Una romeria de 22 mòmies recorre El Caire

Hi haurà qui asseguri que alterar el son etern de les mòmies pot portar repercussions gens convenients, però els temps han canviat des que Howard Carter i Lord Carnavon van descobrir les restes de Tutankamon, els van extreure de la seva tomba i es van posar a rodar la famosa maledicció, s’hi cregui o no. El que aquest dissabte se celebra a El Caire refuta la creença. Una desfilada de pompa i circumstància però alhora d’alegria carnavalesca en la qual 22 carrosses engalanades molt festivament amb participants disfressats a l’estil d’‘Els deu manaments’ traslladaran 22 mòmies, del seu emplaçament de l’antic Museu Egipci de la plaça Tahrir a El Caire fins al nou Museu Nacional de la Civilització Egípcia (NMEC), que acollirà els cossos dels faraons de les 17a, 18a i 19a dinasties, i està situat a El-Fustat, al barri d’El Caire Vell, un trajecte que es cobrirà en 40 minuts. El trasllat podrà veure’s a través de YouTube. Aquesta no és l’única instal·lació museística de nova planta a la capital egípcia perquè pròximament també obrirà les seves portes el Gran Museu Egipci (GEM) situat a l’esplanada de Giza, al costat de les piràmides, que s’havia d’inaugurar l’any passat.

Segons fonts de la premsa egípcia, els restauradors han examinat acuradament cada una de les restes durant tres anys per garantir el seu estat general. Al NMEC, els antics governants d’Egipte s’allotjaran en caixes de poliestirè ultramodernes «plenes de gas nitrogen inert per prevenir qualsevol infecció microbiològica», explica Manal Ghanam, director del departament de càtering del NMEC.

Totes les restes en exhibició provenen dels dos «amagatalls» reals descoberts respectivament el 1881 al lloc de Deir El-Bahari a la vora occidental del Nil i el 1898 a la tomba del faraó Amenhotep II a la Vall dels Reis, a Luxor.

Mòmies reals

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El NMEC, amb el recolzament de la UNESCO, va néixer arran de la campanya internacional per salvar els temples de Nubia. Allotjarà mostres de la civilització egípcia des de la prehistòria fins als nostres dies (faraònica, grecoromana, copta, medieval, islàmica, moderna i contemporània) amb més de 50.000 objectes i s’estructura entorn de diversos temes: història del Nil, escriptura, estat i societat, creences i pensament. Sense oblidar, per descomptat, la nova galeria de les mòmies reials. Parcialment obert des del 2017, aquest museu és obra de l’arquitecte egipci El Ghazzali Kosseiba i del japonès Arata Isozaki. Originalment, havia de ser inaugurat el 2008, però la revolució va retardar aquesta obertura.

Fuetejat per la pandèmia, que ha deixat el país sense una de les seves principals riqueses, el turisme, Egipte pretén aixecar els ànims dels seus ciutadans en un moment particularment complicat.