Descobrint l’art marroquí al Reina Sofia

«Una de les nostres principals línies és mirar d’entendre o analitzar altres modernitats, qüestionar la nostra manera de veure el món», explica el director del museu, Manuel Borja-Villel. «En aquest sentit, el Marroc és un país que és enmig de tot: és la frontera entre l’Àfrica i Europa i ser al llindar avui en dia agafa una dimensió molt important a l’hora de descolonizar la nostra mirada i trencar prejudicis».

Després de 40 anys de protectorat francès i espanyol, el primer període que recull l’exposició comprèn des de la Transició a la Independència (1950-1969), marcat per la necessitat de compondre un discurs identitari al mateix temps que es menyspreava el model artístic acadèmic previ. Molts dels grans noms d’aquest moment van estudiar a l’estranger i es van nodrir de tota una sèrie d’influències que ells van intentar aplicar a la seva idiosincràsia. És el cas de Mohamed Melehi, Mohamed Chabâa o Farid Belkahia, que ens mostren un panorama divers que ens porta des del figuratiu fins a l’abstracció, passant per elements propis com la cal·ligrafia i l’ús del simbolisme i el color.

La segona etapa ‘Años de plomo (1970-1999)’, a partir del cop d’Estat, està marcada per l’activisme i l’efervescència creativa. Va sorgir una constel·lació de publicacions alternatives que va donar veu a la dissidència i van intentar reflexionar sobre la construcció nacional, com la revista ‘Souffles’ o, més tard, ‘L’Intégral’. Mentrestant, es lluitava contra la repressió dins de tots els camps artístics, tot i que alguns creadors van preferir refugiar-se en un àmbit íntim. Moltes dones van aparèixer al panorama amb una formació autodidacta, com Chaïbia Talal o Fatima Hassan i van començar a reflexionar sobre la condició femenina en un país àrab.

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

Finalment, ‘La generación 00’, a què pertany Yto Barrada o Mounir Fatmi, intenta plasmar les pulsions de l’època contemporània marcada per l’ascens del populisme, la innovació tecnològica, els atemptats terroristes o la Primavera Àrab.

El component crític, polític i la recerca de les arrels són tres dels vèrtexs més importants d’aquest fascinant recorregut que obliga a mirar d’una altra manera tota una tradició que provoca tant estranyesa com perplexitat. La mostra, comissariada pel mateix Manuel Borja-Villel i Abdellah Karroum, inclou 250 obres, al costat de documents d’arxiu i material audiovisual que ens endinsa en tota una dimensió desconeguda i atapeïda de riquesa expressiva.