Perifèrics i consumibles
Pecadorrrr de la pradera
Ja t’està bé. Per llegir. Si et descuides, et passa allò del pobre cavaller amb les seves lectures, que «es preocupava per entendre-les, i desentranyar-los el sentit, que no l’hi trauria ni les entendria el mateix Aristòtil, si ressuscités només per a això» (tot i que diu el psiquiatre Tiburcio Angosto que no hi ha de què preocupar-se: és trastorn momentani). Per això has decidit rebre aquest toro de genolls i seguir tots els passos que et van ensenyar per tornar a estar en pau amb tu mateix: examen de consciència, contrició, propòsit de l’esmena, confessió i complir la penitència. (Ull, que ja vas per l’Hermenèutica, la psiquiatria, la tauromàquia i el passat argot catòlic: no pots fer-ho pitjor).
Llegeixes coses que t’informen i en moltes ocasions et culpen vicàriament que mai seràs prou negre com per traduir a la poeta Gorman, ni prou trans com per entendre els preuats missatges que et llancen com càrregues de profunditat i càrrecs de consciència (entens tan poc les normes com les «duvales»), ni prou feminista com per allunyar-te del ‘mansplaining’, ni prou desprejudiciat com perquè t’agradin l‘slam’, l’‘slim’ i l’‘slum poetry’, ni prou ‘indie’ com per a ser ‘indie’, ni prou clàssic com per a portar sabates castellanes i votar Ciutadans (sí, en canvi, per tenir la gosadia de posar irrellevants rimes consonants), ni prou jove com per a ser rebel perquè el món t’ha fet així, ni prou vell per descomptat, ni prou intel·lectual com per ser de Primera Referent, ni prou indignat com per tenir carnet de donant de sang amb RH de quilòmetre O positiu, ni prou compromès com per adonar-te’n que no ets prou compromès, ni prou Tangana com per oblidar Marifé de Triana (¿veus allò de la rima?), ni prou intens com per deixar de ser superficial, ni prou progressista, ni prou poliamorós, ni prou zen, ni prou vegà.
Des de les teves estances a Villa Cis, o el que en quedi, fas ferm propòsit d’esmena i confesses els teus pecats de pensament, paraula, obra i omissió; i et compromets a complir la penitència que et sigui imposada (potser sigui una PCR diària de ‘cooltherapy’). Amén. Seguiràs mentrestant en la tasca de banyar-te dues vegades –Heràclit et perdoni– en el fluid corrent del ‘nonsense’ quotidià, llegeix que llegeix, assegut sobre el teu flotador de flamenc rosa. I que déu o qui sigui t’agafi confessat i amb una «tiquita» d’anís del Mono a tall de diploma. Perquè també tu contens multituds.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
