Música de denúncia

15 cançons espanyoles contra la violència policial

Mentrestant ‘I can’t breath’ guanya el Grammy a la millor cançó, a Espanya els temes sobre abusos policials reben més aviat plets

  • ‘I can’t breath’, peça d’H.E.R. que pren el seu títol de la frase de George Floyd mentre moria asfixiat, guanya el Grammy a la millor cançó  

  • A Espanya els temes sobre abusos policials reben més aviat citacions judicials, però una quinzena de títols reflecteixen el problema des dels 80 fins ara

15 cançons espanyoles contra la violència policial
6
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Corrupció, assassinats, assots, empresonaments, vulneració dels drets humans, trets en funció del color de pell, genocidi... De tot això parla ‘I can’t breathe’, una cançó que assenyala obertament la violència exercida durant dècades per la policia nord-americana contra la població afroamericana i que pren el seu títol de la frase que va cridar repetidament George Floyd mentre un agent bloquejava el seu coll amb el genoll. ‘I can’t breathe’, de la cantant H.E.R., no només no ha sigut censurada als Estats Units sinó que acaba de rebre el premi Grammy a la millor cançó de l’any.

Mentrestant, i només aquest 2021, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat dues vegades Espanya per no investigar agressions policials produïdes el 2011 i 2012. Mentrestant, la plataforma de defensa dels Drets Humans Iridia està investigant 20 suposats casos de violència policial produïts només el 2021, 17 relacionats amb les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél; durant una d’aquestes una bala de foam disparada pels Mossos va rebentar un ull a una manifestant a Barcelona. Però és que a més, també al febrer, dos policies de paisà van clavar una pallissa a un home a Linares i, també a Linares, la policia va disparar foc real i va ferir dos manifestants.

A Espanya, no obstant, les cançons crítiques amb les forces de seguretat no solen rebre premis; més aviat, citacions judicials i plets. Aquesta dinàmica explica que a Espanya sigui més difícil escoltar cançons d’aquesta temàtica, però res d’això significa que no n’hi hagi. Hi ha cançons que denuncien tortures i narcotràfic, violència als CIE i en els desnonaments, repressió contra gitanos i migrants, agressions a votants i obrers. I no fa falta remuntar-se a la dictadura franquista. A continuació, una quinzena de títols publicats, tots, en democràcia.

1) Barricada. ‘Barrio conflictivo’ (1984)

El segon disc del grup navarrès es tanca amb aquesta cançó que denunciava la repressió de la policia al barri de la Txantrea. «La tortura en los interrogatorios / Agresiones, angustia y dolor», concretaba El Drogas. «No nos vamos a dejar: no / Este estado policial se tiene que acabar», reclamava la tornada.

 

2) Ciudad Jardín. ‘El desahuciado’ (1986)

Els desnonaments no eren una dramàtica pràctica diària, però sota aquest aspecte de pop saltironant i de nova o, el grup madrileny va relatar una història avui molt comuna: el desallotjament d’edificis sencers per enderrocar-los i construir noves vivendes. La tornada assenyala les exhibicions de violència gratuïta: «Deje que le pegue una vez más / Una vez más / A este ya lo van a desahuciar / A desahuciar».

3) R.I.P. ‘Terrorismo policial’ (1987)

Poques cançons són més gràfiques a l’hora de descriure la por de patir topades amb la policia en l’època més tensa de la lluita contra ETA que la del grup punk d’Arrasate: «Un cañón acaricia tu espalda / Un temblor se apodera de ti / Una voz te dice: no te muevas / Sabes bien que aquí puedes morir».

4) Negu Gorriak. ‘Ustelkeria’ (1991)

El tinent coronel Rodríguez Galindo va portar a judici el quartet basc per aquesta cançó que l’esmentava com a element clau en el terrorisme d’Estat i comentava que podria estar implicat en la desaparició de 150 quilos de cocaïna. El grup va quedar absolt. Anys després, el militar seria condemnat a 75 anys de presó per les morts de Lasa i Zabala. Rodríguez Galindo va morir el mes passat de Covid havent complert només quatre anys de condemna.

5) La Fuga. ‘Primavera del 87’ (1998)

En el seu primer disc, aquest grup de rock va voler recordar les violentes càrregues policials amb les quals el Govern socialista va reprimir els manifestants de Reinosa, la seva ciutat, que protestaven per la reconversió industrial. «Sangre de trabajadores cobrando una venganza / Un cuerpo está en la acera». Hi va morir un obrer.

