Búhos: «Ho teníem tot i no ho valoràvem»

Després d’un 2020 que ja havien concebut com sabàtic, Búhos no podien estar parats un any més, perquè això hauria suposat «deixar a l’estacada les catorze famílies que depenen del grup, entre músics i tècnics», raona el seu cantant, Guillem Solé. D’aquí neix ‘Teràpia col·lectiva’, l’obra musicoteatral que porten rodant des del desembre i que arriba al Coliseum aquest divendres i s’hi estarà fins diumenge. Proposta per a un temps en què no es pot ni ballar ni saltar», però sí acudir graciosament a «la sàtira, la crítica, l’escarni, la mofa i la befa».

El septet de Calafell s’ha aliat aquí amb Albert Pla, director de l’espectacle, que els va donar les pautes per convertir els seus concerts en una cosa diferent. «Volíem que la gent pensés i rigués més que en les nostres actuacions habituals, i ell ens va explicar com aconseguir-ho», assegura Solé, que considera sense embuts el muntatge com «molt ‘albertplanià’», amb abundant sàtira social i política, a més d’obert a la improvisació. Els autors de ‘Volcans’ arriben a donar forma a una cançó cada nit a partir de les demandes temàtiques del públic cridant des dels seus seients. «Ens poden demanar que ens inventem un tema a partir de Pablo Hasél, o dels presos polítics, o de la vacunació de les infantes», revela el cantant. «Sobre la marxa muntem la tornada, com els trobadors i joglars quan feien cançons sobre els assumptes d’actualitat».

L’amic «motivat»

De Pla destaca el cantant que és «un detallista i un motivat», i que quan preparaven l’espectacle «era el primer a arribar i l’últim a anar-se’n». La sintonia ve de lluny: ja el 2014, el de Sabadell va fer un duet amb Solé en la cançó ‘El vaso’. I molt abans, els membres del grup l’adoraven en silenci. «Sopa de Cabra, Els Pets, El Último de la Fila i Albert Pla són els nostres ídols de sempre», precisa Guillem Solé, que es declara fill del rock català dels 90, «sense complexos».

A ‘Teràpia col·lectiva’, Búhos expressen aquesta perplexitat tan corrent en temps de Covid-19, prenent-la amb esperit esportiu. «Ens riem de nosaltres mateixos i de com abans de la pandèmia ho teníem tot i no valoràvem res, ni tan sols les lligues del Barça,» pensa en veu alta Guillem Solé. «Érem feliços i pensàvem que érem infeliços». L’espectacle desprèn la idea que «cal valorar el que es té, perquè pot passar una cosa inesperada que t’ho prengui». Un principi que contrasta amb el ‘res a perdre’ que últimament se sent als carrers. «D’acord que cal evolucionar, però pensar que no tens res a perdre quan estàs al primer món és no adonar-se del planeta en què vius».

De l’alegria a la ira

De l’alegria a la iraDe les 14 cançons que interpreten en l’espectacle, vuit són el seu últim disc, ‘El dia de la victòria’, llançat el novembre passat i cuinat abans i durant la pandèmia. Una obra que, «com totes les de Búhos», apunta Solé, es mou «entre l’optimisme festiu i la reivindicació», ja que el grup no és de termes mitjans. «O estem alegres, o criticant». Musicalment, s’aprecia l’avenç de l’electrònica, «però partint sempre del pop-rock».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Allà se situen lluny de la recollida pulsió acústica de Stay Homas, el trio que formen els ‘búhos’ benjamins, Klaus Stroink i Rai Benet. «Quan els vam agafar va ser com veure debutar Messi. Som els menys sorpresos pel seu èxit», declara Guillem Solé. Els dos grups tenen, malgrat tots els mals i interrogants, les agendes plenes de cara als pròxims mesos. «Aquesta gira et remou per dins com cap més: veus gent molt emocionada, ansiosa, plorant fins i tot...», reflexiona el cantant, deixant anar un missatge de bons propòsits. «Quan això passi hi haurà un rebrot cultural i anirem cap amunt ràpidament, perquè les ganes que té la gent no les havíem vist mai».