‘Las niñas’ arrasa als Feroz i ja apunta als Goya

Pilar Palomero va estudiar en una escola de monges des dels 4 fins als 14 anys. La seva òpera prima com a directora de cine va de monges (no contra elles). I de nenes que s’acosten a l’adolescència. I de mares solteres i prejudicis. I de l’Espanya dels 90 i la música que s’escoltava en cintes gravades. ‘Las niñas’ no és un drama de denúncia contra l’educació religiosa. És una brillant pel·lícula que narra els sentiments d’una noia que està començant a deixar-ho de ser. A l’agost, va conquistar la Biznaga d’Or al festival de Màlaga. Al gener, el premi Forqué. Aquesta nit l’associació d’informadors cinematogràfics (AICE) li han concedit el Feroz a la millor pel·lícula dramàtica, millor direcció i millor guió aplanant així el seu camí dels Goya, que es concediran aquest dissabte virtualment des de Màlaga.

En un any ‘online’, els Feroz han sigut presencials, una manera de deixar clar que la cultura és segura en temps de pandèmia. Victoria Abril, a la qual AICE va decidir concedir el premi a tota una carrera, no va trepitjar l’alfombra vermella del teatre Coliseum de Madrid per la seva negativa a portar mascareta. El desbaratat discurs negacionista que fa uns dies va oferir l’actriu –una de les millors del cine espanyol– va voler enterbolir l’habitualment desenfadat ambient dels Feroz. Però no ho va aconseguir. Fins i tot l’homenatjada va demanar disculpes per si va ofendre familiars de víctimes del coronavirus amb el seu ignorant discurs, en el qual només va oferir dades inventades. El feminisme, el recolzament al col·lectiu trans i l’humor van tractar de fer-se petits buits a la gala, que va començar amb un aplaudiment per als sanitaris i un desig per part de la presentadora, Pilar Castro: «Tant de bo estiguem tots aviat vacunats». En el seu brindis pel cine espanyol, María Guerra, presidenta d’AICE, va demanar «salut i les vacunes» per posar fi a la polèmica.

Si ‘Las niñas’ va sortir per la porta gran, ‘La boda de Rosa’, en el qual Iciar Bollain fa un divertit retrat d’una dona que vol casar-se amb ella mateixa, es va emportar el guardó a la millor comèdia. El premi especial va recaure en ‘My Mexican Bretzel’, en la qual la debutant Nuria Giménez endinsa l’espectador en un univers confessional a través de la manipulació de velles imatges de la seva pròpia família que inclouen des dels anys 40 fins als 60.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per als membres d’AICE, la millor actriu de l’any no és ni Candela Peña (‘La boda de Rosa’) ni Andrea Fandos (‘Las niñas’) sinó Patricia López Arnáiz, protagonista d’‘Ane’, que mostra la relació d’una mare divorciada amb la seva filla a l’Euskadi dels anys previs al final d’ETA. Mentrestant, el trofeu al millor actor va recaure en Mario Casas pel ‘thriller’ ‘No matarás’, que també li ha servit la seva primera nominació al Goya.

Antidisturbios’, plena d’adrenalina, testosterona i corrupció, ha conquistat el Feroz a la millor sèrie dramàtica, i s’ha imposat així a l’altra gran favorita, ‘Patria’. Un dels seus policies, Hovik Keuchkerian, es va embutxacar el premi al millor actor, compartit amb Eduard Fernández, l’intrigant i apallissat sacerdot de ‘30 monedas’. Patrick Criado, el més boig dels antiavalots, també es va emportar un premi, igual com Elena Irueta, l’actriu que a ‘Patria’ es posa a la pell d’una mestressa (mare) el marit de la qual és assassinat per ETA. Mentrestant, ‘Vamos Juan’ –retrat vil i precís d’un polític mediocre i ignorant (Javier Cámara)– es va emportar el reconeixement a la millor sèrie còmica.