Picasso, de les joies per a les seves muses a la seva germana Lola

Els collars de petxines que Picasso va fer per a una de les seves primeres muses, Dora Maar, a les platges de Juan-les Pins el 1937, o els de ceràmica que l’artista malagueny va crear anys després per a Françoise Gilot i que ella duia mentre passejava sobre la sorra a Golfe-Juan o pels jardins de Vallauris, són exemples del que revelarà la mostra ‘Picasso i les joies d’artista’, que obrirà el 21 de maig (fins al 26 de setembre) la programació d’aquest 2021 del Museu Picasso de Barcelona. Una oferta expositiva que també recordarà la figura de la seva germana Lola i que investigarà l’època blava del pintor. 

Serà un programa, ha assenyalat el seu director, Emmanuel Guigon, situat «sota el signe de la generositat, de l’ofrena», al·ludint a l’última gran donació de l’artista a Barcelona, de la qual s’acaba de celebrar el 50è aniversari: un miler d’obres de la seva joventut que atresorava a la casa familiar del passeig de Gràcia i que són l’essència del museu. Però que estarà, ha reconegut, marcat per la pandèmia, que ha deixat el Picasso amb un pressupost molt més modest, de set milions d’euros, rebaixat en un 30% respecte al del 2019. 

Si aquell any el museu, el més visitat de Barcelona, va superar el milió de visitants, el 2020 aquesta xifra va disminuir el 89%, generant una caiguda d’ingressos del 85% (7.800.000 euros) i impedint ara que, com passava abans, es pugui finançar íntegrament amb els recursos propis. 

La crisi sanitària «ha demostrat que la cultura és un bé essencial», ha recordat Guigon, que des del començament de la pandèmia ha detectat al museu un augment del 50,51% de públic local –el 90% barcelonins i el 10%, italians i francesos– i que aquest 2021 preveu un increment gradual que permeti activar el turisme de proximitat.

Primera i insòlita exposició

Enllaçant amb aquest signe de generositat, les joies picassianes que centraran la primera i insòlita exposició, comissariada pel mateix Guigon, són «ofrenes que va regalar a les persones del seu entorn més íntim» i que l’artista rebutjava reproduir en grans quantitats i fins i tot exposar. Estava programada per al 2020, però la Covid va obligar a ajornar-la i també a reduir-la i, tot i que al final no s’ha pogut comptar amb peces que havien de viatjar de la Gran Bretanya, assegura que això no li farà «perdre la seva poètica». «Serà un museu en miniatura», ha assenyalat el director del centre, amb peces inèdites sobre una faceta poc coneguda, «la relació amb les arts decoratives» d’un «pintor que va revolucionar la pintura i l’escultura, que va ser un important ceramista, un gravador enorme i fins i tot poeta». 

Van ser les seves passions amoroses les que li van inspirar aquesta faceta. Als anys 30, un collar solar per a Dora Maar seria el precursor d’altres d’estiuencs fets amb petxines, però també de penjolls, medallons i anells que ell modificava amb dibuixos o gravats. A finals dels 40, Françoise Gilot passejaria amb imponents collars de ceràmica modelats al taller de Madoura, regentat pel matrimoni Ramié, i del forn del qual també sortirien uns quants medallons de terracota.

L’orfebre i el dentista

Temps després arribarien les joies per a la seva última dona, Jacqueline Roque, elaborades amb els seus motius fetitxe: caps de faune, sols i màscares que es fondrien amb materials nobles en un pas del fang a l’or, fruit de la trobada de Picasso amb l’orfebre François Hugo a mitjans dels anys 50, que amb el consentiment de l’artista elaboraria objectes seguint models picassians com peixos, toros i altres animals. El pintor també col·laboraria amb el seu dentista de Vallauris, R. Chataignier, treballant ell mateix l’or i la plata per crear una desena de petites peces d’orfebreria, entre les quals un penjoll amb la imatge d’un faune que va oferir a la marxanta Louise Leiris.

Fotografies de Robert Capa, Jean Nocenti, Dora Maar, André Villers i Edward Quinn deixaran constància de com van lluir les joies els fills de Picasso Claude, Paloma i Maya o amistats com Sonia Mossey i Angela Rosengart en una mostra que compta amb la complicitat del Museu Etnològic i de Cultures del Món i amb peces de la col·lecció Clo Fleiss, entre les quals de Miquel Barceló, Man Ray, Dalí, Magritte o Giacometti.

Lola, la germana de l’artista

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Al novembre s’inaugurarà el que serà un homenatge a Lola Ruiz Picasso, la germana de l’artista, amb qui va estar molt unit i que la mostra reivindicarà pel seu zel en la conservació de la seva obra. «Entre 1894 i 1900 li va fer entre 50 i 60 retrats. Unes 50 obres d’art mostraran que va ser una de les seves principals models quan era jove», assenyala la comissària Malén Gual, que avança també que comptaran amb inèdits i correspondència que reflectiran la faceta artística de Lola, que va estudiar Belles Arts a la Corunya i dibuixava, i la relació amb el seu germà.

L’època blava, a estudi

A començaments del 2022 es reservarà l’exposició que presentarà els estudis tècnics i científics de les obres de l’època blava de Picasso de la col·lecció del museu. A més, el centre publicarà una Guia de la relació de Picasso amb Barcelona, dirigida per la conservadora Claustre Rafart, que la concep com una «cartografia d’una ciutat desapareguda però també de l’actual, que descobrirà un jove que hi va arribar abans de ser artista i la va viure com un ciutadà corrent, que va conèixer els seus primers amics, va anar a l’escola i després a bars i espectacles nocturns».