Els retrats del costat monstruós de la vida

El 1987, Mary Ellen Mark va contactar amb una família sense llar i drogoaddicta de Los Angeles per a un reportatge de ‘Life’. Els Damm vivien al cotxe, al costat del seu agressiu pitbull. Va fer diverses fotos però va saber que la bona seria la que acompanya aquestes línies: quan la nena, Crissy, va tocar espontàniament i de manera carinyosa la cara del seu germà petit. Un any després va tornar a trobar-los, i fotografiar-los, en un ranxo abandonat. Mark va denunciar evidents abusos sexuals del pare a la seva filla, tot i que ella ho va negar. Temps després es va demostrar que mentia. El pare acabaria a la presó. «Buscava la dimensió humana i establia un vincle amb els fotografiats. Una complicitat per aconseguir aquest grau d’intimitat que reflecteixen les seves fotos, que ella entenia com un compromís social, de denúncia, no d’estètica,» assenyala Anne Morin, comissària de la retrospectiva ‘Mary Ellen Mark. Vides de dones’, que pot veure’s en primícia a Foto Colectania fins al 31 de juliol. Una exposició de 93 imatges, reflex que «la monstruositat i el grotesc estan al cor de l’obra» d’aquesta fotògrafa documental morta el 2015. 

«Fotografio el món tal com és. No hi ha res més interessant que la realitat», deia Mark. I exemple que aquesta superava la ficció és la imatge ‘Marit i dona’, de 1971. Era a Kentucky i, al veure-la amb la càmera, un tipus que vivia a les muntanyes la va instar a fotografiar-lo amb el seu revòlver. Va pujar a un arbre i la seva dona es va acostar per posar al costat d’ell, que va mantenir l’arma apuntant al seu cap. 

«Són excessos de la realitat, una realitat crua, violenta, brutal, que ella mostra de manera frontal i directa», qualifica Morin. Els seus retrats van documentar vides marginals i dures de qui més patien, les dones (també abunden els nens), molt abans del Me Too. Amb la seva càmera va passar sis setmanes amb dones internades en un psiquiàtric d’Oregon (idea que va sorgir després de treballar amb Milos Forman a ‘Algú va volar sobre el niu del cucut’), es va acostar a nenes i joves prostituint-se, membres d’un circ a l’Índia, a drogoaddictes al Londres dels 60 o a una parella de nens en un camp de gitanos al Poble Nou de Barcelona després d’un viatge que va fer el 1987.  

«Cada un dels seus reportatges és un descens als inferns de la misèria, la pobresa i l’abandonament de gent corrent que no es veu, que són invisibles per a la societat, els infames, que deia Michel Foucault», afegeix Morin. Com el que va realitzar sobre Erin Blackwell ‘Tiny’, una jove fugitiva de 13 anys que va conèixer el 1983, quan vivia amb un grup d’amics als carrers de Seattle, entre drogues i prostitució. Vestia com una adulta i mirava seriosa i indiferent l’objectiu de Mark. La va seguir durant 30 anys, mostrant la pobresa que la va envoltar, com va caure a les drogues i com va ser mare de deu fills de diferents pares, fins que va emmalaltir de càncer. Mark i el seu marit van fer sobre ella dues pel·lícules, ‘Streetwise’ (1983), nominada a l’Oscar, i ‘Tiny: The life of Erin Blackwell’ (2015), que es presentaran a la Filmoteca de Catalunya amb motiu de l’exposició. Amb casos com el seu, Mark provava «el fracàs del somni americà», apunta la comissària.  

També el d’Amanda, de 9 anys, que va conèixer el 1990 per a un reportatge sobre una escola d’educació especial per a nens problemàtics. «Era molt intel·ligent i al mateix temps molt insolent», recordaria Mark, que la va acompanyar a casa seva i va veure com la petita controlava completament la seva mare i li donava ordres constantment. Cada 40 minuts Amanda fumava un cigarret. D’allà va quedar una foto de la petita fumant en una piscina inflable amb la seva cosina Amy, de 8 anys.

Notícies relacionades

Les fotos amagades de la Guerra Civil a Barcelona

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

A Foto Colectania pot veure’s també la pel·lícula ‘Twins’, de la seva inquietant sèrie sobre bessons en un festival d’Ohio, que segons l’opinió de Morin, té llaços amb «la monstruositat» que expressa per exemple la seqüència dels membres d’un circ a l’Índia, dels quals va néixer un altre film, ‘The Amazing Plastic Lady’. Una altra cara oposada són les seves instantànies de la Mare Teresa de Calcuta, que va recollir en un dels 14 llibres que va publicar.

En els seus 55 anys de carrera, Mark va fer dos milions de fotos. La selecció de Morin parteix de la que ja va fer en vida la mateixa fotògrafa, que havia col·laborat per a ‘Life’, ‘New York Times’, ‘Vanity Fair’, ‘New Yorker’ i ‘Rolling Stone’ i va arribar a entrar a Magnum. «Però ho va deixar per recuperar la seva independència. Tenia un caràcter dominant i no acceptava les obligacions que marcava l’agència», revela la comissària. De fet, per finançar els seus treballs, a més de Forman, també va treballar amb cineastes com Stanley Kubrick, Coppola i Alejandro González Iñárritu.