La lluita de González-Torres obrirà la temporada d’un Macba «transgressor»

Una gran retrospectiva de l’artista cubà Félix González-Torres, mort de sida a Miami el 1996 als 38 anys, una exposició dedicada a la important donació de la Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual i una mostra que obrirà les portes als artistes emergents són les apostes del Macba per a aquest 2021 en la que serà l’última programació que presenta el seu actual director, Ferran Barenblit, que deixarà el càrrec a l’agost, quan finalitzi l’any prorrogat del seu contracte. Per al responsable del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, que ha avançat aquest dimarts les exposicions que podran visitar-se fins al juliol del 2022, tota l’oferta gira entorn de «la idea del qüestionament de la realitat i preguntar-se per les seves contradiccions imaginant sempre un futur de la mà del pensament dels artistes». 

Amb aquestes exposicions es busca «pensar des de la contrahegemonia en com defensar la nostra condició de ciutadans crítics que es pregunten sobre el que ens envolta i construir el futur de forma més solidària i més justa», ha assenyalat Barenblit, que ha volgut reivindicar el Macba com a «museu transgressor, incòmode, provocador, que es considera emancipat i emancipador i que planteja preguntes amb una finalitat educativa i de diàleg amb una ciutadania cada vegada més crítica».

La primera mostra arribarà el pròxim 25 de març, comissariada per Tanya Barson, conservadora en cap del Macba. Serà ‘Félix González-Torres. Política de la relació’. «És la primera retrospectiva dedicada a Espanya des de la seva mort, fa 25 anys, a l’obra d’un dels artistes més originals i influents de la seva època. Busca mostrar la seva rellevància per a diverses generacions d’artistes, fer una relectura de la seva obra i veure les seves connexions amb Espanya, el Carib i Amèrica Llatina. També veure com aborda temes com la política antifeixista i la lluita contra la dreta i la seva homofòbia en el context de la crisi de la sida, una cosa rellevant a l’Espanya d’avui, amb l’amenaça de la dreta i davant una pandèmia viral», destaca la comissària. 

La condició queer

González-Torres va desenvolupar un llenguatge subtil i sovint intencionadament críptic sobre la condició queer, que prioritzava el romanticisme i «reformulava el minimalisme i el conceptualisme», afegeix, com a vehicles del contingut afectiu, una cosa que li permetia parlar del desig i l’amor homosexual eludint la censura de la dreta. 

Un miler de peces de 30 artistes

L’altra gran aposta del 2021, al maig, és ‘En temps real. La col·lecció Rafael Tous d’art conceptual’, que integra un miler de peces d’una trentena d’artistes dels 70 i 80 de Catalunya i la resta d’Espanya, que aquest barceloní vinculat al món tèxtil va donar al Macba abans de la pandèmia de forma «generosa, gratuïta, desinteressada i permanent», ha recordat Barenblit. Tous (1940) col·lecciona obres des de la seva joventut lligades a relacions d’amistat amb molts artistes. La pandèmia va retardar la mostra, que havia de coincidir amb el 25è aniversari del Macba, el novembre passat. A més d’ocupar diversos espais del museu, es reobrirà la sala Metronom, del Born, on Tous va actuar de catalitzador cultural de l’activitat artística entre 1984 i 2006. 

L’exposició, amb obres d’entre altres Àngels Ribé, Francesc Abad, Jordi Benito, Àngel Jové, Carlos Pazos, Miralda o Antoni Llena, posarà el focus, segons Barson, «en la relació del cos amb la natura, en els nous comportaments socials, la mirada política, la denúncia del capitalisme i de diferents formes de totalitarismes al segle XX, l’oposició al franquisme, o la semiòtica i l’ús del llenguatge». 

Per a l’octubre es reserva el Macba la col·lectiva ‘Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls’, que a través d’artistes joves i emergents de l’ecosistema local, busca reflectir la intensitat i vitalitat del context actual «responent als desafiaments del present», apunta Barson, amb temes com «la convivència i la solidaritat, el feminisme, l’antiracisme i antidiscriminació». 

El Brasil populista 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El 2022 s’inaugurarà, el febrer, amb la primera mostra individual de la brasilera Cinthia Marcelle, autora d’impactants obres fílmiques i instal·lacions a gran escala. La seva obra reflecteix l’amenaça del populisme de la dreta, allà més greu i violenta amb Bolsonaro, i la discriminació de les persones trans al seu país, una cosa que coneix de primera mà, ja que la seva parella està en procés de transició de gènere.  

A Marcelle la seguirà, a l’abril, un recorregut per la trajectòria de la barcelonina Teresa Lanceta des dels 70 amb una selecció de tapissos, teles i pintures, i, a l’estiu, ‘Blue & Black Futures’, que «des de l’afrofuturisme, el futurisme africà i les tecnopoètiques caribenyes», explica Barson, explora els universos concebuts per artistes, músics i escriptors negres des del segle XIX a l’Àfrica, Europa i Amèrica.