El ‘Cant de la Sibil·la’, de l’Edat Mitjana a l’era digital

Fa segles, el ‘Cant de la Sibil·la’ recordava als cristians la inevitable Apocalipsi per Nadal, en la missa del Gall del 24 de desembre. La Sibil·la, personatge femení vestit a l’antiga amb riques vestidures que, amb una espasa a la mà, anuncia l’Apocalipsi, apareix des del 2009 a la catedral de Barcelona aquell dia. Ara ja no és necessari esperar fins Nadal per disfrutar el seu cant. La singularitat d’aquest drama religiós i cant gregorià de gran difusió a l’Edat Mitjana pel sud d’Europa ha sigut gravat en un documental amb imatges espectaculars. Impulsat per la productora Akerblom Studio i dirigit per Marc Castañé, capta tota la màgia d’aquesta representaci,ó que va renéixer a Catalunya al segle XIX gràcies a l’ímpetu d’alguns folkloristes. El 2010, la UNESCO la va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Ara, aquest documental, realitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, portarà aquesta tradició més enllà dels murs del temple. La seva estrena està prevista en el marc d’algun festival de cine, entre els quals s’apunta a l’‘In-Edit de Barcelona, però no es descarten altres cites internacionals. «Estem valorant opcions», va assenyalar Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. La seva presentació aquest divendres a la Filmoteca, en una projecció privada al qual van acudir els protagonistes, va acabar amb entusiastes aplaudiments.

Notícies relacionades

Letizia, de consort a protagonista

‘Beatles ‘64’, memòria de dues setmanes que van canviar el món

El film, d’una hora de durada, combina la música amb explicacions dels protagonistes, com l’organista Juan de la Rubia, que obre i tanca el documental. Sorprèn la qualitat de les imatges i del so. ¡I només es va gravar en dos dies! «No disposàvem de més temps», lamenta Castañé. Si d’alguna cosa està satisfet és d’haver pogut utilitzar un dron dins del temple per captar plans singulars. «La catedral és com un instrument més i el dron permet seguir l’eco de la música en aquest increïble espai», destaca el realitzador. «Vam gravar el vídeo i l’àudio alhora. El més complicat ha sigut sincronitzar les diferents preses en l’edició. Han sigut moltes hores de feina».

Viatge a una altra època

Aquesta cerimònia a la catedral de Barcelona és com un viatge en el temps. Està protagonitzada pel sòlid Cor Francesc Valls que dirigeix Pere Lluís Biosca i la mezzosoprano Mariona Llobera, imponent com a Sibil·la. Ella es transforma en aquesta figura mitològica, es converteix en una mèdium vestida amb uns robes blanques amb detalls daurats i ornaments de perles. Tot està inspirat en un model del segle XV. També el seu pàl·lid maquillatge amb un coloret molt visible que imita el costum d’una altra època. La seva figura es fa gran al film cantant impassible en català antic. La seva partitura va advertint de tot el que està per venir mentre el cor li contesta sempre el mateix fins a la seva última intervenció. Des del 2010 s’ha convidat cada any un compositor contemporani perquè ofereixi la seva visió de l’obra, respectant la lletra però canviant la música. El documental recull totes les versions realitzades des de la primera, de Jordi Cervelló, seguit, entre d’altres, per Josep Vila i Casañas, Bernat Vivancos, Joan Magrané i Marc Timón. També inclou un passatge inspirat en l’Evangeli, musicat per la compositora Mariona Vila. «La catedral confereix profunditat, dona gairebé un aspecte etern a les veus», assegura Timón al documental. És un personatge fonamental.