10 coses que s’han de saber sobre Pablo Hasél

A continuació, 10 coses que s’han de saber sobre Pablo Hasél.

1) Fill d’un expresident del Lleida

Pablo Hasél és Pablo Rivadulla Duró, nascut el 1988 a Lleida. És fill de l’empresari Nacho Rivadulla, que va arribar a ser president de la Unió Esportiva Lleida –històric club de futbol de Catalunya que va canviar l’actual Club Lleida Esportiu– a finals dels 2000. A casa seva va descobrir la rima amb autors com Sabina o Silvio Rodríguez.

2) De la poesia al rap per una pel·li de bandes

Des de molt jove es va començar a interessar pel rap com a forma d’expressió. Abans ja escrivia poesia. El lleidatà va explicar a aquest diari que als 10 anys va veure «una pel·li de bandes que escoltaven una música molt potent en un cotxe. Era com si escopissin paraules». L’endemà va anar a una botiga de discos i se’n va comprar un amb una portada que li recordava la pel·lícula. Era el cedé ‘Straight outta Compton’ de NWA. 

3) Primer EP als 17

El seu primer treball el va publicar als 17 anys: un EP amb set cançons titulat ‘Esto no es el paraíso’. A partir d’aquí es van anar succeint fins avui més de mig centenar d’obres entre maquetes, col·laboracions i altres. A l’apartat de col·laboracions en destaca una amb Los Chikos del Maíz en el tema ‘Los hijos de Iván Drago’ (2010). L’objectiu de la seva música sempre ha sigut la mobilització social.

4) Hasél, un guerriller de conte que executava la monarquia

L’àlies ‘Hasél’ ja apareix en els primers treballs de Pablo Rivadulla. Primer a seques, després va decidir acompanyar-lo del seu nom de pila. El raper de Lleida va explicar a aquest diari el seu origen: «Fa molts anys, a la biblioteca, vaig llegir un llibre de contes curts de literatura àrab. Hi havia un personatge, un guerriller, que executava una monarquia. No en recordo el nom complet, però una part era Hasél. Me’l vaig quedar».

5) Antifeixista, republicà, comunista

El músic i poeta de Lleida es defineix com a antifeixista, republicà i comunista. Des d’aquesta ideologia naixen les seves cançons, que tenen la voluntat de crear consciència política i social. Són temes directes en què apunta a totes les parts de l’Estat, amb la monarquia, els partits polítics i les forces de seguretat al centre. També reben, és clar, l’Església o els poders econòmics. Alguns dels títols que concreten tot això són: ‘Muerte a los Borbones’, ‘Mariano Rajoy Brey (El brazo idiota de la llei)’ o ‘Demomafia’.

6) Dues condemnes per enaltiment del terrorisme

Hasél va ser condemnat –el judici es va celebrar el 2018– a nou mesos de presó, sis anys d’inhabilitació i a gairebé 30.000 euros de multa per delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona i contra les institucions de l’Estat. Al principi va ser condemnat a dos anys de presó, però l’Audiència Nacional va acceptar l’apel·lació i va rebaixar la pena a nou mesos, sentència que el juny passat va ser ratificada pel Tribunal Suprem. Aquesta és la segona condemna que pesa sobre el lleidatà, que el 2014 ja en va rebre una altra de dos anys per enaltiment del terrorisme.

7) Presó per una cançó i 64 tuits

La sentència que l’obliga a entrar a la presó està fonamentada en una seixantena de missatges a la xarxa social Twitter i en una cançó, ‘Juan Carlos el Bobón’. En aquesta narra «la història que volen ocultar» del Rei emèrit. «Ya apuntaba maneras cuando mató a Alfonsito», comença el tema. Ell sempre ha apel·lat a la llibertat d’expressió i al fet que només explica fets objectius igual com han fet tants mitjans de comunicació, va defensar davant el tribunal. L’acusació també recull un total de 64 tuits publicats entre el 2014 i el 2016. Un d’ells: «La policia assassina 15 immigrants i són santets. El poble es defensa de la seva brutalitat i som ‘violents terroristes, xusma’». El Suprem va al·legar en la seva decisió que la llibertat d’expressió no es pot utilitzar com a «paraigua» o «xec en blanc» per fomentar i enaltir activitats terroristes, i concloïa que els atacs del raper al rei i a les forces de seguretat «no són llibertat d’expressió, és odi i atacs a l’honor». 

8) Ni exili ni indult

Quan va conèixer la sentència, Hasél es va plantejar sortir fora d’Espanya seguint els passos del també raper condemnat Valtònyc. El lleidatà ha explicat que va rebre ofertes per fer-ho, però que ho va descartar després d’analitzar la situació. També ha afirmat que mai es penedirà ni demanarà l’indult, que si la seva llibertat arriba serà per la pressió social. El raper considera que complir la pena a Espanya «desemmascara» l’Estat i crea el que ell vol: «lluita i solidaritat».

9) De l’UDL als diaris europeus

Pablo Hasél va anunciar que no ingressaria voluntàriament a la presó en el termini de 10 dies que li va donar l’Audiència Nacional. Aquest dilluns es va tancar a l’UDL amb altres persones que li donen recolzament i 24 hores després els Mossos d’Esquadra han entrat per detenir-lo i portar-lo a la presó de Ponent. L’acció d’atrinxerar-se de Hasél va fer que el seu cas s’expandís més enllà dels mitjans espanyols i que, per exemple, la BBC li dediqués una peça a la seva web. El ressò internacional per la seva detenció també ha arribat al ‘The Guardian’ (Regne Unit), ‘La Reppublica’ (Itàlia) o ‘Le Monde’ (França).

Notícies relacionades

Pablo Hasél: «Mai demanaré l’indult perquè això seria penedir-me’n»

Hasél ingressa a la presó de Ponent després de ser detingut pels Mossos

10) Actiu musicalment abans del seu empresonament

El raper ha publicat algunes cançons abans del seu ingrés a la presó de Ponent. I també videoclips, en què es poden veure concentracions de recolzament al cantant. En un dels temes, ‘Nuestras libertades’, publicat aquesta setmana passada, diu que resumeix el que sent en els seus últims dies al carrer.