‘El Madrileño’

Víctor Martínez, l’altra mà dreta de C. Tangana

  • Aquest músic multiinstrumentista és la pota de la tradició que sustenta el so de l’àlbum

Víctor Martínez, l’altra mà dreta de C. Tangana
2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

’El Madrileño’ no s’entendria sense l’aparició, un dia del 2018, de Víctor Martínez en el camí de C. Tangana. Els va ajuntar el Niño de Elche en el que, sense saber-ho, va ser l’inici del disc que presenta ara Antón Álvarez: la cançó ‘Un veneno’ i la seva sonada presentació a ‘Operación Triunfo’. Aquest músic, multiinstrumentista, amb profunda formació en guitarra i percussió, s’ha convertit en la segona mà dreta de l’artista madrileny, sempre enganxat també al seu productor Alizzz. Ells són les tres potes –principals, ja que pel disc passen molts col·laboradors– en les que s’alça ‘El Madrileño’. La combinació entre Víctor i Alizzz com a productors, el primer aportant els seus coneixements clàssics i el segon, el contrast modern, ha polit el so de l’àlbum. Alizzz el defineix així: «Té un coneixement profund de les músiques llatines. Pucho (sobrenom d’Antón Álvarez) i jo som gent més intuïtiva, arribem als llocs per intuïció, i ell és al contrari, arriba perquè ho ha après».

Abans que al projecte d’‘El Madrileño’, Víctor (Elx, 1986) es va unir a l’equip que girava amb C. Tangana. La seva guitarra en els grupets postconcert, al ‘backstage’, els va ensenyar que compartien referents musicals i de manera natural es va anar acostant a les sessions d’estudi. «Va sorgir una espècie d’enamorament sobtat, vam veure que hi havia coses que compartim, que van marcar la nostra adolescència, la nostra infantesa», explica Víctor. «L’àlbum reflecteix aquells moments d’‘after’ amb la guitarra, aquelles referències», afegeix.

Víctor, diu Alizzz, és «molt transparent, molt llum», i al parlar de l’àlbum se’l intueix encara emocionat. «Si jo hagués hagut de fer un disc hauria fet això: agafar coses tradicionals i, reinventant-les, donar-li una actitud moderna, remoure el popular», explica, agraït d’haver pogut treballar amb llegendes com Jose Feliciano, Eliades Ochoa o Toquinho. «La cara de Pucho sempre ha sigut la del rap, però és una de les persones que conec amb més cultura musical. M’identifico molt amb ell per això, perquè li agrada escoltar de tot»,

«

Reconciliació amb certs artistes»

Un no pot tenir dues mans dretes, menys C. Tangana. Al seu inseparable productor Alizzz

En la construcció d’‘El Madrileño’ hi ha tres potes.

Notícies relacionades

34 elche

Un dels millors músics que he conegut mai. té un coneixement porfund de la música llatina. tant pucho com jo som gent mes intuïtiva amb la música, arribem als llocs x intuició, i ell és al contrari, arriba perquèho ha après i mola molt com ens complementem. molt bon rotllo a les sessions, pucho i jo som més foscos en gerenal victor és molt transparent, molt llum, m’agrada molt el balanç que dona. és un bitxo mai es cansa, ens aguanta el tipus de les sessions infinites. part molt important del madrileño.