Crítica de ‘Luna azul’: un homenatge a ‘Collita roja’

Aaron Shevick baixa d’un autobús amb un voluminós sobre a la butxaca de la seva jaqueta. Jack Reacher s’ha adonat que està ple de diners, però no ha sigut l’únic. Un home veu l’oportunitat d’aconseguir el paquet. Reacher els segueix i aconsegueix evitar l’atracament, però Shevick acaba ple de cops i adolorit. I té pressa: ha d’estar en un lloc abans de les dotze o el sobre no serà suficient. Hi haurà conseqüències. Interessos. Reacher li serveix de crossa i hi arriben a temps, però el destinatari no es presenta. Al lloc de la trobada li indiquen que torni a la tarda, i sense saber gaire bé com els destins dels dos homes s’enllaçaran fins a extrems molt perillosos.

‘Luna azul’ (Blatt & Ríos) és un ‘western’ contemporani. Ambientat en una ciutat desconeguda, descobrirem dues bandes rivals enfrontades entre si: els albanesos i els ucraïnesos. Reacher, gràcies a la seva capacitat deductiva entrenada en la policia militar, aconseguirà enfrontar-los en una novel·la amb clares reminiscències a ‘Collita roja’, de Dashiell Hammett.

Els lectors de Child trobaran aquí més violència i acció que mai, sense perdre la ja estructura clàssica d’aquestes novel·les: Reacher arriba a un lloc desconegut, es veu embolicat en tota mena de situacions compromeses i se’n va de la ciutat a la recerca de paratges més càlids. Som davant el tancament d’una etapa, ja que aquest és l’últim llibre del personatge firmat amb la ploma de Lee Child. A partir de la pròxima entrega serà el seu germà Andrew que agafarà les regnes de la sèrie, mirant de mantenir el llistó dalt de tot. Haurem d’esperar per veure si ho aconsegueix.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo