Crítica de ‘Fills del febrer’: Un tartà ‘noir’ dur i violent

Una nit de febrer la policia de Glasgow rep una trucada anònima. Un jove ha sigut assassinat de forma violenta a la catorzena planta d’un edifici en obres. Es tracta de Charlie Jackson, un dels futbolistes del Celtic. No triguen a descobrir que la seva nòvia era Elaine Scobie, la filla d’un líder mafiós de la ciutat. Tot apunta que el delicte és obra de Connolly, un dels sicaris de Scobie que fa temps que està obsessionat amb l’Elaine. El que al principi sembla un assassinat aïllat d’un desequilibrat es convertirà en una bacanal de violència i mort.

Si a ‘Gener de Sang’ l’autor ens presentava Harry McCoy, a ‘Fills del febrer’ (Univers, 2021) s’endinsa en la personalitat del protagonista de la sèrie. Aprofundeix en el seu passat i en els motius de la seva amistat amb Stevie Cooper, un fidel amic de la infància que ha escollit el costat oposat de la llei. Aquí Parks repeteix estructura: una arrencada amb un crim espectacular que atrapa el lector al qual suma una recerca contra rellotge d’un culpable conegut des del començament. Una decisió arriscada, ja que es corre el risc que perdem interès per la novel·la. La solució rau en diverses trames secundàries que enriqueixen la tensió narrativa. Resultat: una història que enganxa en la qual destaca la construcció de personatges. Narrador i descripcions queden a un costat i s’aboca el pes en els diàlegs. La vestimenta, la música i l’ambientació fan la resta perquè la nostra ment s’instal·li a l’Escòcia de 1973. Per tot això, Parks s’està guanyant a pols un lloc en la millor tradició de tartà ‘noir’.