CRISI SANITÀRIA
L’actor Josep Linuesa es queda sense feina a Mèxic i es fa youtuber
L’intèrpret llança un sos a twitter i obté gairebé 20.000 subscriptors al seu canal
El gener del 2020 Josep Linuesa acabava de gravar una sèrie policíaca a Mèxic i esperava, amb la inquietud habitual de qualsevol actor, que el telèfon sonés amb l’oferta de la pròxima feina. Però no hi va haver trucades. En lloc d’això va arribar la pandèmia que va enfosquir el futur amb una capa de provisionalitat i inseguretat que poc ha canviat un any després. No és res que no coneguin bé els que es dediquen a la interpretació marcats per les restriccions i la trontollosa economia. Però en el cas de Linuesa, les circumstàncies el van deixar encallat a Ciutat de Mèxic, vivint dels estalvis i sense esperances laborals a l’horitzó. Fins que va decidir redecorar la seva vida i buscar altres opcions, com per exemple, reconvertir-se en youtuber, creant un canal, el ‘walkingstreetfilms’, en el qual mostra la seva fascinació de passejant pels pintorescos carrers de la ciutat.
Va començar amb 70 seguidors, els amics i familiars que tenia més a mà, i en tan sols un dia, de dissabte a diumenge passat, el compte ha ascendit a 19.700, especialment després d’un tuit en el qual explicava la seva història, no desesperada però sí delicada. «Amics, tinc 54 anys, soc actor i fa més d’un any que no tinc feina. L’última em va portar a Mèxic i aquí estic sense ingressos ni ajuda. Se’m va ocórrer obrir un canal de youtube i filmar els carrers de Mèxic. Necessito 1.000 subscriptors».
Amics en tinc 54, soc actor i fa mes d’un any que no tinc feina. L’última em va portar a Mèxic i aquí estic, sense ingressos ni ajuts. S’em va acudir obrir un canal a Youtube i filmar els carrers de Mèxic, necessito 1000 subscriptors per poder rebre alguna cosa. Em porto 71
— Josep Linuesa (@JosepLinuesa) 6 de febrero de 2021
Des de l’altre costat de l’Atlàntic, via telefònica, Linuesa amb prou feines ha pogut dormir l’última nit rebent trucades de recolzament i veient com el seu compte creixia i creixia. «No demanava feina, sinó subscriptors per poder monetitzar un ofici que estava aprenent, perquè jo acostumo a estar a l’altre costat de la càmera i no rodant, editant o controlant el color com faig ara. Demanar feina al nostre sector em semblava ridícul perquè som moltíssims els que estem així», explica. El seu punt de partida era modest, amb tan sols 1.000 subscriptors i 4.000 hores de visionament, allò podia començar a ser factible econòmicament. El que ha aconseguit l’ha deixat aclaparat.
Notícies relacionadesAmics no tinc paraules! Tants i tants missatges d’ànim m’han fet plorar, us ho asseguro. Son les 3 de la matinada aquí i no puc, ni crec que pugui dormir en una bona estona. Només us puc dir gràcies. M’heu donat tota la força que em mancava! Sou la meva gent!
— Josep Linuesa (@JosepLinuesa) 7 de febrero de 2021
El rostre de Linuesa ha sigut habitual en moltes de les sèries televisives catalanes i espanyoles: ‘Amar es para siempre’, ‘Los misterios de Laura’, ‘El Ministerio del Tiempo’, ‘Cuéntame’ i, recentment, ‘Les de l’hoquei’. La seva última feina va ser a la sèrie ‘Enemigo íntimo’, una telenovel·la mexicana de rerefons policial produïda per Netflix. «Com les coses estaven com estaven vaig decidir quedar-me a Mèxic perquè aquí la vida i el lloguer d’un pis són molt més barats que a Barcelona o Madrid i pots allargar els estalvis». Recorda que fa 20 anys, la seva participació a ‘Nissaga de poder’ li permetia una mica més d’alleujament per abordar les aturades a la feina. «En els últims anys els caixets han baixat moltíssim. Ara estic cobrant el mateix que llavors i la vida és molt més cara, així que quan t’enfrontes a alguna cosa així i veus que el que tenies en previsió va baixant entres en pànic. Ara no estic passant gana però no sé el que passarà en sis mesos. Per això he posat en marxa aquesta iniciativa».
— Josep Linuesa (@JosepLinuesa) 7 de febrero de 2021
Explica l’actor que la vida a Mèxic, malgrat la inquietud de la pandèmia – «està morint molta gent» – li sorprèn cada dia i no perquè sigui dura i amb desigualtats socials extremes. «Aquí la gent és extremadament rica o extremadament pobra, però els estrangers són benvinguts, la gent és molt càlida». Se’l nota emocionat a l’altre costat de la línia davant el bany de carinyo: «Tenia la sensació que no em recordaven . De manera que això em reconforta».
