’El agente topo’: un espia de 83 anys

Si els primers humans que van veure Superman solcant el cel van pensar que podia ser un ocell o un avió, ¿Què pensarien avui davant una pel·lícula com ‘El agente topo’? Possiblement dirien que és una mentida, un documental, una ficció, una tragèdia, una broma. La inclassificable cinta de Maite Alberdi sorgeix d’una premissa documental, traça un relat imaginari i parla de personatges que són més reals que inventats.

Notícies relacionades

El Brexit mai mor

Un ‘thriller’ "macabre i fosc"

Tot va començar amb una sol·licitud de feina que va posar un detectiu a un diari, requerint la presència d’un home d’entre 80 i 90 anys que pogués infiltrar-se com espia a una residència de gent gran. Sergio Chamy va atendre l’anunci. Aquesta és la seva història. Delirant. Divertida. Dramàtica. Una reflexió sobre la vellesa. L’inici del film, amb els avis que es presenten a l’oferta d’espia, no és d’aquest món. Però Alberdi ho filma amb tanta naturalitat –i sentit de l’humor– que aquesta situació tan absurda, malgrat ser real, ens l’empassem sense sospirar. Veiem després les aventures d’aquest talp de 83 anys, que no entén res de la tecnologia que li presenten i comprèn millor qui ha d’investigar que qui l’ha contractat per fer-ho.

’El agente topo’ ha sigut nominada a l’Oscar a la categoria de millor documental, el que demostra que aquesta curiosa hibridació ha sabut trencar amb l’ortodòxia del gènere sense deixar de representar-lo. No és un documental pur. Tampoc és una ficció legítima. El plaer està en la forma que té de discórrer entre dos mons. Ens creiem coses que no són certes i dubtem d’altres aspectes que sí que ho són.