La subtil dissidència de Gonzalez-Torres, al Macba

La interacció, incitar el públic a reinterpretar les seves obres, era clau per a Felix Gonzalez-Torres (1957-1996), artista nord-americà nascut a Cuba i mort a Miami que va morir als 38 anys per complicacions de la sida fa ara un quart de segle. El visitant del Macba pot acostar-se i agafar un caramel, emportar-se papers agrupats en piles que componen algunes de les seves instal·lacions o creuar cortines de comptes blaus com si fossin l’aigua d’un oceà. Participació que, en aquests moments de pandèmia, el museu que dirigeix Ferran Barenblit ha aconseguit preservar adaptant-lo als protocols sanitaris del coronavirus, un contagi que connecta amb el del VIH, que l’artista va traslladar a moltes de les seves obres quan també la seva parella, Ross Laycock, es va infectar del virus i va morir cinc anys abans que ell. 

40 obres d’estètica minimalista i conceptual formen, fins al 12 de setembre, l’ambiciosa mostra ‘Felix González-Torres. Política de la relació, que proposa una nova lectura «més política i contemporània» d’un dels artistes més influents del segle XX i d’«un activisme subtil», assenyala la comissària Tanya Barson. Una mirada que s’adapta als temps de la Covid, als «de l’era Trump, com una advertència de l’auge de la ultradreta», amb peces com ‘Untitled’ i ‘It’s just a matter of time’ (‘Només és qüestió de temps’, frase escrita en un gran fons negre en lletra gòtica, vinculada al nazisme).

L’exposició «defensa la seva diversitat i la seva complexitat», apunta Barenblit, perquè va més enllà de les etiquetes d’«artista ‘queer’ o l’artista dels caramels», visió lligada a obres com ‘Untitled’ (Blue Placebo), de 1991, una alfombra de dolços embolicats de blau,’ que es van reposant a mesura que el públic se’ls emporta. Amb ella denunciava el difícil accés als retrovirals contra la sida per la política conservadora dels 80 i 90 als EUA contra l’homosexualitat. 

Una mica més enllà, ‘Untitled’ (Water), una extensa cortina de comptes blaves, color que per a ell «significava bellesa i amor, però també por». «Remet al mar, a una platja que per a un cubà evoca l’arribada a Florida dels balsers, però que a nosaltres ens porta a la migració al Mediterrani i al refugi», explica Barson, que afegeix que també es refereix a «espais expansius per viatjar amb la ment i pensar en la nostra existència i reflexionar sobre la mortalitat», temes reflectits en ‘Untitled’ (Last Light), rastellera de bombetes enceses que simbolitzen l’última llum.  

La denúncia de l’homofòbia, l’antifeixisme, la crítica al colonialisme (per això es va treure els accents del seu nom) i a l’autoritarisme estan molt presents. Hi va contribuir que amb 13 anys els seus pares l’enviessin, junt amb la seva germana, el 1971, al Madrid encara franquista com a pas previ per arribar a Puerto Rico i d’allà a Nova York.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un altre dels grans temes de Gonzalez-Torres és el de l’aparellament, de l’amor i la bellesa, amb imatges de parelles idèntiques de miralls, rellotges o anelles que recorden el símbol de l’infinit, amb un minimalisme que li permetia parlar sense imatges explícites de l’homosexualitat, saltant-se així la censura i esquivant el conservadorisme d’extrema dreta.

Obres en altres espais de la ciutat

Mostrant com Gonzalez-Torres es qüestionava la noció de l’espai públic i privat, hi haurà obres de la mostra a la façana del Macba i en diferents llocs de Barcelona: l’Auditori, el Pavelló Mies van der Rohe i la Rambla del Raval. Una altra de les seves dualitats és el concepte d’absència i presència. Un exemple és ‘Untitled’ (Go-Go Dancing Platform): un gogó en calçotets i mascareta platejada com a úniques peces surt una vegada al dia, sense avís previ, i durant uns minuts balla sobre una tarima una música que només ell pot sentir. El pedestal il·luminat mostra després la seva absència.