’True crime’, l’arma que desperta l’instint de supervivència

De Capote a ‘Seven’

Es tracta d’un assaig que repassa més de 60 llibres, pel·lícules, sèries i ‘podcasts’ que «ens ofereixen l’‘efecte muntanya russa’, disfrutes amb això perquè saps que no et moriràs i que no estàs en perill real». Des de la referencial obra de Truman Capote, ‘A sang freda’ (1965), parlant amb dos condemnats a mort per la matança d’una família, fins al ‘boom’ de productes que avui nodreixen plataformes com HBO i Netflix, passant per obres d’escriptors i periodistes d’investigació. «Molta gent no sap que Nabokov es va inspirar en un cas real per a ‘Lolita’, com van fer Capote, Harper Lee a ‘Matar un rossinyol’, Stevenson, Borges o Norman Mayler», assenyala. 

Garrido, que ha assessorat l’ONU i la policia, desgrana les claus del ‘boom’ del ‘true crime’. «Les plataformes necessiten omplir moltes hores de continguts en ‘streaming’ i inverteixen molts diners. I pensen, ¿què li agrada a la gent? El crim. Obres cabdals de la civilització occidental, des d’Homer fins a Shakespeare, estan plenes de psicòpates i assassins. George Orwell deia que disfrutava posant-se còmode a casa per llegir un bon relat criminal. Per això hi ha realitzadors molt bons fent ‘true crime’. Si abans era una cosa puntual, com Sidney Lumet amb ‘Serpico’ (1973), i podia predominar el sensacionalista, ara tens directors amb un nivell molt alt, com David Fincher, que després de ‘Seven’ (1995) i ‘Zodiac’ (2007) porta la sèrie ’Mindhunter’, o Liz Garbus amb ‘Lost Girls’.

Un altre motiu de l’èxit l’atribueix a què «si abans el ‘true crime’ s’associava al crim de sang, d’assassins o violadors en sèrie, ara el ventall arriba a qualsevol manifestació criminal, i per tant interessa a més gent», explica, citant ‘Chernobyl’, «una anàlisi demolidora del règim soviètic que és a la vegada pel·lícula de terror»; temes com la pederàstia, denunciada en pel·lícules com ‘Spotlight’ o sèries com ‘The Keepers’; les pràctiques polítiques o judicials que poden propiciar crims, a ‘Proyecto inocencia’ (que rastreja condemnes injustes als EUA) o ‘Muerte en León’ (sobre l’assassinat de la política Isabel Carrasco)»; o les sectes: «semblava que Charles Manson tenia l’exclusivitat en aquest tema però que avui sèries o docusèries com ‘Waco’, ‘La masacre de Jonestown’ o ‘El Palmar de Troya’ ens ajuden a entendre com algú decideix deixar de pensar per si mateix i abandonar-se a la voluntat d’uns líders com aquests».

 «No cal ser un superbrivall ni un psicòpata per cometre el mal absolut, només cal algú que compleixi unes ordres o es deixi portar. Ho vam veure amb el nazisme. De fet Hannah Arendt i el seu ‘Eichmann a Jerusalem’, on cobria el judici del dirigent nazi. Aquell llibre on va crear el concepte de la banalitat del mal era de fet un ‘true crime’. La majoria d’homicidis no els cometen assassins en sèrie sinó persones normals per raons molt banals», alerta el psicòleg. 

«No s’ha d’oblidar que els psicòpates com el que ensenya la sèrie documental ‘Las cintas de Ted Bundy’ existeixen. Però la majoria de psicòpates estan integrats a la societat –assegura-. N’hi ha com el zelador d’Olot (que va matar 11 avis) però també els que estan dins del poder, a institucions o a l’estat, i que amb les seves decisions o la seva corrupció són capaços d’arruïnar centenars de milers de persones. Un polític amb autoritat i capacitat executiva pot fer molt mal». Per al psicòleg, l’exemple més clar és Trump: «com afirmen prestigiosos psiquiatres que han analitzat el que ha dit i fet, és un narcisista maligne i un psicòpata. Tenim el deure moral d’avisar la població i denunciar que té un gravíssim trastorn de personalitat».

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Els psicòpates no li fan por. «Em fa més por la gent normal i corrent amb passats violents que pot perdre els nervis en qualsevol moment i ser impredictible, per gelosia, perquè creu que li has faltat al respecte, pel que sigui...». Perquè, afegeix, «el mal forma part de la història de la nostra civilització». «tots els imperis han massacrat els pobles que han conquerit. L’extermini, la destrucció i la violència formen part del nostre patrimoni, l’hem utilitzat per evolucionar com a espècie des que vam acabar amb els neandertals. Un psicòleg evolucionista va fer una enquesta anònima i entre el 50 i el 70% de persones havia pensat alguna vegada a assassinar algú».  

Garrido, autor de llibres com a ‘Cara a cara con el psicópata’, sap de què parla. Durant la seva carrera ha tractat amb diversos assassins. «Hi ha unes regles fonamentals quan parles amb ells: mantenir sempre un to no enjudiciador, respectuós, que no d’admiració, però pensant que són intel·ligents i deixant les teves emocions al marge. Estàs allà per esbrinar la veritat i has d’adonar-te de quan intenten tenir el control i intenten adular-te, et menteixen».