Descobert a Egipte el cementiri de «mascotes» més antic

Arqueòlegs han descobert a Egipte el que seria el cementiri de mascotes més antic, de fa gairebé 2.000 anys. Està ple de restes de gats i micos que porten collars de closques, vidre i pedra.

Els antics egipcis són coneguts per momificar innombrables animals per honrar els déus, però aquest cementiri és diferent, va dir la investigadora líder de l’estudi Marta Osypinska, zooarqueòloga de l’Acadèmia Polonesa de Ciències a Varsòvia. A diferència d’alguns animals momificats que van ser enterrats en altres llocs, de vegades per inanició o un coll trencat, cap de les criatures en aquest cementiri, ubicat als afores del port de Berenice al mar Roig, va mostrar signes d’haver mort en mans de persones.

En canvi «tenim animals vells, malalts i deformats que devien ser alimentats i cuidats per algú», va dir Osypinska a ’Live Science’. «Tenim animals (gairebé tots) que s’enterren amb molt de compte. Els animals es col·loquen en una posició per dormir, de vegades embolicats en una manta, de vegades coberts amb plats», va afegir.

En un cas, un macaco va ser enterrat amb tres gatets, una cistella de pastura, tela, fragments d’atuell (uns dels quals cobria un garrí) i «dues closques molt boniques de l’Oceà Índic apilades al cap», va dir Osypinska. «Llavors vam pensar que a Berenice els animals no eren sacrificats als déus, sinó només mascotes».

Els arqueòlegs van descobrir per accident el cementiri de mascotes, que data dels segles I i II dC durant el període romà primerenc d’Egipte. Durant anys, els investigadors han excavat els afores de Berenice perquè allotja un antic abocador. El 2011, els arqueòlegs van començar a trobar restes d’animals petits en una àrea, de manera que van recórrer Osypinska per la seva especialitat en zoorarqueologia. «Va resultar ser desenes d’esquelets de gats», va dir.

De fet, dels 585 animals que van excavar, 536 eren gats, 32 gossos, 15 micos, una guineu i un falcó. Cap dels animals va ser momificat, però alguns van ser col·locats en taüts improvisats. Per exemple, un gos gran «estava embolicat en una esfera de fulles de palma i algú havia col·locat acuradament dues meitats d’un atuell (àmfora) al seu cos», com un sarcòfag, va dir Osypinska.

Igual que algunes mascotes d’avui, pot ser que aquests animals treballessin per als seus amos. Per exemple, els gats podrien haver sigut ‘mousers’ i els gossos podrien haver ajudat a protegir i caçar. Però alguns animals estaven deformats, cosa que significa que probablement no podrien córrer. «Algú va alimentar i mantenira un gat inútil», va dir Osypinska.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu equip també va trobar gossos, alguns gairebé esdentegats, que van arribar a la vellesa, i tres «gossos de joguina», més petits que els gats, que probablement eren massa petits per treballar. Altres pistes indicaven que aquests animals eren mascotes, inclòs el fet que molts dels gats portaven collars de ferro, «de vegades molt preciosos i exclusius». Un òstracon, una peça de ceràmica amb text, com un «missatge de text antic», que es va trobar al lloc, tenia una nota de quan alguns gats domèstics encara eren vius, que li deia a l’amo que no es preocupés pels gats, perquè algú més els estava cuidant.

Molts estudiosos afirmen que el món antic no tenia concepte de «mascotes», però «el nostre descobriment mostra que els humans tenim una profunda necessitat de la companyia dels animals», va dir Osypinska. Fa uns 2.000 anys, «el port de Berenice estava a la fi del món. Era un tros del món buit i hostil», va dir. «Els comerciants van venir aquí per portar béns exclusius a l’imperi. El que van prendre en un viatge tan llarg i difícil: un gos estimat, o tenien un mico portat de l’Índia, o tenien gats». L’estudi apareix en l’edició en línia del 25 de gener de la revista ‘World Archaeology’.