Nova troballa faraònica: el Museu Egipci de Barcelona descobreix les restes d’un temple de Ptolemeu I

Uns obrers desmunten les pedres d’un temple egipci avui en parador desaparegut per aixecar amb elles una església cristiana. És la síntesi de la pel·lícula, real, sobre la qual posa llum una nova troballa anunciada en primícia des del Museu Egipci de Barcelona, que participa en el projecte arqueològic juntament amb la universitat alemanya de Tübingen i el Consell Superior d’Antiguitats Egípcies. Van ser treballadors del segle VI dC els que, per construir una església copta, van reutilitzar peces d’un temple erigit 800 anys abans per al faraó Ptolomeu I (304-284 aC, general d’Alexandre el Gran i el primer rei de la dinastia que moriria amb la famosa Cleòpatra). El descobriment consisteix en 60 grans blocs de pedra calcària bellament tallats i conservats que els cristians havien utilitzat com a fonament i paviment de la nova església que tenien entre mans a l’actual jaciment de Kom al-Akhmar, a Sharuna, a 180 quilòmetres al sud del Cairo.

Això sí, al col·locar-los, van deixar a la vista sol el revés llis de les zones esculpides amb cornises, motllures i frisos decoratius amb imatges tan paganes per ells com les de la deessa de l’amor, Hathor, els cartutxos amb el nom de Ptolemeu I i jeroglífics, que quedarien soterrades i amagades als nous fidels coptes. Potser no havien arribat al nivell de fanatització d’altres zones on no tenien manies a destruir els relleus de l’Antic Egipte a cops.

 «Pell de gallina»

Es tracta d’una important troballa de l’Egipte Mitjà, argumenten dos dels seus responsables, el conservador del Museu Egipci Luis Manuel Gonzálvez i la directora de la Fundació Arqueològica Clos, Mariàngela Taulé, davant el president i mecenes de l’entitat, Jordi Clos. Després de 15 anys excavant a la zona (els mateixos que va tardar Howard Carter a trobar la tomba de Tutankamon), fa dues campanyes (2019-2020) a Taulé i Gonzálvez se’ls va posar «la pell de gallina» quan una nit van arribar al jaciment avisats pels treballadors que estaven fent un sistema de drenatge per a uns cultius pròxims i van ensopegar amb els blocs. «De seguida vam veure la importància i contundència de la seva mida, la bellesa i l’art dels jeroglífics, perfectament definits. El projecte havia adquirit una altra dimensió», i ara, afirmen, hi ha feina per a uns quants anys. 

«És dels poquets temples que Ptolemeu I va erigir fora d’Alexandria, llavors capital d’Egipte, i és del que més elements es conserven –assenyala Gonzálvez–. Ens revela que Sharuna, una ciutat de províncies, on hem trobat també un cementiri amb tombes molt ben construïdes, va viure llavors un dels moments més importants de la seva història».  

Buscant la ubicació original

Els blocs trobats, que pertanyen a les filades superiors del temple, que anima a pensar que en poden trobar molts més sota altres nivells, van formar part dels murs de l’antic temple de Ptolemeu I construït fa 2.000 anys i l’emplaçament original del qual continuen buscant després que el 1838 l’egiptòleg Nestor L’Hôte deixés constància de la seva existència. «Parlava d’una estructura rasa a punt de desaparèixer però quan altres arqueòlegs el van buscar ja s’havia perdut el rastre», explica Gonzálvez, que afegeix que durant el segle XX han anat apareixent indicis. Fins ara, la missió havia descobert tombes, aixovar funerari i una cova amb més de 500 mòmies de falcó.

Notícies relacionades

Egiptomania a Barcelona, de la fascinació al kitsch

Zahi Hawass: «La mòmia de Nefertiti serà la pròxima gran troballa»

Part del treball que ara continuaran fent és insistir a trobar la seva ubicació original, que creuen que no havia de ser lluny per la dificultat de moure blocs tan pesats. Els estudis també s’orientaran a fer una hipotètica reconstrucció del temple ptolemaic, del qual els jeroglífics aporten informació sobre la seva fundació. 

Exposició temporal a l’estiu

En paral·lel, el Museu Egipci ja prepara per aquest estiu una exposició temporal per mostrar tota la informació sobre el descobriment, la reconstrucció del temple original, la història i els avenços del projecte arqueològic. «L’acompanyarem de peces inèdites de l’època de Ptolemeu I», afegeix Clos, i de rèpliques exactes a escala real de molts dels blocs. Unes rèpliques que, explica Taulé, han vingut fent ja «en plena pandèmia i amb la pressió que igual no podríem acabar la feina». Han utilitzat la tècnica de la geometria, que consisteix a fer unes 500 fotos de gran qualitat de cada bloc (en porten ja unes 20.000) per reproduir geomètricament la imatge i després fer ja des de Barcelona els models tridimensionals al laboratori i imprimir-los en 3D.