Recuperació d’un teatre al Paral·el
El Grupo Smedia reobre l’Apolo amb un aclamat musical i grans ambicions
La productora madrilenya desembarca a Barcelona amb ‘¿Quién mató a Sherlock Holmes?’ i prepara l’estrena d’una nova producció de ‘Fama’
«Volem espectacles amb una dimensió universal», afirma Enrique Salaberria, president del grup
El Teatre Apolo torna a obrir les seves portes amb ‘¿Quién mató a Sherlok Holmes?’ un musical amb primeres espases del gènere que han actuat a ‘Los Miserables’, ‘La Bella y la Bestia’, ‘West Side Story’, ‘El Fantasma de la Ópera’ o ‘El médico’. Precisament el compositor i llibretista d’aquest últim títol, Iván Macías i Félix Amado, respectivament, firmen aquest muntatge inspirat en els enemics del detectiu més famós.
Daniel Diges encarna Sherlock Holmes, l’actriu i cantant catalana Jana Gómez i Teresa Ferrer s’alternen en el rol d’Irene Adler, Enrique Ferrer és el professor Moriarty, Enrique R. del Portal és el doctor Watson, Julia Möller és la Sra. Roberts i Joseán Moreno és l’amfitrió de la casa victoriana on transcorre l’obra. Es tracta d’un musical de cambra creat en temps de Covid-19 on l’únic instrument a part de la veu és un piano. «Sherlock Holmes és d’aquests personatges universals que aixequen passions a tot el món. L’espectacle és molt internacional i molt fidel al món del famós detectiu», assenyala Macías, que planeja portar ‘El Médico’ a Barcelona «quan sigui possible».
Enrique Salaberria, fundador del Grup Smedia –té set teatres a Madrid entre els quals el Lara, el Fígaro, l’EDP Gran Vía i el Cofidis Alcázar– entra a Barcelona amb l’empresari teatral Jordi Arqué disposat a gestionar l’Apolo i consolidar l’estratègia de la seva empresa, fundada el 1999. «El meu pare, que era pescador, sempre em preguntava: ¿realment pots viure d’això?», recorda Salaberrria, que quan va començar somiava triomfar com a actor però no va tardar a d’adonar-se que el seu futur estava en el terreny de la gestió i producció d’espectacles.
«Hem llogat l’Apolo per cinc anys amb possibilitat de pròrroga per cinc més durant 20 anys. Ja hem canviat tota la climatització del teatre i hem reparat moltes coses d’escenari perquè estava una mica deixat de la mà de Déu. I se l’ha de continuar millorant. A un teatre se l’ha de cuidar i en els últims temps no se li havia dedicat el manteniment que requeria», assenyala Salaberria. El teatre va tancar el 2019 després d’una sèrie de problemes econòmics entre Ethika Global, propietària del teatre, amb treballadors i artistes que van acabar en els tribunals.
Barcelona, plataforma ideal
Barcelona, plataforma idealBarcelona és una plataforma ideal per al seu grup. «Aquí hi ha el 50% del que es fa a tot Espanya, per això hi ha un munt d’artistes catalans treballant a Madrid. S’ha de donar més dimensió fora del que es fa a Barcelona. Focus ja ho fa. Nosaltres volem ser una altra plataforma més». La seva aposta per la producció pròpia començarà amb ‘Fama’, musical les audicions del qual començaran després de Setmana Santa. «La idea és tenir-lo a la cartellera des del mes de setembre o octubre a Barcelona i després de Reis portar-lo a Madrid. Volem desenvolupar projectes aquí que viatgin a altres espais de tota la geografia», afirma Salaberria. El seu objectiu és exportar espectacles més enllà de les nostres fronteres. De ‘Sherlock Holmes’, per exemple, ja ha venut els drets a Alemanya perquè es representi a Berlín. «I esperem vendre’ls també a Londres», explica.
El seu objectiu és atrapar els 350.000 espectadors anuals a l’Apolo. És molt ambiciós tenint en compte que els seus teatres abans de la pandèmia aconseguien un públic anual d’1.100.000 espectadors. Salaberria, que tot i que és de Sant Sebastià sembla de Bilbao, creu que és possible omplir l’Apolo com en l’època daurada del teatre del Paral·lel. Per a ell no hi ha més secret que donar al públic allò que vol. «S’ha d’escoltar el públic, que és qui paga. Hem d’intentar arribar als vuit milions de persones que viuen a Catalunya amb una oferta diversa, de dilluns a diumenge i durant tots els mesos de l’any, com fem a Madrid».
¿Català o castellà?
Notícies relacionades¿Català o castellà?¿Català o castellà? «Escoltarem el públic. Quan alguna cosa és universal no importa l’idioma. No sé en aquests moments en quin idioma serà. Si en el món de les arts escèniques l’important no és l’artístic, quin problema, ¿no? Els idiomes estan fets per entendre’s no per separar-se. ¿Què hi fa l’idioma? Si fins i tot podríem produir espectacles en anglès». I recorda que van portar un muntatge de ‘Jesucrist superstar’ en anglès a Madrid amb «un èxit devastador». No descarta oferir espectacles en aquest idioma a l’estiu aprofitant l’impuls turístic de la capital catalana. «Tenim una agència de comunicació investigant tots aquests temes. El públic és sobirà: ell decidirà si ho fem bé o malament. Encara que em paguin una milionada faré una obra en un idioma o forma determinada».
Per a ell el prioritari és la qualitat. «El públic s’ha de sentir-se a gust i connectar amb el que passa a l’escenari. A Madrid tenim ‘Fariña’ que és en gallec i s’omple cada dia. La gent quan surt diu: ‘¿T’adones que parlaven en gallec?’ I no passa res perquè l’obra passa en un port gallec on trafiquen amb el que poden. ¿Potser tots els espanyols que van a Londres entenen tot el que es diu en un musical? L’important és que la gent el disfruta». ‘Fariña’ és un dels espectacles candidats a recalar a l’Apolo. Després del musical de Sherlock Holmes planegen portar-ne un altre, ‘Antoine’ basat en la vida de l’autor d’‘El petit príncep’, apostar per l’humor amb monologuistes i pel teatre de text, des d’Els Joglars fins a clàssics com ‘La casa de Bernarda Alba’, de Lorca, i ‘Divinas palabras’ de Valle-Inclán amb una producció del Centre Dramàtic Nacional. «Volem espectacles amb una dimensió universal».
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
-
- ACCIDENT MORTAL L'autocar sinistrat a França circulava amb la ITV caducada
- Estrena a TV3 ‘Et faran un home’ relata les vexacions sofertes en la mili