de la nostra ‘alma vàter’. I és llavors quan hem de dir que no. Perquè no tot ha de ser follar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
