Pablo Hasél: «Mai demanaré l’indult perquè això seria penedir-me’n»

¿Pensava que mai arribaria aquest moment i que tot es resoldria sense entrar a la presó?

Pensava que es plantejarien si els sortia a compte. Em plantejava si, fent un càlcul fred, decidirien no empresonar-me perquè no hi hagués tot aquest xivarri. Ells reprimeixen per intentar silenciar el missatge, però han aconseguit el contrari. Però aquest és un tribunal feixista, aquest és un estat molt venjatiu. 

La citació per entrar a la presó li ha arribat, i en plena pandèmia.

Crec que s’obrirà un cicle de mobilitzacions importants davant unes condicions de vida cada vegada més miserables i m’utilitzen com a cap de turc per espantar la resta i frenar les protestes. No és casualitat que l’empresonament arribi en plena pandèmia, aprofitant una època de desmobilització.

L’espera la presó, però, ¿com ha sigut la seva vida en llibertat?

Complicada. Podia ser empresonat en qualsevol moment i viure amb aquesta incertesa t’impedeix realitzar molts plans a curt termini. També em dificultava trobar una altra feina a part de l’artístic. N’havia trobada una i just ara m’arriba la data d’empresonament. No crec que sigui casualitat. Intenten escollir una etapa de la teva vida en la qual potser et puguin fer més mal.

¿Quina feina havia aconseguit?

De teleoperador.

El jutja un tribunal molt concret: l’Audiència Nacional.

L’Audiència Nacional és herència directa del Tribunal de l’Ordre Públic franquista. Només se li va canviar el nom. Van continuar els mateixos jutges amb idèntica funció. L’Audiència Nacional hauria de ser suprimida. Atempta contra les llibertats democràtiques més fonamentals. No és un tribunal que s’utilitzi contra el feixisme, sinó el contrari. Hi ha feixistes que protegeixen feixistes.

¿Per què no hauria d’estar penat que algú manifesti la seva simpatia per membres del Grapo?

Un ha de tenir la llibertat d’escollir a qui admira i a qui no. A més, no pots fer que algú deixi de pensar una cosa empresonant-lo. Continuaré pensant-ho a la presó. Un ha de tenir la llibertat per expressar el que pensa.

Segons la sentència, el terrorisme es beneficia de gent com vostè, que l’enalteix. ¿En què han beneficiat l’auge del terrorisme els seus tuits?

Que jo sàpiga, des que faig cançons i escric tuits, no hi ha hagut accions armades.

¿En què han beneficiat els seus tuits la conscienciació que Espanya és un país que no respecta la llibertat d’expressió?

Se’m condemna per tuits tan suaus com dir que «mentre augmenta la misèria la monarquia viu amb tots els luxes donant lliçons des del palau», per explicar el cas Tarajal o l’assassinat d’Íñigo Cabacas. Tot això explica el tipus d’Estat en què vivim i crea una consciència. Quan em reprimeixen per posar de manifest que això no és un Estat democràtic, m’estan donant la raó.

La sentència també recrimina la seva reincidència. ¿Per què reincideix?

No estic disposat que m’imposin el que puc o no puc dir, el que puc sentir i el que no. Volen controlar fins i tot les nostres emocions. Feixisme no és només que t’afusellin. Quan et volen impedir explicar coses sobre la monarquia que han reflectit nombrosos mitjans, ¿de quina democràcia estem parlant? Reincideixo, també, perquè no vull viure en un Estat en el qual succeeixen aquestes coses. Continuo lluitant per un Estat en el qual hi hagi veritables drets i llibertats.

¿Creu que s’està quedant sol defensant aquest discurs i aquestes formes? ¿S’està aconseguint que la gent s’autocensuri?

D’una banda, sí. Moltes persones, fins i tot artistes, m’expliquen que no diuen certes coses per por d’acabar com jo. Però, d’altra banda, han aconseguit l’efecte invers. En el seu moment, la cançó de ‘Los Borbones son unos ladrones’ va demostrar que hi ha gent que quan ens intenten callar fa el contrari. Ahir van esborrar a Barcelona un mur en el qual apareixia Joan Carles assenyalat com un lladre i un puter i esborrant-lo van aconseguir donar-li més visibilitat perquè es va difondre molt més. No em sento sol, sinó al contrari.

¿Com es mentalitza algú per passar diversos anys a la presó?

És molt difícil, però amb la consciència tranquil·la i la força que fa la ràbia. I sent conscient que compleixo un paper en la defensa d’aquestes llibertats. Estic pagant un preu molt car, però a la vista està que està servint perquè molta gent prengui consciència que estan en joc les nostres llibertats.

¿Es postula, doncs, com un màrtir o cap de turc?

Cap de turc, sí. Però no tinc cap vocació de màrtir. No vull ser empresonat i tant de bo tota aquesta solidaritat eviti que sigui empresonat. Però si el preu a pagar per defensar una causa justa és aquest, estic disposat a pagar-lo. Quan creus en alguna cosa, la defenses a les bones i, sobretot, a les dolentes.

