Globus d’Or 2021: entre la norma i la insolència

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els Globus, ara en qüestió per polèmiques destapades en els últims dies, sempre han tingut aquest punt de modernitat que li falta als Oscar, guardons sempre més solemnes. Una estatueta per a una comèdia de l’insolent Baron Coen seria el súmmum, però això no es produirà. Al contrari, ‘Nomadland’, a més d’estar dirigida per una dona, s’adscriu perfectament a l’ideari d’un tipus de cine independent que en la gala anual dels Oscar acostuma a tenir oportunitats. És «un dels films de l’any» des que es va alçar amb el premi principal a Venècia. No només això, també va aconseguir el Premi del Públic a Toronto –i això augura una sanejada existència a taquilla, sempre i quan s’estreni finalment– i Chloé Zhao s’ha emportat el Globus a la millor direcció.

Els premis a les millors interpretacions dramàtiques igual guareixen algunes de les ferides obertes per les acusacions contra la falta de diversitat en l’associació de premsa estrangera que concedeix els guardons. Podrien haver recaigut en la mateixa pel·lícula de Netflix, ‘La mare del blues’, ja que estaven nominats Chadwick Boseman i Viola Davis, però només se l’ha emportat el difunt actor a títol pòstum. Viola Davis interpreta en aquest film Ma Rainey, cantant de blues i mentora de Bessie Smith i Billie Holiday, i precisament ha sigut descavalcada del premi per Andra Day, que encarna la segona a ‘Els Estats Units contra Billie Holiday’. Uns guardons amb molt blues i jazz, ja que ‘Soul’ i el seu jazz novaiorquès ha guanyat en la categoria de pel·lícula d’animació. I perquè tot quedi a casa, el premi al millor film en idioma estranger ha recaigut en ‘Minari. Història de la meva família’, que, és cert, està parlada en coreà (i en anglès) al narrar les vicissituds d’una família coreana a Arkansas, però és una producció de Brad Pitt.