6) Hechos Contra el Decoro. ‘Esto no se ha terminado’ (1998)

Es diria que alguns versos d’aquesta cançó del grup madrileny de rap mestís i raggamuffin profetitzen el clima d’indignació que hem vist als carrers de Linares: «Verás cómo tanta policía y tantos palos / Van a acabar por explotaros en las manos / La paciencia tiene un límite y esto no se ha terminado».

7) Tony el Gitano: ‘Mozos de escuadra’ (2005)

«Entre San Roque y La Mina, los gitanos están llorando / Porque esos mozos de escuadra la vida nos están quitando», cantava Antonio Barrull. Aquesta no és una altra rumba marginal amb escenes de delinqüència: prefereix assenyalar l’assetjament i l’estigmatització racial que patia la comunitat gitana a la vora del Besòs.

8) Gatillazo: ‘Otra canción para la policía’ (2013)

Evaristo Páramos té un màster en violència policial. La seva lletra més enginyosa no és de La Polla Records, sinó aquesta del seu actual grup. És una llarga llista de motius pels quals algú pot acabar cobrant: «Por tus ideas / Porque protestas / Por lo que gritas / Porque molestas / Porque me mandan / Por el dinero / Porque me gusta / Y porque puedo».

9) Ayax y Prok: ‘Polizzía’ (2014)

La llei mordassa va entrar en vigor el 2015, però aplicant-la amb efectes retroactius va servir per portar a judici per injúries aquests bessons granadins que rapejaven coses com: «Ya tiene un arma / Licencia para usarla / Echarte de tu casa / Vejarte, humillarte» o «Se mete tu droga y nadie le inculpa». El cas va ser arxivat.

10) Assac!: ‘Malson a La Bata de Boatiné’ (2014)

El disc col·lectiu ‘Ball de bastons / Makil dantza’ va compilar 22 cançons sobre violència policial. La d’aquest quartet català de punk reviu la batuda del 28 de juny del 2013 en un bar d’ambient del Raval durant la celebració del Dia de l’Orgull Gay. El col·lectiu LGTBI va denunciar la batuda per arbitrària i homòfoba.

11) Malamara. ‘Livin’ in Carcelona’ (2017)

En tres minuts, el duo de rap esmenta casos sonats de violència policial a la capital catalana com la mort de Juan Andrés Benítez i la bala de goma que va rebentar un ull a Esther Quintana. També denuncia l’assetjament dels manters i les detencions racistes. «Secretas en bici me enseñan la pipa», afirmen.

12) Josetxu Piperrak & the Riber Rock Band. ‘OVNI’ (2018)

L’exlíder dels navarresos Piperrak va ridiculitzar molt la Guàrdia Civil: «Son picoletos / Te pueden quitar hasta las ganas de vivir / Son picoletos / Tienen dificultades pa leer y pa escribir». Denunciada per «ofensiva i injuriosa», el seu segell va acceptar retirar-la del mercat (tot i que segueix a internet). Dies després, es va descobrir que sonava en un furgó policial que traslladava polítics catalans presos.

13) Judit Neddermann. ‘No volem més cops’ (2018)

El referèndum de l’1 d’octubre va inspirar la del Maresme per denunciar l’ús de bales de goma («tanqueu ulls que ja mai més podran mirar»), la brutalitat de les càrregues («colpegeu les nostres mans que estan amunt») i l’anonimat que va emparar als agents («t’amagaràs darrere l’escut / No sabrem mai qui ets»).

14) Nacho Vegas. ‘Crímenes cantados’ (2018)

Notícies relacionades

Relata la mort de Samba Martine en un centre d’internament per a estrangers. Allà el violent va ser l’omissió de socors. Així ho van estimar el jutge i l’Estat, que va assumir la seva culpa i va indemnitzar la família de la migrant congolesa. «Mientras haya un CIE abierto habrá un gobierno criminal», denuncia l’asturià.

15) Morad. ‘Aguantando’ (2019)

El raper de l’Hospitalet ja va parlar a ‘MDLR’ de detencions racistes: «Investigan solo por las pintas», deia. Aquí assenyala la set de venjança dels que tenen el poder i saben que gaudeixen d’impunitat: «Mi colega, el que le robó al hijo de un comisario / Y se tuvo que fugar del barrio / Por abusos policiales».

Una comparació perdedora amb els Estats Units