Sol Picó reinterpreta el folklore valencià en ‘Animal de séquia’

Sol Picó se submergeix en la tradició i folklore valencians per reinterpretar-los des de la modernitat en ‘Animal de séquia’, un xut d’estímuls, d’imatges i d’energia servit per vuit ballarins i una banda de 29 músics que no es limita només a fer sonar els instruments, sinó que es converteixen en intèrprets de l’espectacle. L’espectacle més faller de Picó es programa aquest dissabte i diumenge al Mercat de les Flors. «Hi ha una mirada profunda al lloc d’on provinc», ha explicat la creadora d’Alcoi, instal·lada des de fa dècades a Barcelona, que ja va presentar la proposta en l’últim Grec. Amb ella reconnecta amb les seves arrels. «L’espectacle passa per molts llocs», assenyala l’artista respecte a aquesta peça, realitzada per encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura.

La coreògrafa ofereix un imaginatiu còctel de sensacions. En ell hi ha des de picades d’ullet a Chimo Bayo i la ruta del bakalao, poesia de Vicent Andrés Estellés i tradicions valencianes com la ‘mascletà’, les batalles de moros i cristians, el pa beneit, la ‘tomatina’, la processó de la Mare de Déu de la Salut i la ‘muxieranga’ passades pel peculiar tamís de Picó. «Els tòpics ajuden a conèixer l’essència més poderosa d’un lloc o cultura», ha destacat, contenta de comptar a Barcelona amb la col·laboració de Carles Dénia, cantautor que ha aprofundit en la tradició valenciana, el flamenc i el jazz. «Aprofitant la seva presència faré un ‘cameo’ amb ell per treure’m tot l’estrès que comporta fer aquesta obra», ha avançat.

Banda tot terreny

Comptar amb una banda disposada a sortir de la seva zona de confort i participar en les coreografies ha sigut «una odissea», ha explicat Picó. Però el resultat és aclaparador, com es va comprovar des del primer dia quan l’obra es va estrenar l’abril del 2019 al Festival Dansa València. La coreògrafa, que beu tant de la dansa clàssica com de la contemporània i de l’espanyola, es va traslladar dos mesos i mig a València per centrar-se en el projecte.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

«Assajàvem de nou a dotze de la nit i feia fred», recorda. Eren les úniques hores disponibles per als músics ‘amateurs’ de diferents bandes que es van implicar en aquesta «complexa aventura». La partitura composta per Jesús Salvador ‘Chapi’, director musical de l’espectacle, premiada com a millor composició en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes, va més enllà de la música tradicional. Ell també reinterpreta lliurement la tradició. L’obra té un punt crític, reconeix Picó, però sense passar-se. «No he anat a trencar la tradició, però sí a desconstruir-la».

La dansa, la música, el vestuari i l’escenografia s’inspiren i concentren l’essència de la cultura valenciana però van més enllà. Els vestits dissenyats per Joan Miquel Reig tenen «una aire futurista» tot i que utilitzen elements com vímet i cordes i l’escenografia de Joan Manrique té molt de sèquia, sistema de regadiu d’herència àrab que predomina en els camps on va créixer la creadora i directora de l’espectacle.