Psicoanàlisi amb Jorge Perugorría a la fàbrica de brodats

I no és una sèrie qualsevol. ‘Doctor Portuondo’, que es roda aquests dies a la Roca del Vallès i Barcelona, és la primera sèrie original produïda per Filmin. La iniciativa és conseqüència directa de l’èxit de la plataforma catalana de ‘streaming’, obligada per llei a destinar el 5% dels beneficis a finançar noves produccions. Filmin, la facturació de la qual va rondar el 2020 els 15 milions d’euros (més del doble que l’any anterior), s’ha embarcat també en la producció de les noves pel·lícules d’Agustí Villaronga (una singularíssima història de naufragis titulada ‘El ventre del mar’) i de Marc Ferrer (el ‘giallo queer’ ‘¡Corten!’) i té el propòsit de tirar endavant dos o tres sèries pròpies a l’any a partir del 2022.

Estrena a l’octubre

«Ens fa molta il·lusió que ens elegissin per fer la primera sèrie de Filmin», apunta Padial en una pausa del rodatge. «L’encàrrec era ideal, perquè des del primer moment ens van proposar treballar amb llibertat absoluta, així que estem portant a terme el projecte tal com el vam concebre». Aquí el plural inclou el seu soci imprescindible Carlos de Diego, que ha treballat amb el realitzador en l’adaptació del llibre i que també va conèixer Portuondo en els seus bons dies de fúria i psicoanàlisi. Els sis capítols de mitja hora que componen la sèrie, que Filmin estrenarà a l’octubre després de presentar-ne un avanç a l’Atlàntida Film Fest, se centren en la primera meitat del llibre, que, segons el seu autor, és el més obertament humorístic i la que millor reflecteix el contrast entre l’extravertit home d’acció del segle XX (Portuondo) i el neuròtic narcisista incapaç de sortir de si mateix tan propi del segle XXI (el mateix Padial).

Som a la fàbrica deTextiles y Bordados SA, una empresa de la Roca del Vallès dedicada a l’elaboració de puntes i encaixos que, a jutjar per la magnificència de les instal·lacions, ha viscut dies millors. Ara, amb el negoci minvat, lloga una part de les dependències per acollir rodatges i altres esdeveniments, i aquí és on un equip encapçalat per la directora artística, Marta Collell, ha reconstruït els diferents espais del Centre Internacional de la Psicoanàlisi, el lloc on el terapeuta cubà passava consulta i des del qual impartia el seu estrany magisteri entre glopades de fum de pipa i glops de whisky Johnnie Walker.

El despatx de Portuondo, assenyala Padial al seu llibre, «tenia alguna cosa de decorat de la BBC o de lloc on es filma una obra de teatre per a la tele sueca». Collell ha fet una bona feina, perquè aquesta és exactament la impressió que transmet la consulta recreada a Textiles y Bordados SA, amb la seva alfombra persa, el mobiliari ‘vintage’ i les parets revestides de fusta fosca on conviuen peces d’artesania africana i làmines emmarcades amb taques de Rorschach. Dos elements causen, no obstant, una particular sensació d’estranyesa: entre les cintes de casset escampades sobre la taula de treball del doctor n’hi ha una d’‘Aires navideños’, de Manolo Escobar, i qui apareix estès al divan no és Nacho Sánchez, l’actor que interpreta en la sèrie Carlo Padial (això és, el pacient), sinó Juan Antonio Portuondo en persona encarnat en el seu compatriota Jorge Perugorría.

L’únic Portuondo possible

«De vegades es tombava al divan perquè considerava que els seus conflictes eren molt més interessants que els meus», explica Padial sobre el seu terapeuta, un «lleó psicoanalític» a qui, segons diu el director, li hauria encantat veure’s convertit en heroi d’una sèrie de televisió. «Estic convençut que s’hauria sentit superorgullós i content. Hauria rigut molt amb la interpretació que jo faig d’ell». I en aquesta interpretació, Padial assegura haver tingut clar «des del minut u» que Perugorría era l’únic Portuondo possible. «De fet, crec que si el Jorge no hagués acceptat hauríem plantejat a Filmin deixar aquest projecte i fer una altra cosa».

Notícies relacionades

Filmin produeix la seva primera sèrie, l’adaptació de ‘Doctor Portuondo’

Filmin, o com triomfar en temps de pandèmia

Caracteritzat amb una perilla, una corbata de llacet, una pipa, una armilla de punt i uns botins, l’actor havà compon un molt convincent psicoanalista caribeny i es manté aferrat al personatge fins i tot en els moments en què no està rodant. «Ja en la primera lectura del guió em vaig quedar fascinat per aquest cubà brillant –relata Perugorría–, un home avançadíssim que es va veure atrapat en un món, el del socialisme real de model estalinista, que era el més contrari a la psicoanàlisi que es pugui imaginar, així que va haver de marxar. Però mai va deixar de pensar a tornar a la seva terra, i en aquesta nostàlgia, amb el temps, es va anar allunyant de la realitat per formar al seu cap una Cuba imaginada i fantàstica».

L’actor parla amb tal entusiasme d’aquest doctor Portuondo a qui mai va conèixer que Padial es veu obligat a advertir-li: «Jorge, ara l’ombra del terapeuta et perseguirà». I Perugorría respon: «Estic segur que seguirà amb mi bastant temps». Com es veu, Portuondo no només manté el contacte amb el seu cercle de neuròtics des del més enllà, sinó que se les arregla per aconseguir nous pacients. A partir d’octubre, n’hi haurà sens dubte molts més.