’La venus de les pells’: erotisme masoquista a l’Akadèmia

Un càsting teatral que acaba convertint-se en un joc de seducció, masoquisme i poder no exempt d’ironia. Això planteja David Ives el dramaturg de ’La venus de les pells’, que el director Guido Torlonia estrena aquest dimecres al Teatre Akadèmia. La seva versió està protagonitzada per Raquel Ferri i Rubén de Eguía. La peça és una adaptació teatral de la polèmica novel·la eròtica de l’austríac Leopold von Sacker-Masoch, autor que va donar origen al terme masoquisme.

«Té part de comèdia però també de thriller», ressalta Torlonia respecte a un text que descobreix les interioritats del món teatral. Tant el personatge del Thomas, director i autor de l’obra, com l’actriu que entra com un remolí al local d’assajos disposada a aconseguir el rol de Wanda von Dunayev mostren què pot passar durant un càsting on els personatges reals entren i surten dels personatges ficticis que interpreten. I el director de l’obra acaba identificant-se amb Severin von Kushemski, el protagonista masculí de la novel·la ‘La venus de les pells’ (1870), aquest escriptor del segle XIX que acaba convertit en esclau d’una autora a qui admira i estima. Per a Torlonia «els personatges ni tan sols saben el que porten dins», ho descobreixen a través d’aquest joc pervers de seducció i poder mentre assagen. La frontera entre realitat i ficció es confon en aquesta peça que fa vuit anys es va estrenar al Goya amb Joel Joan i Meritxell Calvo com a protagonistes.

«És una obra calentona», destaca De Eguía que interpreta el Thomas, un personatge que dona curs a les seves perversions inspirat per una actriu que encarna a Venus, la deessa de l’amor. Però no de l’amor romàntic precisament. «L’obra parla del plaer del sofriment, també el sexual», assenyala Ferri, qui va ser seleccionada per al rol al final del seu embaràs. Va començar a assajar l’obra quan el seu fill tenia un mes i mig. «Estic molt agraïda a Guido i al teatre Akadèmia per haver-me donat totes les facilitats per a la conciliació», afirma.

Repte actoral i corporal

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Assajar escenes de seducció amb roba interior després d’haver parit li va costar. «Ha sigut una experiència dura. D’una banda vas esgotada perquè amb el nadó dorms poc; de l’altra, sents molta pressió. Jo que mai havia tingut cap complex amb el meu cos, després del part els he tingut per mostrar-me en roba interior», confessa Ferri. El muntatge li ha servit per canviar de xip, per sentir-se sexi de nou. »La Wanda és un personatge camaleònic perquè apareix com si fos una inepta que no s’assabenta de res però en realitat és al contrari: el fa anar a ell per on ella vol». ¿Qui és en realitat la Wanda? «Després d’una primera lectura vaig pensar que bé podria ser una projecció del director però també una actriu bipolar, una intèrpret desesperada o la mateixa Venus. Hi ha moltes lectures i capes en aquesta obra». Un joc metateatral on la frontera entre víctima i botxí és esmunyedissa.

Per De Eguía posar-se a la pell d’un intel·lectual amb un costat fosc ha sigut fascinant: «el repte del meu personatge està en entrar al terreny dels desitjos i les perversions. Mostrar aquella persona que des de fora sembla molt racional». Tant ell com Ferri van estudiar a l’Institut del Teatre, i els abusos de poder denunciats pels alumnes són una cosa que s’ha filtrat en aquesta versió de ‘La venus de les pells’. «Com a actor he vist que el director sempre té un poder que l’intèrpret no posseeix. A no ser, clar, que siguis un actor conegut capaç d’atraure el públic. Però quan no estàs en aquesta posició és el director o el productor que té cert poder, sobretot a l’hora de donar-te o no feina».