¿Què ha après en aquests gairebé dos anys de Valtònyc fugit? 

Que no ha servit per mobilitzar i crear més lluita. El temps m’està donant la raó perquè totes les mobilitzacions que hi està havent ara no hi van ser amb Valtònyc, desgraciadament.

¿Què ha après de l’empresonament dels presos polítics del procés?

Que no han utilitzat aquest altaveu per mobilitzar, sinó tot el contrari. Van arribar a cridar explícitament a la desmobilització. Un pres polític té moltíssima força i si s’aprofita pot ser molt productiu. La meva actitud de plantar cara a l’Estat fa que molta gent s’animi a lluitar. Els presos del procés no són cap exemple de l’actitud que cal tenir davant un empresonament.

¿Quina creu que serà l’actitud de la societat més enllà d’aquesta setmana clau? ¿Quin escenari imagina el febrer del 2022 si entra a la presó?

S’obrirà un cicle de lluites davant aquesta misèria cada vegada més generalitzada i es defensaran als carrers moltes llibertats i drets, inclosa la llibertat d’expressió. Les primeres setmanes serà fàcil que hi hagi mobilitzacions i que la gent ho denunciï, però si no hi ha organització que permeti una continuïtat la cosa s’anirà parant. Jo aspiro a contribuir que hi hagi organització.

¿Som una societat especialment propensa a interioritzar la derrota, les injustícies i la repressió?

Totalment. I aquesta és una de les grans victòries de l’Estat. Ens acostumen que assumim que això ha de ser així i no es pot canviar. Ens ensenyen a abaixar el cap. No ens transmeten uns valors perquè lluitem per la justícia social. Intento contribuir al contrari: a què ens dolguin les injustícies. Perquè per oposar-te a les injustícies, t’han de fer mal i indignar.

El més comú, en plena pandèmia, amb problemes per arribar a final de mes i tancat a casa, és que moltes persones pensin: ¿què més dona que un raper vagi a la presó? Bastants problemes tinc jo.

Fa anys que estic involucrat en moviments socials: aturant desnonaments amb la PAH, donant un cop de mà en lluites obreres, lluitant per la sanitat... La falta de llibertat d’expressió va lligada amb la falta d’altres drets. A aquesta persona, li diria que precisament per patir aquesta situació tan fotuda, qualsevol dia pot escriure un tuit cagant-se en la monarquia que viu de luxe a costa de la seva vida miserable. I poden anar contra ell per expressar aquesta ràbia legítima.

¿Som conscients com a societat del que ens juguem quan es limita la nostra llibertat d’expressió?

No. Des d’aquest individualisme en el qual ens han maleducat, sembla que els problemes dels altres no tenen res a veure amb els del col·lectiu. Així ens divideixen i així impedeixen que ens unim i ens organitzem col·lectivament. Miren d’impedir que vegem que quan un perd una llibertat, la perdem tots. M’agrada molt el lema que s’ha utilitzat a moltes campanyes: ‘Demà pots ser tu’.

¿Quin recorregut veu en l’anunci de reforma del Codi Penal?

És una cortina de fum per desmobilitzar i per frenar la solidaritat. Però té a veure amb aquestes mobilitzacions i amb el manifest del món de la cultura. Són noms amb molt pes que tradicionalment han donat recolzament al PSOE i a Unides Podem. Estan nerviosos, estan preocupats perquè veuen que està sent un escàndol i de cara a la galeria han de vendre que hi haurà canvis. Com tantes altres coses que han promès, com la derogació de la llei mordassa, que no només no han derogat sinó que van ampliar amb la llei mordassa digital, cal agafar-ho amb més que pinces. L’Estat espanyol ja ha dit a Europa i a l’ONU que suprimiria aquests punts del Codi Penal davant els nombrosos tocs d’atenció que rep. I encara no ho ha fet. Per tant, només ho farà si hi continua havent mobilització, si se’ls continua pressionant. També s’ha de recordar que no han dit res sobre el meu empresonament.

¿Què haurien de dir?

El Govern podria indultar-me sense necessitat que que jo ho demanés. Té aquest poder. No demanaré mai l’indult perquè això significaria penedir-me’n, però si m’obren les portes de la presó, lògicament sortiré. 

¿Què farà aquests tres dies que li queden?

Estar amb la meva gent més pròxima, participar en un acte a Lleida amb altres represaliats, acabar alguna cançó amb el mateix missatge per deixar clar que no em callaran i poca cosa més. N’ha sortit ja una que es titula ‘Nuestras libertades’, en sortirà una altra que es diu ‘Peligro’ i l’última sortirà divendres, el dia de l’empresonament, a l’hora en què hagin de venir a buscar-me.

¿Com es titula aquesta última?

No puc revelar-ho, però crec que portarà cua.

¿Com va acabar Hasél, el guerriller d’aquell conte de literatura àrab del qual va treure el seu cognom artístic?

Fa molts anys que el vaig llegir i no en recordo el final, però em vaig quedar amb aquest nom perquè executava la monarquia. Vencien i eliminava l’opressió.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿I després no li passava res a Hasél?

Que jo recordi, no.